El 26 d'octubre, David Comas, catedràtic de Biologia del Departament de Medicina i Ciències de la Vida (MELIS) de la UPF i investigador de l'Institut de Biologia Evolutiva (centre mixt de la UPF i el CSIC), va inaugurar el curs 2022-2023 del grau en Biologia Humana amb la lliçó "La diversitat del genoma humà, tots som únics però molt semblants". Aquesta va posar el focus en la variabilitat genètica i com aquesta es manifesta en les poblacions humanes.

La presentació de l'acte va anar a càrrec de Paco Muñoz, vicedegà del grau en Biologia Humana i catedràtic del MELIS, i Sílvia Hernández-Llodrà, cap d'estudis del grau, els quals a més de fer un extens repàs per la trajectòria del ponent, van aprofitar l'ocasió per lloar el nivell de la docència i dels centres d'investigació associats a la Universitat.

"Tots els éssers humans som idèntics en un 99,9% del nostre genoma, però diferents en uns tres milions de nucleòtids"

Amb la diversitat com a eix central de les seves explicacions, Comas va iniciar la conferència examinant la variabilitat genètica de l'ésser humà i la seva correspondència en individus de tot el món: "Tots els éssers humans som idèntics en un 99,9% del nostre genoma, però diferents en uns tres milions de nucleòtids". Posteriorment, va aprofundir en l'origen d'aquestes divergències fent un repàs a l'evolució de la humanitat, des de l'aparició dels homínids, 200.000 anys enrere, fins a l'actualitat, exposant els orígens africans de l'Homo sapiens i la manifestació d'aquesta procedència en el genoma: "Sabem que l'origen dels humans és africà i recent,  i un subconjunt de la diversitat generada durant mil·lennis en aquest continent va sortir d'Àfrica i va colonitzar la resta del planeta".

Comas va afirmar que la majoria de variants genòmiques són intrapoblacionals ja que un 90% d’aquestes es troben compartides dins les poblacions i només un 10% són úniques de grups continentals o poblacionals. L'expert també es va estendre en explicar les causes darrere les variacions entre poblacions, diferenciant entre aquelles d'origen demogràfic, enteses com a migracions i fluctuacions poblacionals, i les adaptatives, vinculades a la selecció natural  com a resposta a condicions  ambientals: "som hereus d'aquesta diversitat i d'aquesta evolució" va afegir.

Així mateix, va exposar les successives hibridacions amb altres homínids extingits, tant neandertals, denisovans o altres encara no identificats, amb les quals l'Homo sapiens va augmentar la seva diversitat genètica. 

“Res en biologia, medicina i altres disciplines, té sentit si no ho mirem a la llum de l'evolució."

El final de la seva intervenció el va reservar per comentar el biaix dels estudis genòmics actuals, senyalant que la majoria dels estudis publicats fins a avui són majoritàriament de poblacions europees: "Hi ha hagut una visió massa eurocèntrica en la investigació". Per aquest, motiu va voler emfatitzar la necessitat de corregir aquest biaix i incloure més poblacions humanes per tal d’establir la diversitat global de la nostra espècie. Comas, finalment, va destacar el recent reconeixement al seu camp d’investigació amb l’últim premi Nobel de Medicina i Fisiologia a l’investigador Svante Pääbo, creador de la paleogenòmica, i a més va reformular una cèlebre cita del genetista Theodosis Dobzansk, per remarcar el paper central de l’evolució en la investigació:  “Res en biologia, medicina i altres disciplines, té sentit si no ho mirem a la llum de l'evolució."