Notícies Notícies

Torna a la pàgina principal
Vés enrere

Les persones que han estat de baixa per càncer tenen més dificultats per continuar treballant i compten amb menys estabilitat laboral

Les persones que han estat de baixa per càncer tenen més dificultats per continuar treballant i compten amb menys estabilitat laboral

Els homes i dones sense baixa o amb baixa per altres diagnòstics tenien almenys un 9% més de probabilitat de continuar en ocupació en comparació amb les persones treballadores que tenien una baixa per càncer, segons aquest estudi realitzat a Catalunya i publicat a Scientific Reports.

25.01.2022

Imatge inicial

Les persones que han tingut una baixa per càncer continuen treballant en menor proporció que els treballadors que no han sofert la malaltia i a més presenten una trajectòria laboral menys estable, segons un nou estudi d'investigadors del Centre de Recerca en Salut Laboral (CiSAL), la UPF, l'Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM), i el CIBER d'Epidemiologia i Salut Pública (CIBERESP). L'article, coordinat per Fernando G. Benavides, cap de grup del CIBERESP a la UPF, ha estat publicat a la revista Scientific Reports i ha comptat amb la participació de la Universitat de Girona.

Les taxes d'incidència i supervivència del càncer han augmentat en les últimes dècades i, com a resultat, el nombre de persones en edat laboral diagnosticades amb càncer que tornen al treball. Tot i així, les persones supervivents a un càncer pateixen, en moltes ocasions, símptomes crònics a causa de la malaltia, i també al seu tractament. Això afecta a totes les dimensions de la seva vida, i poden tenir limitacions en la seva futura vida laboral.

En aquest nou estudi han avaluat les trajectòries laborals en una mostra de persones treballadores assalariades de Catalunya que tenien una baixa per càncer. Aquest grup ha estat comparat amb persones treballadores sense baixes o amb persones amb baixes laborals degudes a altres malalties. “Hem obtingut les dades d'una cohort longitudinal formada a partir de la vida laboral de persones assalariades procedents de la Seguretat Social, amb un llarg període de seguiment que ens permet veure les diferències a llarg termini”, detalla Amaya Ayala García, primera autora de l'estudi i investigadora del CIBERESP al CiSAL.

“Per a eliminar biaixos, cada individu amb baixa a causa de càncer entre 2012 i 2015 va ser aparellat per edat, sexe i data d'entrada a la cohort amb una persona treballadora amb baixa a causa d'altres diagnòstics i una altra treballadora sense baixa”, afegeix.

El retorn al treball podria ser beneficiós per a la salut dels pacients de càncer degut a un major sentit de propòsit, major confiança i més sentit de pertinença. Però un procés de retorn reeixit està influenciat per factors relacionats amb la malaltia i el tractament, variables sociodemogràfiques i les condicions de treball i ocupació.

Els seus resultats mostren que les persones treballadores amb baixa per càncer continuen treballant després d'acabar l'absència amb menys freqüència que aquelles sense baixa. A més, ho fan amb una trajectòria laboral menys estable. Específicament, els homes i dones sense baixa o amb baixa per altres diagnòstics tenien almenys un 9% més de probabilitat de continuar en ocupació en comparació amb les persones treballadores que tenien una baixa per càncer.

“Aquestes diferències poden generar desigualtats socials importants, perquè perdre el treball comporta una disminució de la renda. Recordem que la immensa majoria dels ciutadans i ciutadanes té en el seu salari la principal, si no l'única, font d'ingressos econòmics. A més, no poder treballar quan es pot i es vol fa perdre autoestima i relacions socials, la qual cosa pot dificultar psicològicament la recuperació del càncer”, apunta Fernando G. Benavides, catedràtic de Salut Pública de la UPF i investigador del CIBERESP.

La necessitat d'un nou estudi amb perspectiva de gènere

“Quant a les diferències per sexe, hem trobat més diferències en homes que tenen càncer respecte als que no tenen cap diagnòstic que en dones, a diferència del que diu la literatura. Tot i que existeixen resultats contradictoris” comenta Amaya Ayala. Afegeix que “el gènere és un eix transversal de les desigualtats i la bretxa de gènere està reflectida en el mercat laboral espanyol on la participació de les dones és menor que en altres països, d'on surt la major part de la literatura. A més, l'estat civil o tenir fills/es o persones a càrrec s'ha vist que són factors pronòstics del retorn al treball en dones. Durem a terme enguany un estudi amb metodologia qualitativa que esperem que doni resposta a alguns d'aquests resultats” conclou.

Per aquest motiu, els sistemes de salut i protecció social han de garantir a les persones que han patit un càncer l'oportunitat de continuar la seva participació voluntària en el mercat laboral. “A Espanya, els estudis sobre el retorn al treball i les conseqüències del càncer sobre la vida laboral són molt escassos.

“Aquest estudi constitueix un pas cap a una major comprensió de la relació entre el càncer i l'ocupació a llarg termini i fomenta futures recerques en aquesta àrea”, explica Fernando G. Benavides. El retorn al treball podria ser beneficiós per a la salut dels pacients de càncer degut a un major sentit de propòsit, major confiança en si mateixos i un major sentit de pertinença social associat amb l'ocupació. Però un procés de retorn reeixit està influenciat per factors relacionats amb la malaltia i el tractament, variables sociodemogràfiques i les condicions de treball i ocupació.

Per aquest motiu, els sistemes de salut i protecció social han de garantir a les persones que han patit un càncer l'oportunitat de continuar la seva participació voluntària en el mercat laboral. “A Espanya, els estudis sobre el retorn al treball i les conseqüències del càncer sobre la vida laboral són molt escassos. Per això, és necessari continuar investigant en aquesta àrea, igual que es fa en altres països europeus, i tenir en compte en els estudis la localització i estadi del càncer, així com el tractament, ja que són importants determinants dels efectes adversos que marcaran la vida laboral futura”, comenta Amaya Ayala.

“Recomanem treballar en programes de retorn gradual a l'ocupació i adaptació dels llocs de treball, sempre amb el consens de la persona treballadora, com es fa per exemple als països escandinaus, Països Baixos, el Regne Unit, el Canadà i els EUA”, conclou Fernando G. Benavides.

Article de referència:

Ayala-Garcia A, Serra L, Hernando-Rodriguez JC, Benavides FG. Returning to work after a sickness absence due to cancer: a cohort study of salaried workers in Catalonia (Spain). Sci Rep, Dec 2021. doi: 10.1038/s41598-021-03368-8.

 

Multimèdia

Multimedia

Multimedia

Categories:

ODS - Objectius de desenvolupament sostenible:

ODS - Objetivos de desarrollo sostenible:

SDG - Sustainable Development Goals:

03. Salut i benestar
08. Treball digne i creixement econòmic
Els ODS a la UPF Los ODS en la UPF The ODS at UPF

Per a més informació

Para más información

For more information

Notícia publicada per:

Noticia publicada por:

News published by:

Unitat de Comunicació i Projecció Institucionals

Unidad de Comunicación y Proyección Institucionales

Institutional Communication and Promotion Unit