La lliçó inaugural de Biologia Humana analitza com la ciència repta a l'envelliment
A càrrec de María Blasco, directora del Centre Nacional de Recerques Oncològiques, la lliçó s'ha centrat en la investigació de l'envelliment.
Avui, dijous 3 d'octubre, la lliçó inaugural de Biologia Humana del curs 2019-2020 ha reunit a més de 180 alumnes a la sala Marull del campus del Mar. Amb la conferència “La ciència repta a l'envelliment” María Blasco, Directora Científica del Centre Nacional de Recerques Oncològiques (CNIO), ha estat la ponent convidada. Ha centrat la seva lliçó a exposar com l'envelliment és l'origen de múltiples malalties i a explicar com aborden la recerca d'aquest procés al seu grup Telòmers i Telomerasa.
A l’inici de la ponència, ha volgut emfatitzar que l'estudi de l'envelliment és interessant des del punt de vista socioeconòmic, ja que és un dels grans reptes de la nostra societat. "El major factor de risc per a malalties com les neurodegeneratives, el càncer o la diabetis, la incidència de les quals està augmentant, és l'envelliment". Per a poder tractar-les o prevenir-les és necessari conèixer el mecanisme, ja que l'única manera d'acabar amb una malaltia és entendre el seu origen. Per tant, “si volem disminuir o retardar l'aparició de nombroses malalties hem d'atacar aquest procés”, ha afirmat.
El major factor de risc per a malalties com les neurodegeneratives, el càncer o la diabetis, la incidència de les quals està augmentant, és l'envelliment.
La investigadora ha subratllat el canvi de paradigma que hi ha hagut en els últims anys. Abans, es considerava que la recerca independent de les diferents malalties podria conduir al desenvolupament de tractaments específics i eficaços per a cadascuna d'elles. Ara es pensa que diverses malalties poden tenir un origen comú.
Després d'exposar exemples d'éssers vius molt longeus com les sequoies o el tauró de Groenlàndia ha afirmat que: "aparentment no hi ha una llei física que impedeixi que les cèl·lules d'un organisme es puguin regenerar de manera gairebé indefinida". L'envelliment té un component genètic i també un ambiental, com els hàbits de vida. Si fóssim capaços d'entendre les causes moleculars de l'envelliment, podríem modular aquest procés i alterar la longevitat i retardar l'aparició d'aquestes malalties.
"Una de les causes moleculars de l'envelliment són els telòmers curts. Aquests són la part final del cromosoma, estructures que protegeixen el nostre material genètic. Hem vist que a diferents espècies els telòmers expliquen la longevitat, és un fenomen important", ha afegit. El seu grup de recerca se centra en els telòmers i ha estat pioner a demostrar que un retard en el seu escurçament pot retardar també l'envelliment i l'aparició de malaltia.
Aparentment no hi ha una llei física que impedeixi que les cèl·lules d'un organisme es puguin regenerar de manera gairebé indefinida.
En les seves recerques, utilitzant teràpia gènica i animals transgènics van retardar l'escurçament dels telòmeros i d'aquesta manera van aconseguir allargar el temps de vida dels ratolins i retardar l'aparició de patologies. Van veure que, com abans començaven a tractar als rosegadors, més impacte positiu tenia el tractament.
Actualment en el seu grup treballen amb models animals de diferents malalties, per a veure si l'estratègia d'activar la telomerasa, un enzim que regenera els telòmers, té un efecte terapèutic. Han realitzat estudis amb resultats prometedors en models d'infart de miocardi, declivi cognitiu, síndromes telomèrics o fibrosi pulmonar.
María Blasco ha finalitzat la seva xerrada amb una analogia dels telòmers amb el mite grec de les Parques, en el qual tres germanes generen, mesuren i tallen el fil de la vida. "No estudiem l'envelliment per a ser immortals, ho fem per a ser capaços de curar malalties", ha conclòs.
Àlbum flickr de la lliçó inaugural de Biologia Humana 2019-2020.
