Conèixer quins són els components inherents a l'espècie humana en el processament del llenguatge i de la música, constitueix la línia d'investigació que està duent a terme Juan Manuel Toro, professor d'investigació ICREA del Departament de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (DTIC) i cap del Grup de Recerca en Llenguatge i Cognició Comparada (LCC) al Centre de Cognició i Cervell (CBC) de la UPF, en el marc de l'ajut starting grant que li va atorgar el Consell Europeu de Recerca per a dur a terme el projecte: Biological Origins of Linguistic Constraints (2013).

"Un aspecte molt interessant és que els humans tendim a percebre com a plaents els acords consonants i com a desagradables els dissonants"

En música, l'harmonia tracta de l'estudi dels sons que es produeixen de manera simultània, és a dir, dels acords. En un interval harmònic, dos sons que s'escolten alhora poden produir en l'oient dues sensacions diferents: consonància i dissonància. Com explica Juan Manuel Toro, investigador principal del projecte: "un aspecte molt interessant és que els humans tendim a percebre com a plaents els acords consonants i com a desagradables els dissonants".

En animals no humans, es demostra que la consonància no té cap efecte en l'aprenentatge de patrons abstractes i que ells aprenen els patrons amb la mateixa facilitat tan amb acords consonants com en dissonants.

En estudis anteriors aquest mateix investigador va posar de manifest que, els éssers humans aprenem més fàcilment patrons abstractes amb l'ajut d'acords consonants plaents que amb acords dissonants molestos. Per contra, en animals no humans, es demostra que la consonància no té cap efecte en l'aprenentatge de patrons abstractes i que ells aprenen els patrons amb la mateixa facilitat tan amb acords consonants com en dissonants. Un nou estudi liderat per Juan Manuel Toro, fet conjuntament amb Paola Crespo-Bojorque  i Júlia Monte-Ordoño, membres del seu equip, s'acaba de publicar aquest mes de juny a la revista Neuropsychologia i presenta les bases neuronals d'aquesta diferència en la percepció de patrons abstractes entre humans i altres éssers vius no humans.

"Hem vist que els músics tenen respostes més ràpides i més fortes davant els canvis de consonància i dissonància que les persones no familiaritzades amb la música"

En aquest nou estudi, el disseny experimental va consistir a presentar a músics altament entrenats i a oients no entrenats intervals musicals compostos per un acord dissonant i acords dissonants interromputs per acords consonants. Van participar trenta-dos voluntaris, setze dels quals van ser músics experimentats amb diversos anys d'entrenament musical formal en la música tonal occidental,  i l'altra meitat dels participants van ser no músics.

"Els nostres resultats mostren les bases neuronals subjacents en els avantatges del processament de la consonància sobre la dissonància en els éssers humans"

Les respostes neuronals relacionades amb els estímuls presentats (event related potential, ERP) que els autors van registrar a través d'electroencefalografia (EEG) van mostrar que els canvis en seqüències consonants són fàcilment detectats, mentre que els canvis en seqüències dissonants no ho són.

Encara més, afegeix Paola Crespo, primera autora del treball: "hem vist que els músics tenen respostes més ràpides i més fortes davant els canvis de consonància i dissonància que les persones no familiaritzades amb la música", amb la qual cosa es conclou, a la llum d'aquests resultats que, l'entrenament musical prepara el cervell per detectar millor aquests canvis. D'aquesta manera "els nostres resultats mostren les bases neuronals subjacents en els avantatges del processament de la consonància sobre la dissonància en els éssers humans", expliquen els investigadors.

Treball de referència:

Paola Crespo-Bojorque (a la imatge), Júlia Monte-Ordoño, Juan M. Toro (2018), "Early neural responses underlie Advantages for Consonance over Dissonance", Neuropsychologia. https://doi.org/10.1016/j.neuropsychologia.2018.06.005.