Les fallades en les primeres setmanes del desenvolupament humà s'associen a baixes taxes de fertilitat i anomalies en els nounats. No obstant això, estudiar aquest període de la nostra vida és difícil per raons ètiques i tècniques.

En els últims anys s'han utilitzat cèl·lules mare embrionàries per a crear ‘models d'embrions humans’, suposades còpies d'embrions que poden utilitzar-se per a la recerca. Aquests models han suscitat preocupacions ètiques per la seva aparent similitud amb els embrions naturals. No obstant això, segons els experts, els beneficis potencials del seu estudi són primordials, ja que, poden recapitular esdeveniments del desenvolupament com el patró dels teixits i la morfogènesi que no poden estudiar-se d'una altra manera.

Així i tot, els experts coincideixen que aquests models només són útils si poden recapitular eficaçment aquests esdeveniments. “Actualment, es fan afirmacions sobre estructures que no imiten a l'embrió i que poden induir a error als investigadors i al públic. La raó és l'escàs coneixement que tenim d'aquestes etapes primerenques i la falta de criteris adequats per avaluar aquest nou camp”, afirma el biòleg del desenvolupament de la UPF, Alfonso Martínez Arias.

Per aquest motiu, catorze experts en cèl·lules mare i biologia del desenvolupament de tot el món han unit els seus esforços per a establir una sèrie de criteris que permetin estandarditzar les normes experimentals i d'informació per a la creació, caracterització i avaluació comparativa de models d'embrions humans derivats de cèl·lules mare. Aquest esforç, liderat per Alfonso Martínez Arias, professor de recerca ICREA en el Departament de Medicina i Ciències de la Vida (MELIS) de la UPF, ha estat publicat avui en Nature Cell Biology en forma de comentari.

“Fa més d'un any que treballem en això, buscant característiques que ens permetin posar-nos d'acord i anomenar a aquests models, models ‘embrionaris’ de veritat. De moment, el camp permet publicacions de gran impacte sobre estructures que no tenen res a veure amb embrions o que, quan ho fan, ocorren en freqüències tan baixes que són miracles més que eines útils. Per això, el nostre objectiu és deixar clar a què s'ha de dir model embrionari perquè pugui ser utilitzat en biologia reproductiva, FIV i embriologia humana”, afirma l'investigador ICREA responsable del treball.

De moment, el camp permet publicacions de gran impacte sobre estructures que no tenen res a veure amb embrions o que, quan ho fan, ocorren en freqüències tan baixes que són miracles més que eines útils.

A més, per a garantir la comprensió universal del vocabulari utilitzat per a definir els models, els experts també han acordat les definicions de diversos conceptes relacionats amb el tema. D'aquesta manera, asseguren el correcte diàleg entre investigadors, garantint la determinació de l'estadi dels teixits modelats, així com la comprensió del camp per part dels mitjans de comunicació i la societat.

“Si s'adopten els nostres suggeriments per a aquestes normes, haurien de contribuir en gran manera a frenar els malentesos perjudicials per a les possibilitats d'aquest nou, però important camp i ajudar als organismes de finançament i a les autoritats reguladores en la seva avaluació del camp”, conclou el biòleg del desenvolupament.

Article de referència: 

Martínez Arias, A; Rivron, N; Moris, N; Tam, P; Alev C; Fu, J; Hadjantonakis, A-K; Hanna J.H; Minchiotti, G; Pourquie, O; Sheng, G; Solnica Krezel, L; Veenvliet, J.V; Warmflash, A; Criteria for the standarization of stem-cell-based embryo models. Nature Cell Biolgy. September 2024. DOI: 10.1038/s41556-024-01492-x