Ciera Crowell

Estudiant del màster en Sistemes Cognitius i Mitjans Interactius

20 de Juliol 2016

Breu descripció del projecte:

La meva tesi del màster en Sistemes Cognitius i Mitjans Interactius se centrava en el disseny experimental i l'anàlisi de dades d'un ambient d'interacció corporal creat per propiciar la socialització entre nens amb Transtorn de l'Espectre Autista. Els Transtorns de l'Espectre Autista són un conjunt de condicions de neurodesenvolupament que provoquen dificultats en habilitats socials, incloent-hi formar i mantenir relacions. Com que els nens amb autisme mostren un gust especial cap als ordinadors i els videojocs, vam fer servir això com un punt de partida per crear un videojoc d'interacció a escala de tot el cos que motivés els nens a jugar-hi amb un company. Mentre jugaven, el joc guiava els nens a jugar d'una manera col·laborativa amb la qual podien practicar habilitats socials en un ambient tranquil i segur.

El joc va ser desenvolupat com a part del projecte IN-AUTISTIC, finançat per RecerCaixa el 2013. Els meus supervisors, Joan Mora Guiard i Narcís Parés, havien començat a treballar amb un equip de dissenyadors i psicòlegs per desenvolupar el joc quan jo m'hi vaig unir el 2014. El joc, anomenat Terres de Boira, consistia en un ambient virtual gran i circular projectat a terra on els nens exploraven activament amb un company i jugaven amb elements interactius com criatures mítiques i objectes màgics. Jo era responsable d'organitzar un protocol d'experiment per provar que el videojoc tenia èxit promovent la socialització i col·laboració entre els jugadors. Buscàvem variables com el nivell de l'activitat, flexibilitat, estil de joc i nombre d'actes socials (demandes, respostes, iniciacions) de cada nen amb autisme.

En la primera sèrie d'experiments que es van incloure a la tesi, vam poder provar el joc amb 10 nens amb autisme i 10 companys desenvolupats típicament. Cada nen jugava al videojoc en tres sessions separades, amb un company separat cada vegada. Vam descobrir augments en la freqüència dels actes socials fets per cada nen amb autisme, així com augments en la flexibilitat i el nivell d'activitat. A més, vam descobrir que els nens col·laboraven més a mesura que jugaven al sistema, i que la distància entre els jugadors disminuïa sessió rere sessió.

Aquesta recerca ha estat particularment significativa per a mi perquè gaudeixo treballant amb els nens, intentant entendre la seva perspectiva única i sentint que puc fer un canvi positiu a les seves vides. A més, quan parles amb els pares, professors i psicòlegs, comences a entendre com d'important és continuar cercant solucions interactives, perquè no només els estàs oferint l'oportunitat de participar en un projecte de recerca de TIC, sinó que també els estàs oferint l'esperança d'una vida millor.

El projecte es va presentar a la segona competició anual per la Millor tesi de Màster, que organitzava l'Associació Interacció Persona-Ordinador (AIPO), una associació que treballa per promoure els avenços en el camp de la Interacció Persona-Ordinador. La tesi va guanyar el primer premi, que consisteix en 350 euros i el registre cobert per al XVI Congreso Internacional de Interacción Persona-Ordenador, Interacción 2016, en què es convida els guanyadors a presentar el seu treball. L'entrega de premis tindrà lloc el 15 de setembre a Salamanca com a part de la conferència. També he continuat amb aquest projecte de recerca per començar el meu treball doctoral.

La meva experiència com a estudiant de màster: