Vés enrere Quins reptes planteja la relació entre l’envelliment i el bilingüisme?

Quins reptes planteja la relació entre l’envelliment i el bilingüisme?

Albert Costa, Marco Calabria i Gabriele Cattaneo, investigadors del Centre de Recerca en Cognició i Cervell i de la UPF, han coordinat l’edició especial de la revista Journal of Neurolinguistics que posa el focus en aquest àmbit concret. 

13.06.2017

 

La nostra societat està envellint i un dels principals reptes és l’augment de la prevalença de malalties neurodegeneratives. De fet, la prevalença de la demència s’estima que serà el triple que l’actual l’any 2050, segons l'últim Informe Mundial sobre la malaltia d'Alzheimer (2015). Alhora, el bilingüisme i el multilingüisme també estan en augment. Segons un informe de la Comissió Europea (2012) més de la meitat dels europeus són capaços de mantenir una conversa en un segon idioma i una quarta part és trilingüe. Per tant, aquesta situació planteja moltes preguntes sobre la interacció entre l'envelliment (sa i patològic) i el bilingüisme.

Albert Costa, Marco Calabria i Gabriele Cattaneo, investigadors del Centre de Recerca en Cognició i Cervell (CBC) de la UPF, han editat un número especial sobre el tema a la revista Journal of Neurolinguistics, que compta amb la participació de diversos investigadors reconeguts nacionalment i internacionalment, vinculats al CBC, a la Universitat de Friburg o a la Universitat de Hong Kong, entre d’altres.

La publicació posa el focus en dos aspectes centrals d’aquest àmbit: el bilingüisme com a factor de reserva i el deteriorament de les llengües en persones bilingües amb demència. “La reserva cognitiva fa referència a les diferències individuals a l’hora de tolerar els canvis cerebrals provocats per una patologia concreta”, explica Albert Costa. En els últims anys, afegeix, “el bilingüisme ha estat considerat un dels factors que milloren la reserva cognitiva ja que s’ha comprovat que retarda l’aparició dels símptomes cognitius vinculats a la demència”.

Els resultats dels estudis fets fins ara sobre reserva cognitiva i bilingüisme apunten que els individus que parlen més d’un idioma tenen major eficiència d'algunes àrees cerebrals relacionades amb el control executiu. Aquest fet, per tant, podria compensar la pèrdua funcional de les àrees afectades per una malaltia neurodegenerativa. “Malgrat que encara és una hipòtesi de treball, és congruent amb el que de vegades s'ha trobat en joves sans: l'ús de dues llengües fa que el control de les habilitats cognitives atencionals i de supervisió del comportament sigui més eficient que amb una sola llengua”, exposa Marco Calabria.

El segon tema tractat especialment a la revista és el deteriorament del llenguatge en persones amb Alzheimer. Els estudis publicats defensen la tesi que el deteriorament de les dues llengües en persones bilingües es produeix de manera paral·lela. Aquest fet s’ha vist en poblacions amb diferents nivells de bilingüisme, tant en l’estudi realitzat pel Grup de Recerca en Producció de la Parla i Bilingüisme de la UPF, que ha treballat amb individus de Catalunya amb un alt nivell de bilingüisme, com el que ha liderat la Universitat de Friburg, amb pacients bilingües d’alemany com a primera llengua i francès com a segona, però apresa més tard.

Quins són els interrogants que queden oberts?

D'entrada, en relació amb la qüestió del bilingüisme com a factor de reserva cognitiva, es necessiten més dades, sobretot d'estudis amb pacients amb demència. "Els estudis epidemiològics amb grans cohorts de pacients han contribuït molt en aquesta línia, però els mecanismes subjacents de com el bilingüisme actua com un factor de reserva cognitiva no són del tot clars", assegura Albert Costa. En aquest sentit, els estudis de neuroimatge amb pacients ajudaran a aclarir l'origen d'aquests mecanismes. Un d'ells és el que està liderant el mateix Costa, gràcies al suport de la Marató de TV3 i que té com a objectiu esbrinar quins són els factors relacionats amb el bilingüisme que intervenen en l'envelliment.

D’altra banda, Gabriele Cattaneo afirma que “cal estendre la investigació dels dèficits de llenguatge a altres malalties neurodegeneratives, més enllà de la malaltia d'Alzheimer”. Això és especialment rellevant per a aquelles malalties que es caracteritzen per trastorns de llenguatge com a símptoma precoç del deteriorament cognitiu. És el cas, per exemple, d'alguns dels subtipus de degeneració frontotemporal, com l'afàsia progressiva primària.

Aquest no és només un repte per veure com es veuen afectats els dos idiomes, sinó que “suposa també una manera d'enriquir el nostre coneixement sobre els processos lingüístics en els parlants bilingües”, afegeix Marco Calabria.

Multimèdia

Categories:

ODS - Objectius de desenvolupament sostenible:

Els ODS a la UPF

Contact