Un estudi pioner en el seu àmbit, dirigit per neurocientífics del Center for Brain and Cognition d’Enginyeria UPF, ha demostrat que la direcció de la nostra mirada a l’hora d’escollir entre 2 o més objectes determina la decisió final. 

Aquest estudi demostra per primer vegada que, durant el procés de deliberació, mirar l'objecte que s’acabarà escollint o l’espai que ocupava (quan és retirat) activa una relació entre l'activitat neuronal en la part del còrtex orbitofrontal del cervell  i el valor de l’objecte de decisió. 
L’estudi s’ha realitzat amb micos (macacos), però gràcies a la seva similitud en l’estructura cortical entre micos i humans, les seves conclusions podrien aplicar-se també als éssers humans. 

Fins a dia d’avui, des de l’àmbit de les teories del comportament, ja s’havia demostrat que es dirigeix més la mirada en aquell objecte que finalment s’acaba escollint, però aquest estudi demostra que l’activitat neuronal associada a aquest moment aporta un contingut informatiu sobre el valor de l’objecte escollit. 

La detecció d’aquesta variació en l’activitat neuronal obre la porta a desenvolupar futures teràpies per a persones amb dificultat a l’hora de valorar i expressar les seves pròpies decisions, per exemple, en els casos de trastorns d’hiperactivitat o amb persones amb lesions cerebrals amb greus dificultat per comunicar verbalment les seves decisions. 

Aquest estudi també ha demostrat que el procés de presa de decisions és secuencial, és a dir, que a l’hora d’escollir entre opcions, el cervell les divideix en grups més petits per poder-les valorar millor. 

Els experiments es van dur a terme segons el comitè institucional de cura i ús d'animals aprovat de la Universitat de Rochester i Minnesota, pel grup de recerca del professor Benjamin Hayden. La metodologia d’aquest experiment s’ha dut a terme amb dos macacos, els quals se’ls entrena de manera que quan veuen un estímul d’un color se li donen tres gotes de suc i quan veuen un estímul d’un altre color se li dona una solo gota suc. D’aquesta manera, els macacos aprenen a associar un color a una recompensa més o menys elevada. 

Una vegada entrenats, s’inicia l’experiement, havent d’escollir el color de més valor mirant els colors en una pantalla. En aquesta hi apareixen estímuls de colors diferents a esquerra i dreta de la pantalla i es van intercalant en moments on a la pantalla queda buida. 

D’aquesta manera es demostra que, després de mirar els estímuls visuals, el macaco observa més estona l’espai negre de la pantalla on s’hi troba el color que finalment acabarà escollint i això activa la seva valoració al còrtex orbitofrontal del cervell. 

Aquest estudi ha estat publicat per la prestigiosa revista Nature Communications i el seu principal investigador és en Demetrio Ferro, del Center for Brain and Cognition (CBC). 

Referència:
Ferro, D., Cash-Padgett, T., Wang, M. Z., Hayden, B. I., Moreno-Bote, R., Gaze-centered gating, reactivació, i reavaluació econòmica value in orbitofrontal còrtex. Nature Communications, 15, 6163 (2024). https://doi.org/10.1038/s41467-024-50214-2