Vés enrere “Avui dia em preocupen més les noies que no volen estudiar carreres tècniques”

“Avui dia em preocupen més les noies que no volen estudiar carreres tècniques”

Ana Freire és investigadora postdoctoral del Grup de Recerca Ciència Web i Computació Social del Departament de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions. És promotora del nou grau en Enginyeria Matemàtica en Ciència de Dades de la UPF i coorganitza Wisibilízalas, un concurs adreçat a joves per a la divulgació i promoció del treball de les dones en tecnologia.
09.02.2018

 

Ana Freire és investigadora postdoctoral del Grup de Recerca Ciència Web i Computació Social del Departament de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (DTIC). Estudia tècniques de recuperació d'informació per fer els grans motors de cerca més eficients. Recentment ha iniciat una línia de rercerca que estudia la detecció de comportaments suïcides a les xarxes socials. És promotora del nou grau en Enginyeria Matemàtica en Ciència de Dades de la UPF i coorganitza Wisibilízalas, un concurs adreçat a  escoles de primària i secundària per a la divulgació i promoció del treball de les dones en tecnologia.

— En quins projectes estàs treballant ara mateix?

En el Grup de Recerca Ciència Web i Computació Social ens dediquem a aplicar tècniques informàtiques per buscar solució a diverses necessitats socials, sempre des del punt de vista de la tecnologia web. Les meves línies de recerca són fonamentalment dos: com fer els motors de cerca web més eficients des del punt de vista energètic, i la segona, detectar usuaris amb comportament suïcida en xarxes socials. Fora de l'àmbit de la recerca, juntament amb Aurelio Ruíz (UPF), coorganitzem el concurs Wisibilízalas, l'objectiu del qual és donar a conèixer el paper de la dona en la tecnologia a estudiants de primària i secundària.

Les meves línies de recerca són fonamentalment dos: com fer els motors de cerca web més eficients des del punt de vista energètic, i detectar usuaris amb comportament suïcida en xarxes socials 

— És cert que es poden arribar a prevenir comportaments suïcides analitzant les xarxes socials?

El que podem afirmar de moment és que usuaris amb comportament suïcida han estat autors de missatges en xarxes socials que poden ser interpretats com a senyals d'aquestes tendències. La nostra aportació consisteix en dissenyar algorismes que siguin capaços d'aprendre aquests senyals mitjançant, per exemple, anàlisi del llenguatge emprat. L'objectiu final serà que aquests algorismes activin alertes d’intervenció psicològica en casos de risc.

—  Vas rebre el premi Big Data Talent Awards per la teva tesi doctoral, quin va ser la principal aportació de la teva recerca?

La tesi proposa un nou model matemàtic que permet reduir al voltant del 30% el consum energètic de grans motors de cerca, com poden ser Google o Bing, que diàriament reben bilions de consultes per part dels usuaris. Aquest model permet adaptar de manera automàtica el nombre de servidors dedicats a processar aquestes consultes, en funció del trànsit que reben, evitant que estiguin actius contínuament, o permetent la seva reutilització per a altres tasques. La motivació principal d'aquest treball va ser el fet que el 2% de les emissions de CO2 al planeta provenen del sector de les TIC. Segueixo treballant en aquest tema d'investigació, i recentment he publicat un treball en col·laboració amb investigadors de Yahoo Research a la revista ACM Transactions on Information Systems.

—  Recordes alguna situació o fet que determinés o influenciés en la teva vocació científica?

Recordo la meva vocació científica des de molt petita, però crec que la passió per la tecnologia va sorgir quan el meu pare va comprar el primer ordinador per a l'empresa familiar a principis dels 90. Es va convertir per a mi en un nou entreteniment, i això que simplement utilitzava un editor de text en una pantalla bicolor (a anys llum d'una simple tauleta d'avui dia).

— Seguint el teu exemple, hi ha dones cursant el nou grau en Enginyeria Matemàtica en Ciència de Dades?

Aquest grau s'ha llançat per primera vegada en el curs actual 2017-2018, i la veritat és que ha donat un gir a les estadístiques de gènere en enginyeries. Fins ara, a la Universitat Pompeu Fabra, el percentatge de dones estudiant els graus d'Enginyeria Informàtica o de Xarxes de Telecomunicacions rondava el 12%. El nou grau ha aconseguit un sorprenent balanç amb un 50% de dones. ¿Els motius? És una carrera nova, amb alta demanda laboral i, sobretot, gran aplicació pràctica en diversos àmbits de la societat. A més, des del DTIC vam dedicar molts esforços abans del llançament del grau, amb l'objectiu de trencar els estereotips masculins associats a enginyeries.

El nou grau ha aconseguit un sorprenent balanç amb un 50% de dones. És una carrera nova, amb alta demanda laboral i, sobretot, gran aplicació pràctica en diversos àmbits de la societat

— En què consisteix el concurs Wisibilízalas i que creus haver aconseguit fins al moment?

Wisibilízalas és un concurs adreçat a estudiants de primària i secundària, en què els alumnes han de crear una pàgina web amb perfils de dones espanyoles que estan treballant en tecnologia actualment. Els millors perfils seran afegits a Viquipèdia ajudant d’aquesta manera a reduir el desequilibri de gènere que existeix en aquesta enciclopèdia en línia. L'objectiu principal és que els nens puguin tenir referents femenins per animar-se a estudiar carreres tècniques. Mitjançant uns qüestionaris vam poder comprovar que abans del concurs la majoria de participants no eren capaços de nomenar tan sols tres dones tecnòlogues. Ja està en marxa la segona edició, en la qual s'han inscrit gairebé 300 participants de tot Espanya. Les valoracions que ens arriben per la seva banda són molt positives, ja que el concurs els permet no només conèixer a dones inspiradores, sinó aprendre a crear una pàgina web i treballar en equip. En el 2017, Wisibilízalas va rebre la distinció especial per part del Col·legi Oficial d'Enginyers Informàtics de Catalunya en la 2a. edició del premi equit@T.

— Què els diries a les noies interessades en la tecnologia i les matemàtiques? Quin futur els espera?

Avui dia em preocupen més les noies que no volen estudiar carreres tècniques. A les que ja estan interessades en el món tecnològic, simplement animar-les a introduir-se en ell, ja que els espera un futur prometedor. He vist diverses publicacions que asseguren que al 2020 no es cobriran centenars de milers de llocs de treball tecnològics a Europa per falta de personal qualificat. La societat necessita aquests perfils per aplicar en diferents àmbits (biomedicina, finances, energia, política ...), la qual cosa dota les carreres tècniques d'un gran atractiu i les converteix en una aposta segura.

He vist diverses publicacions que asseguren que al 2020 no es cobriran centenars de milers de llocs de treball tecnològics a Europa per falta de personal qualificat

— T'agrada la divulgació científica i la ciència ficció? Recomanaries molt especialment algun llibre o autor? Digues-nos perquè.

La divulgació científica ha pres nous formats gràcies a iniciatives com les conferències TED (Technology, Entertainment, Design). És una manera fantàstica per difondre ciència, les idees i els treballs més avantguardistes en format audiovisual, la qual cosa els fa més atractius i entretinguts. Una de les meves xerrades preferides és la de Stephen Petranek del 2015: "Your kids might live on Mars. Here 's how they'll survive", disset minuts d'entreteniment científic i, per a alguns, potser ciència ficció.

Multimèdia

Categories:

ODS - Objectius de desenvolupament sostenible:

Els ODS a la UPF

Contact