Tatiana Kasperski, investigadora Marie Curie i membre del Grup de Recerca Nexus (Nexes entre Ciència, Cultura, Política, Religió i Societat) del Departament d'Humanitats de la UPF, ha finalitzat recentment un projecte de recerca. Al llarg dels últims dos anys, ha analitzat la governança de la tecnologia nuclear en contextos de canvi polític, centrant-se en el desenvolupament de l'energia atòmica en la Rússia i la Ucraïna post-soviètiques.

El projecte, sota el títol "Technology and Political Change: Nuclear Power in the Post-Soviet Union" (TechPolChange) ha estat finançat amb un ajut Marie Slodowska Curie de la Comissió Europea, en el marc del programa Horitzó 2020. Ha estat supervisat pel professor del Departament d'Humanitats Albert Presas i Puig, alhora coordinador del projecte europeu History of Nuclear Energy and Society (HoNESt), recentment finalitzat, i en el qual Tatiana Kasperski també ha participat.

"He investigat què ha significat realment aquest renovat suport a l'energia nuclear: si suposava el retorn dels enfocaments i de les institucions soviètiques per governar el poder atòmic, o una 'transició' cap a una governança nuclear més democràtica".

Rússia i Ucraïna són dues antigues repúbliques soviètiques que van heretar la major part dels reactors nuclears soviètics després del col·lapse de l'URSS. Des de l'enfonsament de la Unió Soviètica, els dos països van sofrir grans transformacions i crisis polítiques, que van desembocar amb l'annexió de Crimea a Rússia i el suport de Rússia a la guerra separatista en la part est d'Ucraïna.

"L'accident de Txernòbil de 1986 i les incerteses polítiques i econòmiques dels anys noranta van afectar el sector nuclear amb una crisi profunda. A principis del segle XXI, però, la indústria nuclear ha recuperat el suport dels governs de Moscou i Kíev, que s'han compromès a un 'renaixement de l'àtom civil'", afirma Tatiana Kasperski. Segons la investigadora, "amb TechPolChange he investigat què ha significat realment aquest renovat suport a l'energia nuclear: si suposava el retorn dels enfocaments i de les institucions soviètiques per governar el poder atòmic, o bé suposava una 'transició' cap a una governança nuclear més democràtica en la Rússia i la Ucraïna post-soviètiques".

Quins són els àmbits dins del sector nuclear que es van veure més afectats pel canvi polític?

A partir d'entrevistes amb diferents actors implicats en la política nuclear i l'anàlisi de documents i publicacions elaborades per les institucions estatals, la indústria nuclear i les ONG, TechPolChange va identificar les àrees en què el canvi polític va afectar més  l'àmbit nuclear: reformes institucionals, compromís públic i comunicació pública, imaginaris nuclears nacionals i obertura internacional.

TechPolChange va identificar les àrees en què el canvi polític va afectar més l'àmbit nuclear

Segons Tatiana Kasperski, des del punt de vista de la reforma institucional, durant gairebé tres dècades s'ha continuat el procés de creació, reestructuració i renovació de les diferents burocràcies responsables de la promoció i la regulació de l'energia nuclear. Però, paradoxalment, aquests canvis indiquen la persistència dels llegats institucionals soviètics, tant a Rússia (amb menys regulació pública i menys control de les institucions nuclears a finals de la dècada de 2000) com a Ucraïna (amb dificultats per desenvolupar un marc institucional i legal coherent per al desenvolupament nuclear i per gestionar la seva dependència energètica i tecnològica de Rússia).

Participació pública i comunicació amb els ciutadans

La participació pública ha afegit un component crucial en la governança nuclear. La liberalització política a partir de finals dels anys vuitanta va augmentar les oportunitats de mobilització social i la creació d'ONG preocupades pel medi ambient. Una altra innovació va ser la introducció de procediments participatius públics, al voltant de la construcció de nous reactors, l'emmagatzematge de residus, el desmantellament de centrals nuclears o la renovació del permís d'explotació.

La liberalització política a partir de finals dels anys vuitanta va augmentar les oportunitats de mobilització social i la creació d'ONG preocupades pel medi ambient.

D'altra banda, en la Rússia post-soviètica i Ucraïna, segons Tatiana Kasperski, la confiança dels ciutadans en les ONG és baixa i hi ha diversos obstacles que impedeixen als ciutadans influir de manera eficient en l'elaboració de polítiques mitjançant procediments de participació. No obstant això, "aquests canvis relacionats amb el paper més important del públic poden ser un element que faci variar el joc en un futur: permeten l'acumulació de coneixements d'activistes independents i una informació més àmplia sobre els problemes de la indústria, i generen alhora pressions perquè la indústria mostri una mica més de responsabilitat", afirma la investigadora.

Segons es desprèn de la seva recerca, la influència potencialment crítica del públic també va canviar la manera en què els enginyers i científics de la indústria nuclear es van comunicar amb els ciutadans, ja que van crear centres d'informació locals i, més generalment, nous instruments i noves formes de comunicació. "La comunicació es va fer més local, més activa, més orientada al consumidor, i tenia com a objectiu apartar-se d'una idea de l'energia nuclear lligada a l'accident de Txernòbil", apunta Tatiana Kasperski.

Estratègies de promoció nuclear i d'internacionalització

Les estratègies actuals de promoció de l'energia nuclear són diferents a les representacions soviètiques de la utopia de l'energia nuclear i la seva importància per a la Pàtria. Però Tatiana Kasperski destaca que el discurs patriòtic i nacionalista també s'ha desenvolupat paral·lelament com a part de la promoció de l'energia nuclear: "Després de la dissolució de la Unió Soviètica, Rússia i Ucraïna van iniciar polítiques de construcció nacional i van intentar definir el desenvolupament de l’energia nuclear com una cosa essencial per garantir la independència i la grandesa de les respectives nacions", assegura.

El discurs patriòtic i nacionalista també s'ha desenvolupat paral·lelament com a part de la promoció de l'energia nuclear.

La investigadora afirma que potser l'aspecte més important del canvi polític que incideix en la governança de l'energia nuclear fa referència al context internacional: "Després de la caiguda de l'URSS, les indústries nuclears a Rússia i Ucraïna s'han tornat molt més obertes a l'escrutini internacional i a la cooperació. Al mateix temps, els règims reguladors i de seguretat internacionals i occidentals han canviat molt en l'era post-Txernòbil i post-soviètica", conclou.