Vés enrere ENTREVISTA a Arcadi Navarro: "Emociona que, amb bona voluntat, s'aconsegueixin fites com la de l'establiment de l'EGA a Barcelona"

ENTREVISTA a Arcadi Navarro: "Emociona que, amb bona voluntat, s'aconsegueixin fites com la de l'establiment de l'EGA a Barcelona"

Arcadi Navarro Cuartiellas és professor de recerca ICREA i director del Grup de Recerca en Genòmica Evolutiva de l'Institut de Biologia Evolutiva (CSIC-UPF), i Team Leader al Centre de Regulació Genòmica (CRG). Des del 2013 dirigeix el projecte EGA a Barcelona.
04.12.2014

 

Arcadi NavarroArcadi Navarro Cuartiellas és professor de recerca ICREA i director del Grup de Recerca en Genòmica Evolutiva de l'Institut de Biologia Evolutiva (CSIC-UPF), i Team Leader al Centre de Regulació Genòmica (CRG). Des del 2013 dirigeix el projecte EGA a Barcelona.

Què és l'Arxiu Europeu del Genoma-Fenoma (EGA)?

És un gran registre de dades genòmiques humanes, majoritàriament relacionades amb malalties. Creat per l'Institut Europeu de Bioinformàtica (EBI) de Hinxton, al Regne Unit, conté els resultats de més de 800 estudis, amb un volum creixent de gairebé un milió de gigabytes. Ara, el registre ja compta amb una seu a Barcelona, liderada pel Centre de Regulació Genòmica (CRG), en què la capacitat computacional està proporcionada pel Barcelona Supercomputing Center (BSC-CNS) i està cogestionat per l'EBI i un equip que dirigeixo.

Com a investigador, què implica fer-se càrrec de la direcció del projecte?

Partir-se en molts trossets, aprendre coses insospitades, gaudir d'un equip humà impressionantment bo; però sobretot, primer, tenir la satisfacció d'estar contribuint a la revolució de la genòmica i del Big Data i, segon, poder fer-se preguntes, moltes preguntes, que fa poc no ens podíem plantejar.

"Conté els resultats de més de 800 estudis, amb un volum creixent de gairebé un milió de gigabytes"

Quins resultats científics poden esperar-se de l'EGA?

Les dades guardades a l'EGA permeten fer estudis massius i integradors. Podem esperar, per exemple, establir lligams sorprenents entre malalties.

200 centres d'arreu del món, dades de 100.000 persones, 1.000.000 de gigabytes d'informació. Estem parlant d'un projecte de grans dimensions.

Per grans que semblin les dimensions actuals, el que està clar és que això només ha començat i no para de créixer. D'aquí a un parell d'anys, el que a dia d'avui hi ha a l'Arxiu Europeu del Genoma-Fenoma ens semblarà poca cosa.

Podríem dir, doncs, que és un bon exemple de cooperació en l'àmbit de la recerca?

I tant! És un projecte pensat des de la col·laboració i per a la col·laboració. Els científics que han generat les dades les posen a disposició de la comunitat, de manera que d'altres grups de recerca poden analitzar-les i fer-ne públics els resultats. A més, el projecte en si mateix i el seu establiment a Barcelona són un clar exemple de com diversos centres de recerca i universitats poden treballar junts amb un objectiu comú. És emocionant que, a base de cooperació i bona voluntat, es puguin aconseguir fites com aquesta en temps d'enormes restriccions econòmiques.

"Barcelona ja és des de fa temps una ciutat de referència científica, molt especialment en genòmica"

Barcelona se situa, per tant, com una ciutat de referència científica. Per què s'ha optat per aquesta ubicació?

En realitat, Barcelona ja és des de fa temps una ciutat de referència científica, molt especialment en genòmica. I assolir la cogestió de l'EGA no fa més que confirmar aquest fet. A Barcelona conflueixen una recerca biomèdica molt potent, centres de recerca en genòmica capdavanters i la gran experiència i capacitat del BSC, tot en un espai relativament reduït. És una combinació inhabitual.

Quin paper juga la UPF en el projecte?

La UPF aporta l'àmplia experiència en genòmica, bases de dades i servei públic del seu professorat.

"En el nostre país la recerca és tres coses: una anomalia, un exemple i una feblesa"

De manera més global, quina és la situació de la recerca al nostre país?

En el nostre país la recerca és tres coses: una anomalia, un exemple i una feblesa. Una anomalia positiva perquè és extraordinàriament bona malgrat la situació econòmica actual i la lamentable política científica de l'Estat. Un exemple perquè, també en l'àmbit català, hi ha poques coses que funcionin tan bé com la recerca. Potser es podrien extreure lliçons sobre com millorar altres àmbits del país, des de l'ensenyament primari als boscos, passant per la policia, fixant-se en com s'ha millorat la recerca en els darrers vint anys. Per a mi, dit sigui de passada, ha estat fonamental que governs de signes diferents hagin compartit objectius. Això genera una estabilitat molt necessària.

Finalment, la recerca al nostre país és una feblesa. Sembla paradoxal, ho sé; però em refereixo a la fragilitat d'un sistema anòmal i tan depenent de l'Estat. Em refereixo al fet que com més alt es puja, més dura pot ser la caiguda. La sequera financera i l'assetjament burocràtic als investigadors que es practica des de Madrid són forces negatives que poden desmantellar el sistema.

"Cooperant, treballant junts i aportant tots allò que sabem, com tradicionalment s'ha fet a la casa, ens en sortirem"

I si apliquem el diagnòstic a la UPF? En quin moment ens trobem?

Pel fet de ser una peça clau, i fins i tot destacada, del sistema, la UPF comparteix les característiques i les febleses del sistema. Potser seguint l'exemple de l'EGA: cooperant, treballant junts i aportant tots allò que sabem, com tradicionalment s'ha fet a la casa, ens en sortirem. Això sí, costarà.

Multimèdia

Categories:

ODS - Objectius de desenvolupament sostenible:

Els ODS a la UPF

Contact