Vés enrere Un estudi arqueològic amb la participació de la UPF fa noves troballes a l'Illa de Pasqua

Un estudi arqueològic amb la participació de la UPF fa noves troballes a l'Illa de Pasqua

Una recerca publicada a The Holocene ha trobat fosses de producció de pigment posteriors a la desforestació de l'illa, que desmenteixen el presumpte col·lapse social que es pensava que havia provocat la tala de vegetació. Un equip d'investigadors vinculats a institucions de Dinamarca, Alemanya i Espanya ha trobat una visió innovadora de la tecnologia prehistòrica de producció de pigments. Marco Madella, professor d'investigació ICREA-UPF i coautor de l'article, ha col·laborat en l'anàlisi de fitòlits, feta pel laboratori d'arqueologia ambiental de la UPF i el Museu Moesgaard.

14.01.2021

Imatge inicial

Noves troballes arqueològiques i anàlisis científiques llancen nova llum sobre la prehistòria de l’Illa de Pasqua (Rapa Nui), situada a la Polinèsia xilena, al sud-est de l'Oceà Pacífic. Un equip internacional de científics, inclosos arqueòlegs ambientals, geoarqueòlegs i paleoecòlegs, vinculats a el Museu Moesgaard de Dinamarca, la Universitat de Kiel d’Alemanya, juntament amb el CREAF (Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals) i la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, ​​van descobrir i investigar pous (datats dels segles XIII al XVII) utilitzats per a la producció i conservació de pigment vermell a l'Illa de Pasqua.

"Des del laboratori d'arquelogia ambiental del Departament d'Humanitats de la UPF hem analitzat mostres provinents dels dipòsits dels pous".

Els científics van descobrir que la producció de pigments vermellosos era una activitat important a l'Illa de Pasqua i que els pobles prehistòrics van continuar amb la producció d'aquests pigments, mantenint així aspectes importants de la seva vida cultural, malgrat els canvis dràstics que va patir l'entorn de l'illa. Una hipòtesi anterior, presentada per Jared Diamond en el llibre Col·lapse (2005), assumia que la tala de vegetació, relacionada amb la superpoblació de l'illa, va desembocar en erosió, escassetat de recursos i aliments i, finalment, en el col·lapse de la societat. Les noves dades, però, presentats a la revista The Holocene,suggereixen una història diferent.

L'Illa de Pasqua és famosa per la seva arqueologia i particularment per les seves grans estàtues d'aparença humana, els Moai. No obstant això, els seus habitants també produïen pigments vermellosos. L'ocre vermell es considera sagrat a l'illa, i s'ha trobat aplicat a pintures rupestres, petròglifs, Moai, així com en entorns d'enterrament arqueològic. Si bé la presència del pigment era ben coneguda fins ara, la font i el possible procés de producció no s'entenien bé.

Com es produïen els pigments que s'han trobat en els pous?

En els últims anys, l'equip d'investigadors ha dut a terme excavacions i anàlisis científiques en pous descoberts recentment. Els pous que contenen pigment vermell van ser excavats per la Universitat de Kiel en quatre llocs diferents i documenten per primera vegada la producció de pigment a gran escala a l'illa.

Les troballes també han proporcionat una comprensió completament nova de la tecnologia prehistòrica de producció de pigment. Les fosses eren riques en partícules molt fines dels òxids de ferro hematita i maghemita, que tenen un color vermellós brillant. Les anàlisis de geoquímica, microcarbons i fitòlits indiquen que els minerals es van escalfar, possiblement per obtenir un color més brillant. Algunes de les fosses es van cobrir amb una tapa, la qual cosa indica que les fosses es van utilitzar tant per a la producció com per a l'emmagatzematge de pigments.

Les troballes han proporcionat una comprensió completament nova de la tecnologia prehistòrica de producció de pigments. 

El Museu Moesgaard va dirigir les anàlisis de fitòlits (òpals microscòpics de plantes) i diatomees (algues microscòpiques) dels pous de l'Illa de Pasqua. L'anàlisi de fitòlits es va dur a terme en col·laboració amb la Universitat Pompeu Fabra, mentre que l'anàlisi de diatomees va ser realitzat pel CREAF. Els fitòlits són cossos microscòpics de sílice que es formen dins i entre les cèl·lules vegetals i les parets cel·lulars de les plantes vives.

Marco Madella, coautor de l'article, professor d'investigació ICREA-UPF del Departament d'Humanitats i coordinador del Grup de Recerca Culture and Soci-Ecological Dynamics (CaSEs) de la UPF, explica les tasques en què ha col·laborat la Universitat: "Des del laboratori d'arquelogia ambiental del Departament d'Humanitats hem analitzat mostres provinents dels dipòsits dels pous, que ens han ajudat a entendre com es produïen aquests pigments"

Ús de gramínies per escalfar els pigments i adaptació a noves condicions ambientals

Els fitòlits que es troben en els pous de l'Illa de Pasqua provenen principalment de les plantes de la subfamília de gramínies Panicoideae. Aquesta presència de pastures s'interpreta com a part del combustible utilitzat per escalfar el pigment. L'anàlisi tant dels fitòlits com de les diatomees ha rebutjat una teoria anterior que deia que la gent feia servir com a combustible les arrels d'una planta d'aiguamoll que es troba en els llacs dels cràters de l'illa. A més, les diatomees no estan foses, fet que indica que van colonitzar els pous només després que el pigment es diposités i se sotmetés a escalfament en aquests forats.

La producció de pigment va tenir lloc després de la neteja i crema de l'antiga vegetació de palma.

Els pous investigats a l'Illa de Pasqua daten entre els anys 1200 i 1650 d.C  (després de l'inici de la desforestació de l'illa i abans de la primera arribada dels europeus), a la zona de Vaipú est, el lloc on es van trobar la majoria dels forats, alguns dels quals es van situar a la part superior de motlles d'arrels de palmeres. Això indica que la producció de pigment va tenir lloc després de la neteja i crema de l'antiga vegetació de palma. També en un altre lloc de l'illa, Poike, es va trobar un pou a la part superior de motlles d'arrels de palmeres.

Aquestes troballes apunten que tot i que la vegetació de palma havia desaparegut, la població prehistòrica de I'lla de Pasqua va continuar la producció de pigments, i en una escala substancial. Això contrasta amb la hipòtesi anterior que la tala de la vegetació va provocar un col·lapse social. "Si bé l'al·legat de Diamond per la sostenibilitat segueix sent absolutament rellevant, les nostres troballes ens brinden nous coneixements sobre la flexibilitat de grups humans per solucionar les condicions ambientals canviants", afirma l'arqueobotànica Welmoed Out, del Departament de Ciència Arqueològica i Conservació del Museu Moesgaard, responsable -en col·laboració amb la UPF de l'anàlisi dels fitòlits de l'Illa de Pasqua.

Què pot aportar l'anàlisi de fitòlits?

 L'anàlisi de fitòlits és part de el camp de l’arqueobotànica. Els fitòlits són un dels diversos tipus de restes vegetals que es poden trobar a les excavacions arqueològiques i que es poden utilitzar per reconstruir com la gent feia servir les plantes en el passat. Altres restes arqueobotàniques inclouen llavors i fruits, fusta i carbó vegetal, pol·len i midó. Un avantatge dels fitòlits és que aquestes partícules minerals inorgàniques romanen ben conservades en una àmplia gamma de condicions, també quan estan exposades a temperatures de fins a 900° C.

A més, els fitòlits poden aportar nova informació que complementi els resultats de l'anàlisi d'altres restes botànics, fins i tot quan es conserven restes orgàniques. Això es deu al fet que els fitòlits representen tot tipus de parts de plantes, incloses parts fràgils, com palla, fulles i canya, gairebé indetectables en els llocs arqueològics quan s'utilitzen altres mètodes. Depenent del conjunt trobat, la preservació i la disponibilitat d'una col·lecció de referència regional, els fitòlits es poden identificar a nivell de família, subfamília, gènere i espècie.

Article de referència:

Out W., Mieth A., Pla-Rabés, S., Madella M., Khamnueva-Wendt S., Langan C., Dreibrodt S., Merseburger S., Hans-Rudolf B. (desembre 2020). “Prehistoric pigment production on Rapa Nui (Easter Island), c. AD 1200–1650: New insights from Vaipú and Poike based on phytoliths, diatoms and C dating”. The Holocene

https://doi.org/10.1177/0959683620981671

Multimèdia

Categories:

ODS - Objectius de desenvolupament sostenible:

Els ODS a la UPF

Contact

Per a més informació

Notícia publicada per:

Oficina de Comunicació