Tres dels cinc investigadors seleccionats en la convocatòria 2019 d'Ajuts Fundación BBVA a Equips de Recerca Científica en Economia i Societat Digital, resolta recentment, i en la qual es van presentar 94 sol·licituds, estan vinculats a la Universitat Pompeu Fabra.

A banda de l’àmbit d’Economia i Societat Digital, en què els projectes estan dotats amb prop de 75.000 euros i tenen una durada de dos anys, les altres àrees objecte de la convocatòria (que ha seleccionat 25 propostes en total) han estat les de Biomedicina, Ecologia i Biologia de la Conservació, Humanitats Digitals i Big Data.

Els dos  professors del Departament d’Economia i Empresa són Massimo Motta, professor d’investigació ICREA-UPF (també vinculat a la Barcelona GSE) i Daniel Navarro Martínez. Encapçalaran, respectivament, els projectes “Plataformas digitales: efectos de sus conductas, e implicaciones de políticas públicas (Plataformas digitales)” i “El feedback en redes sociales, la formación de actitudes y el "nudging" en entornos online (Feedonline)”.

Pel que fa al projecte del Departament de Ciències Polítiques i Socials, el liderarà Mariano Torcal, catedràtic de Ciència Política i director del Centre d’Investigació i Recerca en Metodologia de l’Enquesta (RECSM-UPF), sota el títol  “El triángulo de polarización, confianza política y comunicación políticas: comprendiendo sus dinámicas en las democracias contemporáneas (TRI-POL)”.

El Programa d’Ajuts a Equips de Recerca Científica 2019, finançat per la Fundación BBVA, vol reconèixer projectes d’avantguarda. Té com a objectiu impulsar la recerca científica i la seva projecció a la societat, com a manera d’ampliar les oportunitats individuals i col·lectives i abordar de manera eficaç els reptes del segle XXI.

Què es pot fer per evitar els efectes anticompetitius de les grans plataformes digitals?

Amb el projecte “Plataformas digitales”, Massimo Motta parteix de la premissa que per tal que consumidors, empreses, i la societat en el seu conjunt pugui beneficiar-se de les oportunitats que aporta la transformació digital, és fonamental que els mercats digitals siguin competitius.

"L'objectiu del projecte és poder avançar en el disseny i aplicació de la política de defensa de la competència i de la regulació”.

No obstant això, hi ha una preocupació creixent sobre la possibilitat que algunes empreses digitals, a través de diverses estratègies comercials (com ara l’adquisició massiva de petites empreses o la imitació sistemàtica de productes d’empreses rivals), puguin exercir poder de mercat, reduint així la competència i retardant la innovació i introducció de nous productes.

“L'objectiu del projecte, que investigarà aquests possibles efectes anticompetitius, és poder avançar en el disseny i l'aplicació de la política de defensa de la competència i de la regulació, per tal que afavoreixin el correcte funcionament dels mercats digitals”, assegura Massimo Motta.

Completen l’equip de recerca Sandro Shelegia (Universitat Pompeu Fabra); Chiara Fumagalli (Universitat de Bocconi); y Heski Bar-Isaac (Universitat de Toronto).

Quina influència té el ‘feedback’ en les xarxes socials sobre actituds i comportaments?

El projecte “Feedonline”, que lidera Daniel Navarro Martínez, s’emmarca en el fet que cada dia milions de persones envien continguts en xarxes socials. Sovint aquests continguts van seguits de feedback que rep la gent que els envia. Aquest feedback pot ser quantitatiu (com el nombre de "m'agrada" o "re-tweets") o qualitatiu (com per exemple, comentaris sobre el contingut).

"Dinàmiques com la polarització d'actituds impedeixen la comunicació entre grups socials, són font de conflicte i porten associats grans costos per a la societat".

La comprensió actual dels efectes d'aquest feedback sobre la formació i propagació d'actituds és molt limitada. El projecte, que vol omplir aquest buit, estudiarà com el feedback que reben les persones en xarxes socials afecta les seves actituds i comportaments i, al seu torn, porta a fenòmens com la polarització o l'extremisme.

“Aquesta investigació és transcendental, perquè dinàmiques com la polarització d'actituds impedeixen la comunicació entre grups socials, són font de conflicte i porten associats grans costos per a la societat. Si el projecte té èxit, podria proporcionar les bases per a noves polítiques que fomentin l'harmonia social”, assegura Daniel Navarro Martínez.

Completen l'equip de recerca Gael Le Mens i Mikhail Spektor (Departament d’Economia i Empresa de la UPF) i Jordi Quoidbach (ESADE Business School).

Com repercuteix la polarizació política i social en las democràcies actuals?

El projecte "TRI-POL", del qual Mariano Torcal és l'investigador principal, es fa ressò del fet que les societats democràtiques actuals s'han vist esquitxades durant els últims anys per un procés creixent de polarització entre els diferents grups que la componen. En aquest procés hi han pres part certs elements identitaris excloents, que han anat generant a poc a poc societats cada vegada més enfrontades, retroalimentades dins seus propis espais públics d'informació i debat.

"L'estudi se centra en el triangle de les relacions interactives entre la polarització política i social afectiva dels ciutadans, la desconfiança en les principals institucions i actors de la representació política, i la comunicació de les elits polítiques".

A aquest fet s’uneixen el deteriorament creixent de les institucions de representació democràtica i les de la societat civil, i l'ús per part de totes les elits de missatges polaritzadors, plens d'eslògans simplistes i il·liberals. Fer un correcte diagnòstic del problema i propiciar alguna solució esdevé un assumpte essencial per a la convivència democràtica i per solucionar els problemes de futur a què ens enfrontem; fins i tot a la pròpia supervivència dels nostres sistemes democràtics.

“Aquesta proposta se centra en l'estudi del triangle de les relacions interactives entre la polarització política i social afectiva dels ciutadans, la desconfiança en les principals institucions i actors de la representació política, i la comunicació de les elits polítiques, des d'una perspectiva multidisciplinària i aplicant un disseny metodològic innovador que combina diverses tècniques de recollida i anàlisi de dades”, afirma Mariano Torcal.

Completen l’equip de recerca Melanie Revilla, Josep Maria Comellas Bonsfills, Danilo Serani i Wiebke Weber (Universitat Pompeu Fabra); Javier Lorenzo Rodríguez i Amuitz Garmendia Madariaga(Universidad Carlos III); Félix Ortega Herrero, Angélica González Arrieta, David Blanco Herrero i Emily Carty (Universidad de Salamanca);  Pedro Magalhaes (Institut de Ciències Socials de la Universitat de Lisboa); José Rama Caamano i Andrés Santana Leither (Universitat Autónoma de Madrid); Augusto Valeriani (Universitat de Bolonya).