Vés enrere Els processos de selecció i de reelecció dels càrrecs polítics executius estan esbiaixats al gènere

Els processos de selecció i de reelecció dels càrrecs polítics executius estan esbiaixats al gènere

És una de les conclusions d'un estudi elaborat per Tània Verge i Javier Astudillo, docents del Departament de Ciències Polítiques i Socials de la UPF, i publicat a l'European Journal of Political Research.
21.12.2018

 

Tot i que la sobrerepresentació dels homes en la política és un fenomen mundial, l'executiu és la branca més masculinitzada. Han estat molt poques les dones presidentes i primeres ministres, un nombre que s’ha estancat del 1990 ençà en unes vint dones líders nacionals per any. En els darrers anys la seva presència fins i tot ha retrocedit: el desembre de 2017 només hi havia tretze dones al capdavant del seu país.

Tània Verge i Javier Astudillo, docents del Departament de Ciències Polítiques i Socials de la UPF i membres del Grup de Recerca en Institucions i Actors Polítics, són els autors de l’article "The gender politics of executive candidates election and reselection", publicat recentment a l’European Journal of Political Research.

El treball ofereix noves hipòtesis i dades empíriques sobre el 'gènere de la política' dels màxims càrrecs executius.

En el seu treball, ofereixen noves hipòtesis i dades empíriques sobre el “gènere de la política” dels màxims càrrecs executius, incloent tant la fase de selecció com la de reelecció com a candidat o candidata, i conclouen que, en tots aquests processos, les regles del joc estan fortament esbiaixades al gènere.

Anàlisi de les persones que han competit per la presidència en diverses regions  europees

A causa del baix nombre de dones líders nacionals i tenint en compte que haver ocupat la presidència d’una regió acostuma a ser un trampolí per assolir la presidència nacional en el cas dels homes, aquest article se centra en les persones que han competit per la presidència de diverses regions d'Europa Occidental en el període 1990-2016. I ho fa a partir de dues bases de dades originals amb candidats i líders regionals de partit de quatre països diferents: Àustria (9 regions), Alemanya (16 regions), Espanya (17 regions) i el Regne Unit (3 regions).

“Els resultats empírics indiquen que no podem suposar que les característiques individuals, així com els factors organitzatius i institucionals, operin de la mateixa manera per als homes polítics que per a les dones polítiques. De fet, la pregunta ‘per què hi ha tan poques dones’ ha d'anar acompanyada de la pregunta ‘per què hi ha tants homes’, l'altra cara de la moneda”, afirma Tània Verge.

Factors individuals, organitzatius i institucionals que afecten la selecció

L’estudi indica que, pel que fa als factors individuals que afecten la selecció, la sobrerepresentació dels homes no es deriva de qualitats tangibles com el mèrit. De fet, les candidates tenen més experiència política en càrrecs públics que els homes, especialment a escala nacional. A més, cal remarcar que en el trampolí natural per obtenir la candidatura, presidir el partit a nivell regional és molt més avantatjós per als candidats masculins.

Per poder compensar aquest desavantatge, les dones han d'haver vençut els seus rivals en la competició pel lideratge del partit per un ampli marge de vots, és a dir, han de ser líders indiscutibles. D’altra banda, “el fet que tenir criatures només tingui un impacte negatiu en la selecció de les dones candidates parla de les dinàmiques organitzatives esbiaixades en favor dels homes i poc facilitadores de la conciliació amb la vida familiar que encara predomina a les institucions polítiques i que sostenen a l’home polític com la ‘norma’”, apunta Tània Verge.

Quant als factors organitzatius, la ideologia del partit i el mètode de selecció no afecten l'elecció de candidats homes o dones. En canvi, resulta determinant la cultura igualitària del partit. En aquest sentit, els partits amb estructures orgàniques i grups parlamentaris més feminitzats elegeixen amb més freqüència dones candidates a primera ministra, segons l’estudi.

Si ens situem en el nivell institucional, la presència de les dones com a diputades o exprimeres ministres té un impacte positiu similar. El context polític també estableix diferents oportunitats segons el gènere dels individus: “Les candidates són més sovint seleccionades quan hi ha menys en joc per als partits polítics, però és menys probable que siguin reelegides quan experimenten una pèrdua de vots, fet que resulta inevitable en contextos de baixa popularitat del seu partit”, explica Tània Verge.

"Cal incloure el gènere com a variable analítica en els estudis de reclutament polític"

 A més, els factors que normalment protegeixen els candidats homes que busquen la reelecció, com ara ser el primer ministre sortint o el líder del partit, no operen com a salvaguarda en el cas de les dones candidates. Aquests recursos polítics són més valorats en els homes, i s’exigeix a les dones una experiència política més dilatada per obtenir la reelecció com a candidates.

“Els resultats de l’estudi ens indiquen que l'ús del sexe com a variable de control no és suficient. Cal incloure el gènere com a variable analítica en els estudis de reclutament polític. No fer-ho pot comportar errors importants en l'anàlisi de la política i a negligir les explicacions de les desigualtats i els efectes sobre la distribució del poder en les organitzacions i les institucions”, conclou la investigadora de la UPF.

Treball de referència: T. Verge, J. Astudillo (octubre 2018) "The gender politics of executive candidates election and reselection", European Journal of Political Research.
https://doi.org/10.1111/1475-6765.12312

Multimèdia

Categories:

ODS - Objectius de desenvolupament sostenible:

Els ODS a la UPF

Contact