Jornades de Portes Obertes a l'Escola d'Enginyeria

Més informació i inscripcions

Els Graus en Enginyeria de la UPF

Més informació

L'Escola d'Enginyeria UPF entre les 150 primeres del món en el rànquing del Times Higher Education

Es manté com a primera d’Espanya i entra dins el top 50 d’Europa.

Llegeix la notícia

Obert el procés de sol·licitud; informa't dels requisits!

Access & Admission Frequently Asked Questions

El Departament de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions, reconegut com a unitat d'excel·lència María de Maeztu per segona vegada

Llegir la notícia

Vés enrere Un estudi presenta millors estratègies per a la presa de decisions quan els recursos són finits

Un estudi presenta millors estratègies per a la presa de decisions quan els recursos són finits

És el que proposa el dilema amplitud-profunditat que, tot i tenir una llarga història, no havia estat estudiat en l'àmbit de la teoria cognitiva i la psicologia. Un treball publicat el 5 d'agost a la revista PNAS, del qual Rubén Moreno-Bote i Jorge Ramírez-Ruiz, investigadors del Centre Cognició i Cervell, són els primers autors.

06.08.2020

Imatge inicial

El dilema amplitud i profunditat (Breadth-depth dilemma, en anglès), aplicat als estudis universitaris, es podria plantejar així: perquè els alumnes aprenguin alguna cosa en profunditat necessiten temps, i si el currículum és massa ampli, es poden aprendre moltes coses encara que de manera més superficial. La qüestió és, per arribar a descobrir una gran troballa en algun moment de la nostra carrera, durant la nostra formació, hem de matricular-nos en uns pocs temes o, per contra, en molts per tenir una visió el més generalista possible? Quina és l'estratègia òptima per triar el nombre de temes i el nombre d'assignatures en cada tema?

El dilema amplitud-profunditat és d'aplicació quan s'ha de resoldre un problema on els recursos són finits. Per exemple, empreses, inversors i fundacions han de decidir quins recursos, de vegades molt limitats, haurien d'assignar per promoure noves idees. Com s'han de repartir els fons econòmics per maximitzar la probabilitat que alguna idea, solament una, condueixi a una troballa important, com ara una nova vacuna per a la COVID-19? He de repartir els recursos àmpliament en moltes idees o restringir-los a unes poques idees?

El dilema amplitud-profunditat en la presa de decisions

Un article publicat el 5 d'agost en els Proceedings of the National Academy of Sciences, planteja el dilema entre amplitud i profunditat (Breadth-depth dilemma, en anglès) aplicat a la presa de decisions. A través de models matemàtics, els autors han estudiat el dilema amplitud-profunditat en la presa de decisions. "L'avantatge d'utilitzar models és que et permeten aprendre cometent errors, no cal prendre les decisions en la vida real. Les decisions es prenen en un entorn virtual on no hi ha cap risc real", indica Rubén Moreno-Bote, primer autor del treball i cap del grup de recerca en Neurociència Teorètica i Cognitiva, del Centre de Cognició i Cervell (CBC) del Departament de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (DTIC) de la UPF.

Aquesta investigació ha estat realitzada en col·laboració amb Jorge Ramírez-Ruiz, membre del seu equip, juntament amb investigadors de la Harvard Medical School de Boston (EUA) i de la Universitat de Minnesota, Minneapolis (EUA).

La clau està en l'arrel quadrada dels recursos totals

Els autors proposen la "regla de l'arrel quadrada" que permet repartir recursos d'una manera molt propera a l'òptima i que és molt fàcil d'implementar

Una segona contribució d'aquest treball és haver trobat "regles" a través de càlculs matemàtics que permeten arribar més enllà d'on cap altra simulació ni cap computador hagi pogut assolir, a causa del gran nombre de casos que caldria contemplar.

Els autors l'anomenen "regla de l'arrel quadrada", que permet repartir recursos d'una manera molt propera a l'òptima i que és molt fàcil d'implementar. Segons aquesta regla, seria recomanable repartir 100 milions d'euros en 10 projectes de recerca, 10 milions per projecte. És a dir, tant el nombre de projectes com l'assignació a cada un és l'arrel quadrada dels recursos totals.

Tot i que el dilema amplitud-profunditat té una llarga història, no havia estat mai estudiat en l'àmbit de la presa de decisions i la psicologia. "Les aportacions del nostre article són doncs fundacionals", opinen els autors del treball. Altres dilemes coneguts, com els dilemes exploració-explotació o rapidesa-precisió, també aporten regles heurístiques que permeten operar d'una forma propera a l'òptima. Però, com afegeixen els autors, "la regla heurística que proposem de l'arrel quadrada ens ha sorprés perquè, encara que podria ser superada per altres regles millors que descrivim en el nostre treball, hem posat de manifest que funciona i que és molt fàcil d'implementar".

Treball de referència:

Rubén Moreno-Bote, Jorge Ramírez-Ruiz, Jan Drugowitsch, Benjamin I. Hayden (2020), "Heuristics and optimal solutions to the Breadth-depth dilemma", edició en línia, 5 d'agost, PNAShttps://doi.org/10.1073/pnas.2004929117.

Multimèdia

Categories:

ODS - Objectius de desenvolupament sostenible:

Els ODS a la UPF

Contact

Per a més informació

Notícia publicada per:

Oficina de Comunicació