Vés enrere Música i llenguatge tenen patrons compartits en cultures d’arreu del món segons un estudi internacional, amb la participació de la UPF

Música i llenguatge tenen patrons compartits en cultures d’arreu del món segons un estudi internacional, amb la participació de la UPF

L'estudi, desenvolupat per 75 investigadors de 46 països amb 55 llengües diferents, s'ha publicat recentment a la revista Science Advances. Per part de la UPF, ha participat a la investigació Martín Rocamora, del Music Technology Group del Departament d'Enginyeria.

03.06.2024

Imatge inicial

Un estudi internacional de gran abast, que han dut a terme 75 investigadors de 46 països, ha descobert que la música i el llenguatge comparteixen patrons comuns en diferents cultures del món. Segons l'equip de recerca, aquests patrons compartits -relacionats amb el ritme o el to- podrien estar relacionats amb les funcions evolutives que música i llenguatge han desenvolupat a les societats humanes.

Els resultats de la investigació s'exposen en un article publicat recentment a la revista Science Advances. L'investigador principal de l'estudi és Patrick Savage, de la Universitat d'Auckland, a Nova Zelanda, i el primer autor de l'article és Yuto Ozaki, de la Universitat de Keiō (Japó). Per part de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), ha pres part en aquest estudi Martín Rocamora, investigador del Music Technology Group (MTG) del Departament d'Enginyeria.

L'equip que ha desenvolupat aquest estudi agrupa investigadors de 46 països amb 55 llengües diferents de l'Àsia, l’Àfrica, Amèrica, Europa i el Pacífic, que corresponen a diverses disciplines, com l'etnomusicologia, la psicologia musical, la lingüística i la biologia evolutiva.

Els investigadors han interpretat moltes de les melodies, cançons i locucions que després han analitzat

Una particularitat d'aquest estudi és que els mateixos investigadors també han actuat com a intèrprets de diverses melodies, cançons o locucions, que després han analitzat per determinar les diferències i similituds entre música i parla i l'existència o no de patrons compartits entre diferents cultures i comunitats lingüístiques. Els investigadors han fet quatre tasques: entonar cançons, interpretar amb instruments, recitar lletres i descriure verbalment o amb text cada peça. Fruit d'aquest treball, s'han generat un total de 300 enregistraments d'àudio, que els investigadors han analitzat, juntament amb 418 cançons i discursos amb què ja es comptava prèviament. Així doncs, s'han examinat més de 700 enregistraments de música i parla, per analitzar variables relacionades amb l'alçada del to, la velocitat temporal, l'estabilitat, l'interval i la declinació del to i la brillantor tonal.

Martín Rocamora (UPF): “Els resultats indiquen que la música cantada tendeix a tenir ritmes més lents i tons més aguts i estables que la parla”

L'investigador de la UPF, Martín Rocamora, que va contribuir a la mostra de l'estudi amb cançó de candombe -un ritme tradicional del seu país natal, l'Uruguai-, en resumeix les conclusions: “Els resultats indiquen que la música cantada tendeix a tenir ritmes més lents i tons més aguts i estables que la parla”.

L'estudi ha determinat concretament cinc patrons compartits entre la parla i la música als diferents contextos culturals i lingüístics. Tres es refereixen a diferències existents entre parla i música, i dos a similituds entre totes dues.

Pel que fa a les tres diferències que música i parla comparteixen en diferents cultures del món són les següents: en primer lloc, la música és sintèticament més lenta que la parla; en segon lloc, presenta tons més aguts; i en tercer lloc, més estabilitat en el to. En canvi, música i parla són similars pel que fa als intervals dels tons i els timbres vocals utilitzats en els diferents contextos culturals del món.

Les funcions que han tingut música i parla per a l'evolució de la humanitat poden explicar els patrons interculturals compartits

Pel que fa als motius que expliquen els patrons compartits de música i llenguatge entre els diferents contextos culturals, l'equip de recerca els atribueix a les funcions evolutives que totes dues han tingut per a la humanitat. Al llarg de la història, les cançons han estat un element generador d'enllaços socials i, en sentit, Martín Rocamora (UPF) conclou: “el fet que les melodies siguin més lentes i estables pot facilitar la sincronització de diverses persones cantant juntes i així afavorir la funció social del cant col·lectiu”.

Article de referència:

Yuto Ozaki et al.Globally, songs and instrumental melodies are slower and higher and use more stable pitches than speech: A Registered Report.Sci. Adv.10,eadm9797(2024). DOI: 10.1126/sciadv.adm9797.

Multimèdia

Categories:

ODS - Objectius de desenvolupament sostenible:

Els ODS a la UPF

Contact

Per a més informació

Notícia publicada per:

Oficina de Comunicació