S’han dut a terme estudis sobre el comportament deshonest de les persones sense tenir en compte implícitament el llenguatge. Un estudi en què han participat investigadors de la UPF demostra que les persones són més honestes quan s’expressen en un idioma que no és el seu propi. Els resultats d’aquesta recerca qüestionen les teories del comportament ètic i mostren el paper del llenguatge en la configuració del comportament.

Albert Costa, cap del Grup de Recerca en Producció de la Parla i Bilingüisme (SPB) del Centre de Cognició i Cervell (CBC) i professor d’investigació ICREA del Departament de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (DTIC) de la UPF, amb Joanna D. Corey, doctoranda i membre del seu equip, conjuntament amb investigadors provinents d’Israel, Holanda i EUA, és coautor d’un treball publicat l’1 de juliol a la revista Topics in Cognitive Science que ha estudiat el grau d’honestedat de les persones segons la seva llengua.

Parlants nadius d’hebreu, coreà, espanyol i anglès van realitzar les tasques experimentals de l’estudi dutes a terme en paral·lel en diferents països i en diferents llengües natives. Tots els participants van realitzar aquestes tasques, la meitat en la seva llengua i l’altra meitat en una llengua estrangera.  Per exemple, a Barcelona van participar 185 persones que tenien el castellà com a llengua materna i sabien parlar anglès, de manera que la meitat ho va fer en castellà i l’altra meitat en anglès.

“El comportament deshonest s’associa a una tendència automàtica que compta amb un sistema emocional ràpid i intuïtiu. En canvi, aquesta tendència desapareix quan emprem un idioma estranger, menys intuïtiu i automàtic, i alhora més analític"

En un espai totalment privat, la prova consistia en llançar un dau anotant mentalment el valor obtingut. Les persones obtenien una remuneració en diners segons el número que deien havien obtingut. Tant sols la persona sabia el número que li havia sortit “nosaltres no el sabrem mai”, comenta Costa. A l’experiment, els participants podien mentir si això els comportava beneficis materials,  sense cap risc.

"Les conclusions del nostre estudi són especialment rellevants si tenim en compte que moltes persones han de prendre decisions que ens incumbeixen en un context de llengua estrangera, generalment en anglès"

Si tothom hagués dit la veritat, per càlculs probabilístics els investigadors saben que hauria de sortir una distribució més o menys homogènia dels números que conté el dau, en canvi “el que vam trobar és que quan l’explicació del número obtingut en el dau es feia en llengua estrangera, els valors més alts eren menors que quan l’explicació es feia en una llengua nativa”, explica Costa. Resultats que van ser clarament significatius en totes les mostres experimentals de tots els centres participants a l’estudi.

En definitiva, els resultats van revelar que, de mitjana, les persones inflaven menys els ingressos obtinguts quan feien servir una llengua estrangera, és a dir, en un context de llengua estrangera les persones tendeixen a mentir menys que quan estan en un context de llengua nativa.

Els autors expliquen aquest fet dient: “el comportament deshonest s’associa a una tendència automàtica que compta amb un sistema emocional ràpid i intuïtiu. En canvi, aquesta tendència desapareix quan emprem un idioma estranger, menys intuïtiu i automàtic, i alhora més analític que podria fer que es reduís la temptació de mentir”

Afegeix Costa, “les conclusions del nostre estudi són especialment rellevants si tenim en compte que moltes persones han de prendre decisions que ens incumbeixen en un context de llengua estrangera, generalment en anglès, com ara per exemple els eurodiputats a Brussel·les”.

Treball de referència:

Yoella Bereby-Meyer, Sayuri Hayakawa, Shaul Shalvi, Joanna D. Corey, Albert Costa, Boaz Keysar (2018), “Honesty Speaks a Second Language”, Topics in Cognitive Science, 1 de juliol, https://doi.org/10.1111/tops.12360.