Una diferència crucial per a l'èxit de l'aprenentatge de llengües en fases inicials en infants que creixen en entorns monolingües en comparació amb els bilingües, és que els bilingües necessiten adonar-se de l'existència de dos sistemes lingüístics diferents, és a dir, requereixen fer una discriminació de les llengües existents en el seu entorn. Aquesta discriminació és una de les principals diferències en l'adquisició del llenguatge entre individus bilingües i monolingües.

Un article, publicat el 9 de febrer a Scientific Reports i en accés obert, presenta els resultats d’una recerca sobre el funcionament del cervell quan ha de discriminar entre diferents llengües en bebès. El treball demostra per primera vegada que el bilingüisme indueix una especialització cerebral en infants de 4 mesos.

Ha estat una recerca de Loreto Nacar García, Carlos Guerrero-Mosquera, Marc Colomer, tots ells membres del Grup de Recerca en Adquisició i Percepció de la Parla que lidera Núria Sebastián Gallés i que forma part del Centre de Cognició i Cervell (CBC) al Departament de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (DTIC) de la UPF, amb participació de la Universitat British Columbia de Vancouver (Canadà).

Els autors partien de la hipòtesi que en les persones bilingues la discriminació del llenguatge natiu és un procés complex que implica el processament específic de les propietats prosòdiques (rítmiques) del senyal de la parla. L'objectiu de la investigació va ser entendre les diferències en els mecanismes de discriminació del llenguatge entre els nens monolingües i bilingües de 4-5 mesos d'edat. En l’experiment es va comparar la resposta neuronal dels nadons, primer en la seva llengua materna / dominant (en aquest cas, català o castellà) i, després, la resposta a dos llengües estrangeres desconegudes, una de la mateixa classe rítmica (italià) i una altra de classe rítmica diferent (alemany).

Estudis anteriors havien demostrat que, encara que els infants monolingües i bilingües mostren habilitats similars quan discriminen llengües (és a dir, els bilingües no semblen confondre's rebent dos idiomes), també s'havien vist algunes diferències rellevants. “Com que els infants monolingües de 4 a 5 mesos comencen a discriminar idiomes de la mateixa classe rítmica (com l’anglès i l’holandès o l’espanyol i l’italià), el disseny actual ens ha permès mesurar la resposta del cervell als dos tipus de contrastos en un sol experiment”, han comentat els autors del treball.

Per estudiar-ho, els investigadors van registrar per electroencefalograma (EEG) l'activitat cerebral de cinquanta-sis nadons de 4 i 5 mesos d’edat, monolingües i bilingües, mentre s'escoltaven el llenguatge natiu/dominant i dues llengües estrangeres.

Els resultats apunten cap a diferents estratègies de discriminació lingüística segons siguin els nadons bilingües o monolingües. Tot i que només els infants monolingües mostren una discriminació ràpida de la seva llengua materna probablement reflectint una resposta de familiaritat, els bilingües realitzen un processament posterior que és compatible amb un augment de l'atenció al senyal de la parla. Els autors manifesten: “Els nostres estudis encaixen bé i ajuden a explicar resultats anteriors els quals mostraven que, els bilingues, ans al contrari que els monolingües, requereixen un processament addicional de les propietats prosòdiques del llenguatge que els és familiar”. Aquesta és, per tant, l’evidència a una edat més jove sobre l'especialització cerebral induïda pel bilingüisme.

Article de referència:

Loreto Nacar Garcia, Carlos Guerrero-Mosquera, Marc Colomer, Nuria Sebastian-Galles (2018), “Evoked and oscillatory EEG activity diferentiates language discrimination in young monolingual and bilingual infants”, Scientific Reports, DOI: 10.1038/s41598-018-20824-0, 9 de febrer, accés obert.