Vés enrere La selecció de líders de partits polítics a través d'eleccions primàries penalitza les dones

La selecció de líders de partits polítics a través d'eleccions primàries penalitza les dones

Un estudi a càrrec de Javier Astudillo i Andreu Paneque, investigadors del Departament de Ciències Polítiques i Socials de la UPF, publicat a la revista Party Politics, conclou que les probabilitats de guanyar de les candidates dones en processos de primàries cauen respecte a altres mètodes de selecció.

25.02.2021

Imatge inicial

Un estudi elaborat per dos investigadors del Departament de Ciències Polítiques i Socials (DCPIS) de la UPF ha examinat l'efecte que té la selecció dels líders dels partits per votació directa de tota la seva militància (procés conegut al sud d'Europa com a "eleccions primàries" i als països anglosaxons com "one-member-one-vote", OMOV) en la probabilitat que una dona guanyi una competició amb rivals masculins per aquest lideratge.

Javier Astudillo i Andreu Paneque, professor titular i doctorand del DCPIS, respectivament, i membres del Grup de Recerca en Institucions i Actors Polítics, són els autors de l'article, publicat recentment a la revista Party Politics: "El nostre estudi estadístic mostra que, 'controlant per altres factors influents', mentre que la probabilitat de guanyar d'un candidat home amb prou feines varia segons el tipus de mètode de selecció, en el cas d'una candidata dona la seva probabilitat de guanyar cau significativament amb les primàries respecte a altres mètodes", afirmen.

En el cas d'unes primàries, una candidata que sigui dona té una probabilitat de guanyar 14 punts percentuals més baixa que un candidat home.

Els investigadors determinen que, mentre que sota altres sistemes de selecció menys inclusius la probabilitat de guanyar la competició que tenen homes i dones és pràcticament la mateixa (la diferència no és estadísticament significativa, encara que és lleugerament favorable a la dona), en el cas d'unes primàries una candidata que sigui dona té una probabilitat de guanyar 14 punts percentuals més baixa que un candidat home.

Aportacions al debat al voltant del mètode de selecció per primàries

Amb el seu estudi, els autors reexaminen un debat existent actualment en la literatura especialitzada sobre un dels possibles efectes d'aquest sistema de selecció de líders i candidats en comparació amb els mètodes tradicionals (principalment per congressos de delegats).

Una de les propostes més recents, elaborada pels investigadors Rahat, Hazan i Katz, proposa que el sistema de selecció per primàries comporta haver de triar entre dos valors democràtics: d'una banda, el de la "inclusió" dels membres que formen un col·lectiu en la seva presa de decisions, i per l'altre, el de la "representació" de grups socials que han estat tradicionalment exclosos, com és el cas de les dones ("representació descriptiva").

En el seu format actual, el sistema de selecció de lideratge per primàries implica triar entre la “inclusió” i la “representació”.

Per sotmetre aquesta proposta a un test empíric més sòlid que els realitzats fins a la data, Javier Astudillo i Andreu Paneque van construir una base de dades de les competicions pel lideratge fetes en els principals partits de centredreta i de centreesquerra, tant a escala nacional com regional, en vuit democràcies occidentals (Alemanya, Austràlia, Àustria, Bèlgica, Canadà, Espanya, Portugal i Regne Unit) des de 1985 fins a l'actualitat. Aquesta base de dades contenia 608 candidats, entre homes i dones, que es van enfrontar en 168 competicions mixtes.

A partir de la seva anàlisi, els autors demostren que les candidatures femenines tenen un pitjor rendiment que les masculines en les primàries de partit, i sostenen que aquest mecanisme de selecció de lideratge, en el seu format actual, implica efectivament triar entre la "inclusió" i la "representació": "El nostre estudi confirma que la introducció dels líders de partit per primàries, en el seu format actual, suposa un handicap més perquè les dones trenquin el sostre de vidre", asseguren.

Influència de la tipologia de persones que es presenten a les competicions

En l'estudi els autors s'han plantejat igualment si la diferència podria ser deguda al fet que les primàries difereixin d'altres sistemes de selecció no només en qui participa en la votació (si els afiliats de base o els delegats i dirigents del partit), sinó també pel tipus de candidat que es presenta, tant si és masculí com femení.

“El nostre estudi assenyala que fins i tot fent un control pel 'tipus' de candidat (mesurat per la seva edat i la seva experiència política), les dones obtenen pitjors resultats sota les primàries".

Segons els investigadors, podria passar que en els congressos i en altres processos de selecció més restringits només donessin el pas de presentar-se a la competició aquelles dones que per endavant estiguessin ben segures de les seves possibilitats de guanyar, per exemple, per tenir una llarga experiència dins dels partits, mentre que a les primàries s'atrevissin a competir una varietat més gran de dones, en la creença que la selecció per la militància elimina en els partits les barreres dels "gatekeeper" tradicionals.

No obstant això, després de la seva anàlisi, els autors asseguren que "el nostre estudi assenyala que fins i tot fent un control pel 'tipus' de candidat (mesurat per la seva edat i la seva experiència política), les dones obtenen pitjors resultats sota les primàries".

Un problema de “demanda” i una proposta de millora

Aquests resultats porten els investigadors a pensar que realment hi ha un problema de "demanda" (és a dir, en els selectors) i no tant un problema d’"oferta" (dels que es presenten a la competició): "Estudis posteriors haurien d'aclarir si això és així per una simple qüestió d'infravaloració de la capacitat de lideratge de les dones per part de la militància dels partits, o amaga un altre tipus de problemes", reflexionen.

No obstant això, Javier Astudillo i Andreu Paneque sostenen que aquests resultats no ens han de portar necessàriament a la conclusió que cal evitar les primàries, i afirmen que es poden explorar altres mecanismes per fer compatibles els valors democràtics d'inclusió i representació dins d'una institució: "Una possible manera podria ser la combinació de colideratges mixtes, tal com s'ha introduït en diversos partits, i selecció per primàries, amb una competició per als candidats homes i una altra per a les dones. Aquest sistema de 'quota' asseguraria així la presència de dones en el lideratge de el partit", conclouen.

Treball de referència: Astudillo, J., Paneque, A. (gener 2021). “"Do Party Primaries Punish Women? Revisiting the trade-off between the inclusion of party members and the selection of women as party leaders”. Party Politics

https://doi.org/10.1177/1354068821988963

Multimèdia

Categories:

ODS - Objectius de desenvolupament sostenible:

Els ODS a la UPF

Contact

Per a més informació

Notícia publicada per:

Oficina de Comunicació