Vés enrere La pandèmia afecta la sanitat pública amb baixades del 31% en nous diagnòstics i el 47% en visites presencials als CAP

La pandèmia afecta la sanitat pública amb baixades del 31% en nous diagnòstics i el 47% en visites presencials als CAP

Dos estudis liderats per investigadors del CRES-UPF, que comparen les dades del 2019 (sense pandèmia) i el 2020 (amb pandèmia) en l’àmbit del sistema públic d’atenció primària a Catalunya, reflecteixen efectes importants per a la salut de la població i canvis en el model assistencial. El primer estudi mostra una important caiguda de nous diagnòstics, que suggereix un gran nombre de casos no detectats ni tractats, i el segon, una variació substancial en la modalitat de visites als centres d’atenció primària, amb augment de les visites no presencials i un descens de les presencials.

03.12.2021

Imatge inicial

La pandèmia de la covid-19 ha tingut forts impactes en la salut de la població, no només a través dels casos positius, sinó també indirectament a través de la interrupció i la tensió constant dels serveis sanitaris, que han afectat el diagnòstic i el tractament de la resta malalties durant aquest temps. D’altra banda, la pandèmia ha capgirat el model d’atenció dels sistemes sanitaris d’arreu del món, provocant la cancel·lació sobtada de les visites presencials i la reorientació del model cap a la telemedicina.

Aquests dos fets, focalitzats dins el sistema sanitari públic d’atenció primària a Catalunya, han estat analitzats en sengles estudis científics, amb la participació en total de tres investigadors vinculats al Centre de Recerca i Salut (CRES) de la UPF: Francesc López Seguí, Héctor Pifarré i Arolas i Guillem Hernández Guillamet. També hi han pres part investigadors vinculats a l’Institut Català de la Salut, l’Institut Universitari per a la Recerca a l’Atenció Primària de Salut Jordi Gol i Gurina, l’Hospital Sant Joan de Déu i altres universitats i centres de recerca de Catalunya i de la Gran Bretanya.

"La disminució observada de nous diagnòstics en tots els grups de malalties suggereix un gran nombre de casos no tractats i no detectats"

Un primer article, publicat a l’International Journal of Environmental Research and Public Health, està encapçalat per Héctor Pifarré i Arolas i compta amb participació de Francesc López Seguí. Després de comparar la ràtio de nous diagnòstics entre el 2019 (sense pandèmia) i el 2020 (en què va arribar la primera onada de la covid-19) ha trobat un descens mitjà de nous diagnòstics del 31,1%, amb caigudes substancials els mesos d’abril (61,1%), maig (55,6%) i novembre (52%) del 2020.

La malaltia que experimenta un descens de diagnòstics més gran és el càncer (amb una baixada del 49,4%). En malalties musculoesquelètiques, del sistema nerviós i de l’aparell circulatori, no es va arribar a 6 de cada 10 diagnòstics respecte a l’any anterior. Segons els investigadors del CRES, “la disminució observada de nous diagnòstics en tots els grups de malalties suggereix un gran nombre de casos no tractats i no detectats”. Així mateix, “tot i que trobem evidències de variació temporal en els nous diagnòstics, les reduccions de diagnòstics que hi va haver els primers mesos del 2020 no es recuperen a finals d’any”, asseguren.

Segons l’estudi, els canvis que han tingut lloc en la pràctica sanitària diària, mitjançant la reducció d’ingressos hospitalaris i visites als serveis d’urgències al marge de la covid-19, reflecteixen que els sistemes sanitaris tenen limitacions de capacitat i que hi ha pacients que ajornen o eviten l’atenció per por de contraure la malaltia, amb greus conseqüències per a la salut. No obstant això, a l’hora de poder exportar els resultats a altres països, cal tenir en compte que “ei sistema sanitari català és d’accés públic i gratuït, dos factors que redueixen les barreres a l’accés a la salut i que poden variar, segons els contextos”, reflexionen.

Menys visites presencials a l’atenció primària i augment de les no presencials

El segon estudi, publicat al Journal of Medical Internet Research, analitza les característiques i la variació en la tipologia de visites en l’atenció primària entre el 2019 i el 2020 (aproximadament abans i durant la covid-19). Distingeix entre les que van presentar variacions més grans i més petites, per tal d’identificar els perfils clínics que podrien haver estat més perjudicats per la pandèmia.

L’estudi, liderat per Francesc López Seguí (primer autor) i amb la participació de Guillem Hernández Guillamet i Héctor Pifarré i Arolas, tots ells vinculats al CRES-UPF, conclou que hi va haver un fort augment de les visites no presencials (a través del correu electrònic i el telèfon), amb un increment del 267%, que no va compensar la disminució de les visites presencials (es van reduir un 47%). Així, es va produir una reducció global del nombre total de visites de l’1,36%, malgrat el notable augment de les visites d’infermeria (10,54%).

Francesc López Seguí: "L’atenció primària dedica un gran esforç a la prescripció social, i això va créixer molt el 2020”

Per tipus, les majors disminucions de visites del 2020, en relació amb el 2019, van ser les relatives a patologies cròniques, com la hipertensió arterial (amb una baixada del 32,7%), la diabetis (21,13%), l’obesitat (48,58%), les lesions corporals (33,70%) i les infeccions respiratòries (41%). També van disminuir les visites relacionades amb la salut mental (al voltant d’un 10%), xifra que suposa una baixada força inferior a la mitjana i que suggereix un augment de la demanda, segons els investigadors.

Pel que fa als diagnòstics que es van incrementar, van ser els relacionats amb la covid-19, juntament amb les consultes per a diagnòstics relacionats amb problemes econòmics i d’habitatge (amb un augment del 44,4%). Aquesta última xifra, segons Francesc López Seguí, que a banda de la seva vinculació al CRES és investigador en Economia de la Salut a l’Hospital Germans Trias i Pujol, subratlla la importància dels determinants socials de la salut en el context d’aquesta pandèmia: "L’atenció primària dedica un gran esforç a la prescripció social, i això va créixer molt el 2020”.

Dues recerques centrades en la Catalunya Central, que ajudaran les autoritats sanitàries

Les dues recerques es basen en l’anàlisi de dades dels sistemes d’informació d’Atenció Primària de la Regió Sanitària de la Catalunya Central, amb 400.000 pacients i prop de tres milions de visites d’acord amb Classificació Internacional de Malalties. Anàlisis posteriors no publicats han comparat aquestes xifres amb la Regió Sanitària Metropolitana Nord (àrea que cobreix aproximadament dos milions d’usuaris) i els resultats han estat semblants.

Segons els investigadors, els resultats les conclusions d’aquests dos estudis poden ajudar les autoritats sanitàries i planificadors de salut a prendre decisions durant els propers anys i futures onades pandèmiques, en àmbits com ara les condicions d’infradiagnòstic, l’efecte potencial de recuperació dels diagnòstics durant els mesos en què baixa la incidència de covid-19, la informació sobre les malalties menys tractades durant la pandèmia i la identificació dels grups de diagnòstic que s’han vist especialment afectats per les interrupcions causades per la pandèmia.

Treballs de referència:

Pifarré i Arolas, H., Vidal-Alaball, J., Gil, J., López Seguí, F., Nicodemo, C. i Saez, M. (maig 2021). “Missing Diagnoses during the COVID-19 Pandemic: A Year in Review”. International Journal of Environmental Research and Public Health

https://doi.org/10.3390/ijerph18105335

López Seguí, F., Hernández, G., Pifarré i Arolas, H., Martín, F.X., Ruiz, A., Rodríguez, A.M., Adrhoer, C., Vidal-Alaball, J. (setembre 21). “Characterization and Identification of Variations in Types of Primary Care Visits Before and During the COVID-19 Pandemic in Catalonia: Big Data Analysis Study”.  Journal of Medical Internet Research

doi: 10.2196/29622

Multimèdia

Categories:

ODS - Objectius de desenvolupament sostenible:

03. Salut i benestar
10. reducció de les desigualtats
Els ODS a la UPF

Contact