El Dr. Ignasi Belda és l’actual director de l’Agència Espanyola de Supervisió de la Intel·ligència Artificial i és fundador de fins a sis companyies biotecnològiques internacionals. Paral·lelament a aquestes activitats empresarials, Belda, té dos doctorats, un en intel·ligència artificial aplicada a les ciències de la vida i l’altre aplicat en dret de la ciència i la tecnologia, la qual cosa el posiciona com una de les veus més autoritzades a l’hora de parlar sobre aspectes relacionats amb l’ètica i l’ús de la intel·ligència artificial. 

L’acte, organitzat conjuntament amb ACCIÓ, el Clúster Digital de Catalunya i Enginyeria UPF, va comptar amb la moderació de la periodista Aurora Masip i amb la presència de la Secretària de Polítiques Digitals de la Generalitat de Catalunya, Maria Galindo, que va posar l’accent en la importància de que l’ús de la intel·ligència artificial vagi en línia amb el benestar de les persones i del planeta. Un missatge en consonància amb els valors d'Enginyeria UPF, representats pel seu lema Engineering for people’s well-being.

Després d’unes breus presentacions de la presidenta del Clúster Digital, Joana Barbany, i de la vicerectora de Transferència del Coneixement, Vanesa Daza, Ignasi Belda va iniciar la seva ponència reconeixent la tasca titànica que serà “fer veure la intel·ligència artificial com una oportunitat i no pas com una amenaça”.  Segons Belda, la IA suposa “un canvi de paradigma només comparable a la revolució industrial”, destacant el seu enorme potencial per transformar el món en què vivim.

Belda també va destacar l'importància que Espanya sigui el primer país europeu a crear una agència específica per supervisar l'ús de la IA, un fet que posiciona l'Estat com a líder en la regulació d'aquesta tecnologia.

L’esdeveniment va atraure més de 150 assistents, en la seva majoria professionals del món empresarial, que van assistir per comprendre millor com els afectarà l'aprovació del nou reglament europeu sobre intel·ligència artificial, conegut com l’AI Act.

Durant la seva ponència, Belda va insistir en un dels valors clau del reglament: la garantia de supervisió humana en el desenvolupament i ús de la IA. El concepte de Human-in-the-Loop és fonamental per assegurar que sempre hi hagi un individu que supervisi les decisions preses per la tecnologia, reafirmant que “a partir d'ara, només un humà podrà ser jutjat per un altre humà”. A més, l’AI Act classifica les aplicacions de la IA segons el seu nivell de risc, regulant àmbits com la manipulació subliminal, l'explotació de menors, el reconeixement facial o el social scoring, entre d'altres.

Un altre punt destacat del reglament és la possibilitat d’autocertificació per part de les empreses, que podran acreditar per elles mateixes el compliment dels requisits establerts en l’AI Act. No obstant això, serà l’Agència Espanyola de Supervisió de la Intel·ligència Artificial qui realitzarà les inspeccions pertinents i proporcionarà el suport necessari perquè les empreses s'adaptin correctament a les noves normatives. 

A continuació de la ponència, es van celebrar dues taules rodones. La primera, moderada per Vladimir Estivill, catedràtic d’Enginyeria UPF, va centrar-se en les perspectives acadèmiques i polítiques de la IA, amb la participació d'experts com Andreas Theodorou (UPC), Carlos Castillo (UPF-ICREA) i Albert Sabater (UdG). La segona taula va reunir representants del sector empresarial, com Nestlé, Schneider, Mediapro i Bové Montero i Associats, sota la moderació de Xavier Serra, també catedràtic a Enginyeria UPF. En aquesta sessió, es van posar de manifest les incerteses i els reptes als quals s'enfronten especialment les PIMEs a l'hora d'adoptar la IA a les seves organitzacions.

Amb una audiència diversa i plena de professionals de tots els sectors, l’esdeveniment va ser una excel·lent oportunitat per aprofundir en les implicacions socials, ètiques i empresarials de la intel·ligència artificial i la seva regulació futura.