Se sap que la diabetis mellitus materna (MDM) fa que augmenti el risc d'hipertensió en la descendència. Sovint els fetus de mares amb aquesta malaltia (FMDM) presenten anormalitats estructurals i funcionals del miocardi. No obstant això, no se sabia si la circulació sanguínia cardiovascular es veu alterada en aquests fetus com a resultat de la MDM.

D’aquí que l’objectiu principal d’un estudi que ha estat coordinat pels investigadors Bart Bijnens, professor d’investigació ICREA del Departament de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (DTIC) i cap del Grup de Recerca Physense de la UPF  i Eduard Gratacós, cap del Servei de Medicina Maternofetal de l'Hospital Clínic de Barcelona, hagi estat explorar els patrons circulatoris cardiovasculars dels fetus de mares amb diabetis mellitus. Els resultats del treball s’han presentat a la trobada anual de l’European Association of Cardiovascular Imaging (EACVI) de la Societat Europea de Cardiologia que s’ha celebrat del 7 al 10 de desembre del 2016 a Leipzig (Alemanya).

Els nadons nascuts de mares amb diabetis acostumen a ser més grans, i tenen la placenta més gran, especialment si la diabetis no està ben controlada. Existeixen dades que suggereixen que alguns altres òrgans com ara el pàncrees i els ronyons es podrien veure afectats. "Sabem que la diabetis mellitus materna afecta els òrgans fetals", ha manifestat  Aparna Kulkarni, cardiòloga pediàtrica del Centre Hospitalari Bronx-Lebanon, Nova York, EUA i primera autora de l’estudi.  Investigacions prèvies han identificat canvis subclínics en el múscul cardíac dels fetus de mares amb diabetis. 

En el treball presentat a l'EACVI, els investigadors van mesurar el flux sanguini fetal a través d’ecocardiografia Doppler. Més concretament, van mesurar els fluxos sanguinis del cervell, els tractes de sortida esquerre i dreta del cor, l'aorta, i la placenta. Amb les dades obtingudes van  construir un model computacional que simula tota la circulació fetal. Aquest model va ser desenvolupat pel Patricia García-Canadilla, al laboratori de recerca Physense, que coordina Bart Bijnens a la Universitat de Pompeu Fabra, coautora de l'estudi.

La recerca va posar de manifest que, en comparació amb els fetus del grup control, en els fetus de mares diabètiques flueix més sang cap a la placenta i menys a les artèries cerebrals, a més d’una menor despesa cardíaca. Els investigadors ho interpreten dient  que els fetus de mares diabètiques reben més subministrament sanguini perquè presenten canvis en els seus vasos sanguinis, tot i que a expenses d’irrigar en menor mesura el cervell, la qual cosa és una troballa interessant que podria tenir implicacions més grans.  

Aquest estudi s’ha fet amb la participació de 14 fetus de mares amb diabetis tipus 1 o 2,  i 16 fetus de mares sense diabetis (grup de control). Nou de les mares diabètiques utilitzava la insulina, tres van prendre medicaments orals, i dos van usar només dieta per controlar els seus nivells de glucosa.

Com han manifestat els autors de l’estudi : "La placenta, un cop el nadó neix, ja no forma part de la circulació sanguínia, però és possible que la reducció del flux de sang al cervell que el fetus ha rebut mentre estava en l'úter matern pugui afectar el nadó al llarg de la seva vida. No sabem per què es produeix aquesta redistribució del flux sanguini  o les implicacions que això comporta. Per tant, es necessita més investigació per esbrinar si això té un impacte a llarg termini sobre la salut del nadó i si es pot fer alguna cosa per prevenir-ho ".

Treball de referència:

A Kulkarni, P Garcia Canadilla, A Khan, K Beckerman, F Crispi, M Cruz-Lemini, B Valenzuela Alcaraz, O Gomez, E Gratacos, B Bijnens (2016),  “Altered circulation in fetuses of diabetic mothers: a fetal computational model analysis”, Abstract P1267,  Sessió núm. 6: Cardiomiopaties, 10 de desembre, EuroEcho-Imaging 2016, 7-10 de desembre, Leipzig (Alemanya). European Heart Journal Supplements ( 2016 ) 17 ( Suplement 2 ), ii269.