La lliçó inaugural del curs 2024-2025 d’Enginyeria UPF, celebrada aquest passat dilluns 30 de setembre, va plantejar els reptes actuals i futurs als quals les tecnologies quàntiques s’enfrontaran i ens enfrontarem durant els pròxims anys. 

Sota el títol “Tecnologies Quàntiques: passat, present i futur d'una (r)evolució tecnològica”, Alba Cervera va fer un repàs de l’evolució històrica d’aquesta tecnologia, contemplant-ne les dues revolucions quàntiques i explicant-ne les bases teòriques del seu funcionament i aplicacions.    

L'Alba Cervera Lierta és investigadora Ramón y Cajal al Barcelona Supercomputing Center. Física de professió, es va doctorar en informació quàntica a la Universitat de Barcelona el 2019 i posteriorment va fer una estada postdoctoral a la Universitat de Toronto. El 2021 va tornar a Barcelona per coordinar el projecte nacional Quantum Spain, on participen 27 institucions científiques de tot l'estat amb l'objectiu d'instal·lar i operar un ordinador quàntic d'ús públic i desenvolupar aplicacions en intel·ligència artificial quàntica. Aquest any 2024, a més, va esdevenir com a guanyadora en el “Premi a la Dona Investigadora” coordinat i organitzat per Enginyeria UPF. 

La lliçó inaugural es va iniciar amb la benvinguda del director del Departament, Vladimir Estivill, que va posar l’accent en el 25è. aniversari d’Enginyeria UPF; del director de l’Escola, Oscar Camara, que va animar els estudiants a “aprofitar tot el que us oferim més enllà de l’aula, com ponències com les d’avui”, i per la vicerectora de Transferència del Coneixement, Vanesa Daza, que va posar en relleu la importància de gaudir del procés d’aprenentatge que la lliçó inaugural encetava. 

Posteriorment, Miguel Ángel González Ballester, professor ICREA a Enginyeria UPF, va donar la benvinguda a la ponent, amb la qual col·labora estretament en àmbits de recerca, afirmant “que és una de les persones més intel·ligents que conec”.

Cervera va començar fent un repàs històric de la primera i la segona revolució quàntica fins als nostres dies. Remarcant la importància d’investigadors precedents com Richard Feynman, Paul Benioff o els premis Nobel en física Alain Aspect, John F. Clauser i Anton Zeilinger. 

Si bé podríem pensar que la computació quàntica ha vingut a substituir la supercomputació actual, estem equivocats. Segons Alba Cervera, “són dues tecnologies que es complementen, ja que són capaces de donar resposta a problemàtiques diferents i es necessiten mútuament”.

A més, es va destacar la dificultat per construir ordinadors quàntics, ja que “cal controlar els àtoms de manera individual, i això és molt difícil”. Per aquest motiu, Cervera va insistir en la necessitat que les enginyeries i els enginyers s’especialitzin en aquest àmbit: “El que necessitem per desenvolupar més i millors tecnologies quàntiques són moltes i molts enginyers com vosaltres”. 

De cara a les perspectives de futur, Cervera va posar l’accent en la necessitat d’explicar als usuaris la importància de la computació quàntica, ja que “és l’única que pot i podrà donar resposta a problemes computacionals molt complexos”.