“L’Amazònia té una enorme riquesa i diversitat lingüística que cal protegir”. Convençut d’aquesta necessitat, Bernat Bardagil fa deu anys que treballa per revitalitzar llengües indígenes amazòniques, una experiència que ha explicat aquest dilluns, 10 de juny, al campus del Poblenou de la UPF. Bardagil és alumni de la UPF, on va estudiar el doble grau en Traducció i Interpretació i Llengües Aplicades, i actualment és investigador a la Universitat de Gant (Bèlgica).

La conferència, que s’ha pogut seguir tant presencialment com en línia, l’ha organitzada el Grup de Recerca en Adquisició de Llengües des de la Catalunya Multilingüe (ALLENCAM) del Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge de la Universitat. Carmen Pérez Vidal, una de les investigadores principals d’ALLENCAM, ha estat l’encarregada de presentar Bernat Bardagil, a l’inici de l’acte.

Bernat Bardagil és lingüista especialitzat en llengües amazòniques, tema a què ja va dedicar la seva tesi doctoral, centrada en la llengua panarà que es parla en una comunitat indígena del nord del Mato Grosso, al Brasil. El seu camp de recerca engloba tant la descripció i l'anàlisi teòrica de fenòmens gramaticals com la documentació i la revitalització de llengües amenaçades, a més de la música i la història de les nacions indígenes amazòniques. 

Bernat Bardagil: “en algunes situacions i contextos, aquesta diversitat lingüística penja d’un fil”

Durant la seva intervenció, Bardagil ha posat de relleu “l’enorme riquesa i diversitat lingüística” de l’Amazònia, on es parlen més de 300 llengües corresponents a una cinquantena de famílies lingüístiques (front a les tres famílies existents a l’Europa Occidental). Això no obstant, ha lamentat que, malauradament” “en algunes situacions i contextos aquesta diversitat lingüística penja d’un fil”. Per això, una de les seves prioritats com a investigador és unir els interessos dels lingüistes amb els de les pròpies comunitats de parlants, que volen preservar la seva llengua.

Més enllà de l’amenaça que la globalització suposa actualment per a la diversitat lingüística arreu del món, Bardagil s’ha referit a l’impacte de la denominada civilització brasilera sobre la població indígena. Per exemple, ha recordat que, entre finals dels anys 60 i principis de la dècada dels 70 del segle XX, la població de la comunitat Paranà es va reduir dràsticament, des dels 700 fins als 70 habitants, coincidint amb l’arribada de persones procedents de zones urbanes a la zona, que va comportar la penetració i extensió de determinades malalties entre els indígenes.

L’investigador posa en valor la “lingüística teòrica com a eina per obrir una finestra al passat” i conèixer la història de les comunitats indígenes

Bardagil s’ha referit a moltes altres llengües indígenes de l’Amazones amb escasses comunitats de parlants, per exemple l’irantxe o mynki, que parlen a l’entorn de 400 persones a la conca superior del riu Juruena.  El lingüista ha explicat que la gran diversitat de comunitats aïllades a l’entorn de l’Amazones ha propiciat l’aparició d’un gran nombre de llengües diferents, sobre les quals es desconeix el seu passat: “No sabem res més enllà dels darrers 150 anys d’aquesta regió”.

Precisament, una de les línies de recerca de Bardagil en aquests moments té a veure amb l’ús de la “lingüística teòrica com a eina per obrir una finestra al passat”. L’investigador està estudiant els denominats marcadors d’argument – terme lingüístic que es refereix als elements que serveixen per connectar les diferents parts dels discursos i articular el seu fil argumental- en diverses llengües de la comunitat Mamoré-Guaporé, situada al nord-oest del Mato Grosso del Brasil i la part est del Lowland de Bolívia. L’existència de coincidències en els marcadors d’argument de diferents llengües indígenes podria aportar pistes sobre l’evolució històrica d’aquestes comunitats i dels seus moviments pel territori de l’Amazònia. La seva anàlisi de lingüística històrica es complementarà amb l’estudi de les músiques tradicionals d’aquestes comunitats, un altre dels àmbits de recerca de Bardagil.