Notícies Notícies

Torna a la pàgina principal
Vés enrere

A l'artrosi de genoll el mateix tractament no serveix per a tothom. Com saber quan cal operar?

A l'artrosi de genoll el mateix tractament no serveix per a tothom. Com saber quan cal operar?

Investigadors de la unitat de recerca BCN MedTech de la UPF, de l'IMIM-Hospital del Mar i de l’Hospital del Mar han estudiat la relació entre les opcions de tractament clínic per a l'artrosi de genoll i la funcionalitat, la velocitat i les forces que intervenen en la marxa de cada pacient. Els resultats revelen que dos pacients amb la mateixa clínica podrien necessitar un tractament diferent depenent de la seva edat i el seu índex de massa corporal.

16.05.2022

Imatge inicial

L'artrosi és una malaltia crònica que es caracteritza pel deteriorament del cartílag articular. Aquest deteriorament es manifesta clínicament per dolor, rigidesa i pèrdua de mobilitat. Les dades de l'informe de l'Organització Mundial de la Salut i de l'Institut de Mètriques i Avaluació de la Salut, el Global Burden of Disease 2019, mostren que la prevalença és tres vegades més gran en dones que en homes i que s'incrementa amb l'edat i amb el pes de la persona, entre d'altres factors.

L´artrosi és responsable d’entre l’1 i el 3% dels anys viscuts amb discapacitat. A Espanya, la prevalença de l'artrosi simptomàtica és del 29,35% i de l'artrosi de genoll del 13,83%, segons dades de l'estudi EPISER2016 dut a terme per la Societat Espanyola de Reumatologia, essent el genoll l'articulació més afectada.

No hi ha en aquest moment un tractament que permeti regenerar el cartílag dels genolls degradats per l'artrosi, per la qual cosa la solució per als qui pateixen aquesta malaltia passa per tractaments conservadors que intenten limitar el dolor i millorar la funció de l'articulació, o per tractaments que impliquen passar pel quiròfan per a un reemplaçament total de genoll (pròtesi de genoll).

La radiologia és un mètode per confirmar el diagnòstic i classificar la severitat del dany, no pas per decidir el tractament

"El reemplaçament total de genoll no està exempt de risc i complicacions per al pacient", expliquen els metges Jordi Monfort i Joan Carles Monllau, a càrrec de l'estudi clínic associat a la investigació, de l'Hospital del Mar. La decisió de col·locar una pròtesi de genoll no sempre és objectiva. La radiologia és un mètode per confirmar el diagnòstic i classificar la severitat del dany, no pas per decidir el tractament. Monllau precisa que "la decisió quirúrgica es basa en el dolor, dèficit funcional i expectatives del pacient". Com a conseqüència, el nombre de reemplaçaments de genoll pot variar força segons l'hospital, la regió i el tipus de sistema sanitari (públic o privat) en què una persona està sent atesa. Els autors de l'estudi ressalten que aquesta situació posa en evidència la poca robustesa i la subjectivitat d'una decisió clínica de tal importància.

Definir amb criteris objectius qui necessita una pròtesi de genoll o qui es beneficiaria més d’utilitzar un tractament conservador, no és fàcil de fer. “Cada persona és única i en la degradació del cartílag hi poden influir l'estil de vida i la biomecànica del cos, entre moltes altres coses”, explica Simone Tassani, investigador postdoctoral del Departament de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (DTIC) de la UPF i primer autor de l'estudi publicat a la revista Frontiers in Bioengineering and Biotechnology. "Fins i tot la manera de percebre el dolor i com es viu aquest dolor, farà que dos pacients amb graus d'artrosi aparentment similars prefereixin diferents tractaments", continua Tassani.

Jérôme Noailly: "Tractar una articulació i tractar el dolor que es percep poden arribar a ser dues coses molt diferents, i val la pena intentar desxifrar de la manera més objectiva possible si el reemplaçament total de genoll és preferible a un tractament conservador”

“Tractar una articulació i tractar el dolor que es percep poden arribar a ser dues coses molt diferents, i val la pena intentar desxifrar de la manera més objectiva possible si el reemplaçament total de genoll és preferible a un tractament conservador”, afegeix Jérôme Noailly, investigador principal de l'estudi a la UPF, juntament amb Miguel Ángel González Ballester, investigador ICREA i també de la UPF, ambdós membres de BCN MedTech. Per la seva banda, Jordi Monfort, cap del Grup de Recerca cel·lular en Inflamació i Cartílag a l'Institut Municipal d'Investigacions Mèdiques (IMIM-Hospital del Mar), precisa que el dolor a causa de la sensibilització del sistema nerviós central, per exemple, no es resol mitjançant els tractaments tradicionals de l'artrosi, incloent-hi la cirurgia.

Per avaluar si és possible detectar, mitjançant una exploració no invasiva i objectiva, quin tractament seria el més adequat per a cada pacient, els investigadors de la UPF i de l'IMIM-Hospital del Mar van fer servir conceptes de biomecànica funcional. Van estudiar la relació entre l'elecció d'un tractament determinat, i la funcionalitat, la velocitat i les forces que intervenen en la marxa. "Vam voler observar la funcionalitat mitjançant una anàlisi senzilla, que fos sostenible i reproduïble d'una manera relativament senzilla", comenta Tassani.

En l’estudi van participar 87 pacients dividits per sexe, edat (entre 60 i 67 i entre 68 i 75 anys) i índex de massa corporal (no obesos, BMI <30 i obesos, BMI> 30). Seguint criteris clínics, els pacients van ser remesos pels metges per seguir o bé un tractament conservador o bé col·locar-se una pròtesi de genoll. Es van distribuir en dos grups equilibrats. Totes les exploracions clíniques i biomecàniques es van fer abans del tractament.

Al laboratori de biomecànica de la UPF, els investigadors van calcular la càrrega efectiva a nivell del genoll, mitjançant un procés invers que utilitza el registre de les forces de reacció que exerceix cada peu sobre el sòl, i el registre del moviment de totes les articulacions de la cama. També es va mesurar a càmera lenta el temps que cada pacient necessitava per fer un pas, el temps que cada pacient romania amb els dos peus recolzats a terra i la velocitat mitjana d'un cicle de la marxa.

Sistemes de referència de l’estudi amb marcadors realitzat amb càmeres infraroges. Font: Autors i Frontiers of Bioengineering and Biotechnology.

L'estudi va evidenciar que algunes variables són bons indicadors que reflecteixen la decisió de rebre una pròtesi o no. “Aquells pacients que feien un pas més lentament, passaven més temps amb els dos peus a terra i la velocitat dels quals era més baixa, van ser als que més freqüentment es va indicar un reemplaçament de genoll”, diu Tassani. "Els nostres resultats suggereixen que la funcionalitat és millor candidata que les forces mecàniques per ajudar a decidir qui necessita o no una pròtesi".

Noailly ressalta que aquest resultat és molt encoratjador. “S'hauria de confirmar amb un estudi clínic ampliat, però ja mostra una significació estadística i suggereix que l'anàlisi de moviment podria ajudar els metges a prioritzar o no un tractament conservador. La decisió per al tractament de l'artrosi es lliuraria, en part, de la complexa interpretació del dolor, ja que aquest és un símptoma que s'ha de diagnosticar amb més precisió per ser tractat de manera separada i específica”.

Tot i això, els resultats també mostren que l'edat ha d'entrar a l'equació. En els grups joves, aquells que necessitarien una pròtesi triguen molt més a fer un pas que als que s'indica un tractament conservador (línia blava fig 2). No obstant això, aquesta diferència s'atenua en els grups de més edat.

Efecte de la interacció entre el tractament clínic (entre TKR -reemplaçament total de genoll en anglès- i un tractament conservador) i l'edat sobre el temps mitjà del pas. Font: Autors i Frontiers of Bioengineering and Biotechnology.

Finalment, cal destacar la possible influència de la dimensió emocional en el temps que un pacient roman amb els dos peus a terra quan camina. Una persona que se sent més insegura tendeix a allargar aquest temps. Estudiar el component emocional (p.e., com cada pacient viu el dolor, la por a aquest, o la por de caure), podria ser un futur tema de recerca.

Aquest estudi va ser realitzat amb el suport del govern espanyol a través del projecte HOLOA (Clinical and virtual examination of patients for a holistic and objective description of the osteoarthritis progression mechanisms - DPI2016-80283- C2-1/2-R), els fons Ramon i Cajal (RYC-2015-18888) i de la Unitat d'Excel·lència María de Maeztu Data-Driven-Knowledge Extraction (MDM-2015-0502) del DTIC.

Treball de referència: Tassani, S., Tio, L., Castro-Domínguez, F., Monfort, J., Monllau, J.C., González Ballester, M.A., Noailly, J. (març 2022). “Relationship Between the Choice of Clinical Treatment, Gait Functionality and Kinetics in Patients With Comparable Knee Osteoarthritis”. Frontiers in Bioengineering and Biotechnology

https://doi.org/10.3389/fbioe.2022.820186

Multimèdia

Multimedia

Multimedia

ODS - Objectius de desenvolupament sostenible:

ODS - Objetivos de desarrollo sostenible:

SDG - Sustainable Development Goals:

03. Salut i benestar
Els ODS a la UPF Los ODS en la UPF The ODS at UPF

Per a més informació

Para más información

For more information

Notícia publicada per:

Noticia publicada por:

News published by:

Unitat de Comunicació i Projecció Institucionals

Unidad de Comunicación y Proyección Institucionales

Institutional Communication and Promotion Unit