Vés enrere Dèficits de llenguatge i control cognitiu podrien estar relacionats en pacients bilingües

Dèficits de llenguatge i control cognitiu podrien estar relacionats en pacients bilingües

Mostra un estudi publicat a la revista Frontiers in Human Neuroscience per Marco Calabria, Nicholas Grunden, Mariona Serra i Albert Costa, membres Grup de Recerca en Producció de la Parla i Bilingüisme del Centre de Cognició i Cervell, conjuntament amb investigadors de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.

05.07.2019

Imatge inicial

Les dificultats per recuperar les paraules en una conversa és un tipus de dèficit del llenguatge propi de les persones que han patit un accident vascular cerebral. Els investigadors que estudien els trastorns de llenguatge (afàsies) han demostrat que aquestes dificultats poden estar relacionades a l’afectació de diferents processos lingüístics. Un d’ells seria la incapacitat d’inhibir aquelles paraules que s’activen simultàniament pel fet d’estar semànticament relacionades amb l’objecte dibuixat. És a dir, si veiem la imatge d’un gos el sistema lèxic (el ‘diccionari’ del nostre cervell) activa totes les paraules d’animals que hi són semblants. Aleshores, els pacients amb afàsia fan més errors al seleccionar la paraula correcta i per exemple en lloc de dir ‘gos’ podrien dir ‘gat’.

Un estudi ha investigat si aquests dèficits d’inhibició del llenguatge estaven afectats de la mateixa manera en les dues llengües en parlants bilingües català-castellà amb afàsia

L’objectiu d’un estudi publicat al juny a la revista Frontiers in Human Neuroscience va ser investigar si aquests dèficits d’inhibició del llenguatge estaven afectats de la mateixa manera en les dues llengües en parlants bilingües català-castellà amb afàsia. Han estat els seus autors, Marco Calabria, primer signant de l’article, Nicholas GrundenMariona Serra i Albert Costa (traspassat el desembre del 2018), membres del Grup de Recerca en Producció de la Parla i Bilingüisme del Centre de Cognició i Cervell, del Departament de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (DTIC) de la UPF, conjuntament amb investigadors de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, (Escola de Patologia del Llenguatge i Servei de Neuropsicologia).

Per tal d’investigar aquest punt, “vam demanar als participants de l’estudi anomenar uns dibuixos en dues condicions. O bé els dibuixos que es presentaven eren tots de la mateixa categoria semàntica, per exemple eren animals o fruites, o eren de diferents categories semàntiques que estaven barrejades”, explica Calabria.

La hipòtesi era que quan s’han d’anomenar dibuixos de la mateixa categoria semàntica es triga més temps perquè hi ha un grau superior d’interferència, és a dir, el sistema té més dificultats en inhibir els candidats que comparteixen les mateixes característiques, per exemple ambdós animals amb quatre potes (‘gat’ o ‘gos’ comparat amb ‘gat’ ‘poma’).

El primer resultat de l’estudi va ser que efectivament els pacients trigaven més temps i feien més errors que els participants del grup control quan els dibuixos estaven semànticament relacionats. A més a més, aquestes dificultats per recuperar les paraules augmentaven quan feien la tasca en la llengua menys dominant, tot i que el nivell de competència lingüística i l’edat d’adquisició del castellà i català era comparables. “Això ens indica que els processos d’inhibició i recuperació lèxica es poden afectar de manera diferencial per a les dues llengües també en pacients altament competents i primerencs”, explica Calabria.

Un segon objectiu de l’estudi va ser investigar si els dèficits de llenguatge estaven també relacionats amb dèficits de processos de control cognitiu

A més a més, l’estudi tenia un segon objectiu que era investigar si els dèficits de llenguatge estaven també relacionats amb dèficits de processos de control cognitiu. Per tal d’investigar aquest aspecte els participants feien una tasca que mesurava l’eficiència per respondre a estímuls que contenien informació incongruent (és a dir, cap on assenyalava una fletxa quan es presentava amb altres que assenyalaven en direcció contrària).

En general, “els pacients eren més lents que els controls sans en aquesta tasca i això suggereix que tenien dificultats a monitoritzar el control necessari per gestionar el conflicte de la informació incongruent. Finalment, aquests dèficits del control cognitiu correlacionaven amb els rendiments de la tasca lingüística, però només quan la feien en la segona llengua”, afegeix Calabria.

Per concloure, l’estudi mostra que les tasques experimentals són eines molt útils per esbrinar quin són els mecanismes que poden estar afectats en pacients amb afàsia bilingüe. A més a més, els resultats suggereixen una certa relació entre els dèficits del domini lingüístic i del no lingüístic. “Tot això ens indica que podríem plantejar-nos nous tipus de teràpies del llenguatge que incloguin tasques en què s’estimuli el control de les dues llengües, aspectes executius, processos atencionals per tal de maximitzar-ne els beneficis”, indiquen els autors.

 

Treball de referència:

Marco Calabria, Nicholas Grunden, Mariona Serra, Carmen García Sánchez, Albert Costa (2019), “Semantic Processing in Bilingual Aphasia: Evidence of Language Dependency”, Frontiers in Human Neuroscience, 14 de juny, https://doi.org/10.3389/fnhum.2019.00205

Multimèdia

Categories:

ODS - Objectius de desenvolupament sostenible:

Els ODS a la UPF

Contact

Per a més informació

Notícia publicada per:

Oficina de Comunicació