"El sector econòmic de l’esport a Catalunya" és un estudi que plasma la importància creixent de l’esport com a sector econòmic a casa nostra. Aborda aspectes relacionats amb la mesura del pes econòmic de l’esport, amb el consumidor esportiu i la pràctica esportiva, i amb la despesa de béns i serveis dins d’aquest sector a Catalunya.

El treball, elaborat pels membres del Centre d’Estudis UPF Sports_Lab Júlia Bosch, Jaume García (Departament d’Economia i Empresa) i Carles Murillo (Departament de Ciències Experimentals i de la Salut), parteix de la definició de l’esport com una indústria: aplega un conjunt d’activitats econòmiques molt diverses i implica múltiples agents, que generen una cadena de valor.

L'article parteix de la definició de l'esport com una indústria, amb moltes activitats i agents que generen una cadena de valor

Publicat al número 77 de la Revista Econòmica de Catalunya, editada pel Col·legi d’Economistes de Catalunya, l’estudi detecta tres elements fonamentals que expliquen el gran creixement del sector de l’esport els darrers anys: l’augment de l’interès que genera, tant pel que fa a la pràctica com als esdeveniments esportius; el canvi en l’oferta de productes i serveis esportius que s’ha produït les últimes dècades, i l’auge de la participació d’empreses en l’esport a través del patrocini.

Augmenta el pes i l’impacte econòmic de l’esport

L’article diferencia entre el pes econòmic de l’esport, que es pot definir com el valor econòmic del volum d’activitats que de manera directa i indirecta estan lligades a les activitats esportives, i l’impacte econòmic de l’esport, que és un concepte més ampli i està relacionat amb els efectes d’expansió que aquest sector promou dins del teixit econòmic global.

Pel que fa al primer concepte, l’estudi presenta els resultats per al 2013 d’avaluació del pes econòmic de l’esport a Catalunya a partir dels principals agregats econòmics del sector, des de la perspectiva de l’oferta. Utilitza el valor afegit brut (VAB) com a indicador macroeconòmic que mesura el valor econòmic creat pel sector esportiu.

Tots els productors de béns i serveis associats a l’esport van sumar un VAB que en termes absoluts va ser de més de 2.070 milions d’euros

Conclou que tots els productors de béns i serveis associats a l’esport van sumar un VAB que en termes absoluts va ser de més de 2.070 milions d’euros. En termes relatius, el pes econòmic de l’esport es va estimar en 1,2%, i l’ocupació laboral en l'àmbit esportiu va representar el 2,5% del total català, xifres que se situen per sobre les del conjunt de l’Estat i en la mitjana de la Unió Europea. D’altra banda, si s’inclouen els consums intermedis, el valor total de la producció efectiva del sector de l’esport català va pujar gairebé a 3.870 milions d’euros.

El treball separa els productors de béns i serveis associats a l’esport en diferents grups, que per ordre d’importància, són els següents: les institucions privades sense finalitat de lucre (IPSFL), amb un 49,2% del VAB; el sector privat amb ànim de lucre (35,5% del VAB), l’educació esportiva, amb un 9,4%, i el sector públic, amb el 5,9%.

Si ens centrem en l’impacte econòmic de l’esport, el pes relatiu de l’esport sobre el total augmenta: tenint en compte els efectes multiplicadors directes, indirectes i induïts, el VAB associat al sector esportiu el 2013 va representar un 3,3%, i en el cas de l’ocupació laboral, el percentatge puja fins al 5,2%.

Quanta gent practica esport i quina és la motivació per fer-ho?

Segons l’estudi, basant-se en l’enquesta d’hàbits esportius a Espanya 2015, els catalans majors de 15 anys que practiquen esport almenys un cop a la setmana superen el 50% (50,6%), amb un creixement de més d’onze punts percentuals en relació amb cinc anys abans, xifres que se situen per sobre de la mitjana de l’estat espanyol (46,2%). Es detecta una diferència significativa en la pràctica esportiva entre homes i dones (com a mínim un cop a la setmana), percentatge que se situa en el 46,2 i el 47,9%, respectivament.

Quant als motius que porten a la gent a practicar esport, una informació bàsica per dissenyar polítiques que fomentin la pràctica esportiva, l’estudi destaca, per ordre d’importància, els de mantenir o millorar la forma física, per diversió o entreteniment, per motius de salut, per relaxar-se o perquè agrada l’esport. Quant als motius per no practicar esport o no fer-ne més, ressalta clarament, com a motiu més citat, la manca de temps (47%), seguit per la manca d’interès i motius de salut.

Participació passiva i despesa dels consumidors en productes i serveis esportius

En el marc de l’activitat econòmica que es genera en la indústria de l’esport, també és important el pes de la participació passiva, com a conseqüència de consumir productes o serveis generats a la pràctica esportiva de tercers: assistència i seguiment informatiu dels espectacles esportius, participació en apostes, visió i àudio d’espectacles esportius, informació esportiva o jugar a videojocs esportius. L’estudi destaca l’interès creixent entre els joves pels e-esports, que es preveu que es consolidi amb el pas dels anys.

Tot i que l'article remarca que la informació en l’àmbit de la despesa dels consumidors en productes i serveis és limitada i té certes mancances, presenta dades de cinc grups de béns i serveis que es poden considerar com a esportius. Sumant aquestes dades, la despesa anual va superar els 840 milions d’euros l’any 2016, un 64% dels quals correspon al grup de serveis recreatius i esportius.

Finalment, l’article es fa ressò de la creixent importància del clúster de la industria de l’esport a Catalunya (INDESCAT), que agrupa empreses del sector, un element dinamitzador de la competitivitat de les empreses i entitats esportives catalanes que va facturar prop de 1.500 milions d’euros l’any 2015.