Vés enrere A Catalunya, hi ha un 14% més de persones en risc de pobresa si tenim en compte el cost de la vida

A Catalunya, hi ha un 14% més de persones en risc de pobresa si tenim en compte el cost de la vida

Així ho indica un estudi amb participació de Jaume Garcia Villar, catedràtic del Departament d'Economia i Empresa de la UPF. Defensa la necessitat de tenir en compte el diferent nivell de preus de cada territori per a comparar la renda familiar i el risc de pobresa entre ciutats i CCAA, de forma ajustada.
17.06.2022

Imatge inicial

Les ciutats de Madrid i Barcelona son les més perjudicades si tenim en compte el cost real de la vida, en la renda familiar per càpita. Aplicant aquesta metodologia, la ciutadania de les grans ciutats veu com la seva renda es redueix. També s’incrementa el percentatge de persones en risc de pobresa. Aplicar el cost de la vida a la Renda familiar disponible, en definitiva, te com a efecte modificar els rànquings de les CCAA, àrees urbanes i ciutats en termes de la renda familiar disponible per càpita.

L’estudi “Cost de la vida i risc de pobresa a les Comunitats Autònomes, àrees metropolitanes i ciutats espanyoles”, realitzat al llarg de l’any 2021, analitza, per primer cop, l’impacte del diferent cost de la vida en la renda i també en el risc de pobresa de les ciutats d’Espanya, informació que no està disponible en l’estadística oficial. Ho fa amb dades del 2018, el darrer any amb dades disponibles per a fer el càlcul.

La recerca l’ha dut a terme un equip d’investigadors, format per Àlex Costa (Ajuntament de Barcelona), Vittorio Galletto (IERMB), Jaume Garcia Villar, catedràtic del Departament d'Economia i Empresa de la UPF, Josep Lluís Raymond (UAB) i Daniel Sánchez-Serra (OCDE).

Cost de la Vida: Madrid i Barcelona, al capdavant

La recerca demostra que els preus de les ciutats centrals són superiors a les de la seva àrea urbana i, al seu torn, els preus de les àrees urbanes són superiors als de la Comunitat Autònoma a la qual pertany. Els majors diferencials entre els preus d’una Comunitat Autònoma i la seva ciutat central s’observen a Castella - La Manxa i el menor diferencial es troba a les Illes Balears.

En el cas de Barcelona, la ciutat presenta un dels indicadors de preus més elevat, de 121,6 (sent el valor per Espanya = 100), a prop del més elevat que registra Madrid (124). El valor per la àrea metropolitana de Barcelona és de 113,8, per sobre del valor de Catalunya de 107,8. Aquests valors indiquen per comprar una mateixa cistella de productes a Barcelona cal un 21,6% més de diners que en la mitjana d’Espanya. Dit d’altra manera, si es vol igualar el poder de compra de les famílies d’unes i altres ciutats hauríem de compensar la població amb un cost de vida superior amb una renda més elevada. Aquests valors de cost de la vida són semblants als de l’any 2017, sent la variació més destacada la registrada al País Basc d’un 0,7%.

Renda familiar disponible ajustada pel cost de la vida: canvien els rànquings

Aplicar el cost de la vida a la Renda familiar disponible te com efecte modificar els rànquings de les CCAA, àrees urbanes i ciutat en termes de la renda familiar disponible per càpita. Així doncs, Catalunya passa de ser la quarta (tercera l’any 2017) amb més riquesa a la setena (sisena el 2017), si es te en compte el nivell de preus de la Comunitat, passant dels 13.527€ de renda familiar disponible als 12.551 €, una reducció del 7%

D’altra banda, la Renda per càpita ajustada pel cost de la vida (PPA) és superior a les ciutats centrals que a la mitjana de la corresponent Comunitat Autònoma, en alguns casos de forma molt significativa (Palma de Mallorca, Toledo, Múrcia). A més, en la major part dels casos és superior també a la mitjana espanyola (de 11.680 euros), sent Sevilla i Mèrida les dos úniques excepcions entre les 17 CCAA.

En el cas de Barcelona, la Renda Familiar per Càpita passa de 16.386€ a 13.477€ un cop ajustada als preus del cost de la vida del 2018. Això suposa una reducció de la renda del 18%, que és la major caiguda que es produeix a les ciutats de Catalunya. Barcelona és la segona més perjudicada de tot l’Estat, després de Madrid, que pateix una reducció del 19,4%.

Risc de pobresa: incrementa on el cost de vida és més alt

L’impacte del cost de la vida sobre la renda disponible fa que també es vegi modificada la proporció de ciutadans i ciutadanes que se situen per sota del llindar de renda que es considera de risc de pobresa. Aquest llindar és del 60% de la mediana de la renda disponible per unitat de consum en el conjunt del país. Tothom que queda per sota, està en risc de pobresa.

Com el cost de la vida en els diferents territoris pot ser més alt o més baix del cost mitjà del conjunt del territori, es pot donar que la taxa de risc de pobresa augmenti o disminueixi. Per exemple, la taxa de risc de Catalunya del 2018, utilitzant el llindar en euros d’Espanya, va ser de 13,9% (que sumen 1.044.745 persones) però si es te en compte el cost de vida a la CA, la taxa de risc de pobresa augmenta fins el 15,9% (1.195.068 persones), resultat del major cost de vida (PPA) en aquesta Comunitat. 

En el cas de Barcelona, considerar el cost de la vida de la ciutat també implica un augment en el nombre de persones en risc de pobresa. Es calcula un augment del 35%, un total de 87.529 persones més que es troben, en aquesta situació. En aquest cas, la ciutat passa de tenir 249.532 persones en risc de pobresa (15,4%) a 337.061 persones (20,8%), tenint en compte el cost de vida local.

En el conjunt de l’Estat, la ciutat on l’impacte en la població en risc de pobresa és més elevat és el cas de Madrid, ja que augmenta en gairebé 208.000 persones. Això vol dir que s’incrementa el percentatge en un 38%, passant de tenir un 17,1% de persones, en aquesta situació, al 23,6% de la població total.

A l’estudi de l’any 2020 titulat “El cost de la vida a les Comunitats Autònomes, Àrees Urbanes i Ciutats d’Espanya” es presentava la metodologia i els principals indicadors que permeten sustentar l’afirmació que és necessari tenir en compte el diferent nivell de preus de cada territori per a comparar la renda familiar entre ciutats i CCAA, de forma correcte.

Multimèdia

Categories:

ODS - Objectius de desenvolupament sostenible:

08. Treball digne i creixement econòmic
10. reducció de les desigualtats
Els ODS a la UPF

Contact

Per a més informació

Notícia publicada per:

Oficina de Comunicació