Vés enrere Javier Arregui analitza en un llibre l’europeïtzació de les polítiques públiques a Espanya durant les darreres quatre dècades

Javier Arregui analitza en un llibre l’europeïtzació de les polítiques públiques a Espanya durant les darreres quatre dècades

L’obra editada pel professor del Departament de Ciències Polítiques i Socials de la UPF, sota el títol Europeanisation of Public Policies in Spain. Opportunities and Challenges, estudia l’impacte del sistema de governança de la UE en tretze àmbits diferents de les polítiques públiques de l'estat. El volum, publicat per McGraw Hill, es va presentar el 23 de novembre a la seu de l’Instituto Cervantes de Brussel·les.

23.11.2022

Imatge inicial

Javier Arregui, professor titular del Departament de Ciències Polítiques i Socials de la UPF, distingit amb dues càtedres Jean Monnet sobre Governança a la UE, que va exercir durant el període 2016-2021, és l’editor i autor de diversos capítols d’un llibre que estudia l’impacte del sistema de governança de la Unió Europea en tretze àmbits de les polítiques públiques espanyoles durant les darreres quatre dècades (1986-2021).

El volum Europeanisation of Public Policies in Spain. Opportunities and challenges, publicat per McGraw Hill (setembre del 2022), aborda en quina mesura la Unió Europea ha anat creant d’una manera gradual una visió distintiva en les polítiques públiques espanyoles, i ha conformat amb el pas dels anys un nou ordre polític. En el seu treball, Arregui identifica els mecanismes més rellevants en el procés d’europeïtzació d’aquestes polítiques i detalla els inputs, processos i resultats que han contribuït a configurar nous patrons de governança.

Javier Arregui va presentar la seva recerca i va compartir les investigacions que ha portat a terme durant els darrers anys, centrades en temes de governança europea i dèficit democràtic, en el decurs d’una trobada organitzada per la Representació Permanent d’Espanya davant la Unió Europea i l’Instituto Cervantes de Brussel·les (ICB), que va tenir lloc el 23 de novembre, a la tarda, a la seu de l’ICB de la capital belga, amb la participació de Marcos Alonso Alonso, ambaixador representant permanent d'Espanya davant la UE.

Javier Arregui:  “Quan s’ha produït un canvi de política, ha estat conseqüència de pressions adaptatives o incentius polítics i econòmics, preferències dels actors interns i estructures d’oportunitat”

Javier Arregui (dreta) durant l'acte de presentació de llibre a l'Instituto Cervantes de Brussel·lesPer a l’editor de l’obra, “és necessari tenir en compte entorns polítics i institucionals nacionals per comprendre el paper de l’europeïtzació en els processos de canvis de polítiques”, assegura. Segons ell, en el cas d’Espanya, el canvi de política ha tingut lloc d’una manera bastant diversificada en els diferents àmbits: “Quan s’ha produït un canvi de política, ha estat conseqüència de pressions adaptatives o incentius polítics i econòmics, preferències dels actors interns i estructures d’oportunitat”, assegura.

Javier Arregui creu que l’europeïtzació de les polítiques espanyoles no és un procés de baix a dalt ni de dalt a baix, sinó “un procés bastant complex, en el qual operen mecanismes a nivell macro, meso i micro. Quant millor i més integrats estiguin aquests tres nivells, millor i més profund serà el procés d’europeïtzació que es porti a terme dins d’una àrea política particular”, apunta.

Per al professor del Departament de Ciències Polítiques i Socials de la UPF, vinculat al Johns Hopkins University - Pompeu Fabra University Public Policy Center (JHU-UPF Public Policy Center) i docent al màster en Recerca en Ciència Política de la Universitat, els resultats del volum comporten implicacions substancials “no només per als estudis comparatius sobre l’europeïtzació, sinó també per a la recerca i l’ensenyament en l’àmbit de la política pública espanyola”.

"Els resultats del volum comporten aportacions substancials per als estudis comparatius sobre l’europeïtzació i per a la recerca i l’ensenyament en l’àmbit de la política pública espanyola”

Un treball col·laboratiu que aprofundeix en les polítiques públiques a Espanya en tretze àmbits diferents

El volum està estructurat en una quinzena de capítols, que analitzen diverses polítiques públiques (que compten amb graus d’europeïtzació heterogenis) pertanyents a tretze àmbits diferents. Aquesta selecció, que proporciona una mostra àmplia, cobreix polítiques regulatòries (de creació de mercat), distributives i redistributives (de correcció de mercat), econòmiques i exteriors.

Els capítols dedicats a cadascuna de les polítiques compten amb la col·laboració de diferents experts, entre els quals trobem Julia López i Eusebi Colàs Neila, catedràtica i professor agregat de Dret del Treball i de la Seguretat Social de la UPF, respectivament, autors del capítol 6, titulat “La europeïtzació de la regulació del mercat laboral: el cas espanyol en context”.

La resta de capítols tracten la europeïtzació en els àmbits següents: els Fons Next Generation EU, la política climàtica, la protecció social, LGBTI+ i les polítiques d’igualtat, les polítiques científiques i d’innovació, les polítiques digitals i de la societat de la informació, la política de transports, la política de competència, la política exterior, la política agrària comuna, les polítiques regionals, i les polítiques públiques en general.

Entendre els mecanismes d’europeïtzació a Espanya

Dins el darrer capítol, dedicat a les polítiques públiques en general, Arregui identifica els mecanismes d’europeïtzació més rellevants que han impulsat el canvi de les polítiques públiques a Espanya, i n’identifica els principals factors i estratègies que ho han fet possible.

Alguns dels mecanismes d'europeïtzació desenvolupats són els impulsats per estratègies de dalt a baix, la provisió de fons de la UE per introduir un canvi de política i modernitzar el contingut o el funcionament operatiu d’una política pública i la introducció de reformes polítiques en àmbits que la UE ha identificat com a disfuncionals o ineficaços.

Altres mecanismes són la implementació del dret indicatiu de la UE, l’activisme que els actors supranacionals de la UE (Comissió i Parlament Europeu) han desenvolupat en relació amb la necessitat d’implementar determinades polítiques, l’activisme dels grups d’interès nacionals en relació a l’adopció de polítiques i principis modelats per la UE, i el canvi d’opinió pública i la modernització dels valors socials.

Quant a les estratègies de canvi en les polítiques públiques espanyoles, que han seguit els actors polítics de l’estat implicats en aquests processos d’europeïtzació, modernització i canvi, Javier Arregui en destaca diverses, sobretot les vinculades a la política agrària comuna, les polítiques de transport, les polítiques de competència i les polítiques LGBT+ i d’igualtat, i les polítiques que han adoptat una estratègia d’acomodació, adaptant-se als requisits de la UE però mantenint les seves característiques essencials.

Multimèdia

ODS - Objectius de desenvolupament sostenible:

16. Pau, justícia i institucions sòlides
Els ODS a la UPF

Contact

Per a més informació

Notícia publicada per:

Oficina de Comunicació