Vés enrere “El cos eròtic de l'actriu sota els feixismes”

“El cos eròtic de l'actriu sota els feixismes”

Un llibre que recull el treball de diversos autors, publicat al maig,  a la col·lecció Signe i imatge de l'editorial Cátedra, coordinat per Núria Bou i Xavier Pérez, membres del Grup de Recerca CINEMA del Departament de Comunicació.

18.06.2018

 

L'editorial Cátedra ha publicat aquest mes de maig el llibre El cuerpo erótico de la actriz bajo los fascismos (2018) com a resultat de les investigacions realitzades en el marc del projecte Eros / Censura del grup CINEMAdel Departament de omunicació de la UPF.

Núria Bou i Xavier Pérez, membres del Grup de Recerca CINEMA han estat els coordinadors de l’obra. El treball analitza la relació entre la coacció censora i l'ideari sociopolític de la dona pensant la qüestió des de les imatges i el cos de les actrius, a partir del cas paradigmàtic de tres estats totalitaris (Espanya, Itàlia i Alemanya).

El cuerpo erótico de la actriz bajo los fascismos reuneix el treball de diversos autors: Albert Elduque, Carlos Losilla, Gonzalo de Lucas, Endika Rey, Alejandro Montiel , Jordi Balló, Núria Bou i Xavier Pérez aborden la carrera d'actrius espanyoles; Marga Carnicé, Gino Frezza, Mario Tirino, Raffaele Pinto i Gonzalo de Lucas analitzen el feixisme italià i Marta Muñoz, Manuel Garín, Marta Verheyen, Gonzalo de Lucas, Carlos Losilla i Chantal Poch se centren en l'Alemanya nazi.

El llibre il·lumina sobre les diferències crucials en la manera en què cada règim construeix l'estatus visual de la dona

Dels casos estudiats en aquest treball es conclou que la cinematografia més conflictiva amb l'erotisme és l'espanyola. Durant el franquisme, el cos està totalment associat a la sexualitat i per això està molt reprimida qualsevol manifestació mínimament pecaminosa. Tan sols en l'àmbit de la comèdia la sexualitat té certa via d'obertura.

La cinematografia més conflictiva amb l'erotisme és l'espanyola

Bou i Pérez comenten "resulta curiós comprovar que la cinematografia italiana, tot i amb el Vaticà, va tenir més marge de maniobra per incloure en el seu cinematografia figures femenines més voluptuoses, fins i tot algun nu, i va obrir una línia d'espontaneïtat que recollirà més tard el neorealisme". El cinema espanyolsempre és metafòric, tot es troba més velat, mentre que, per exemple, el cinema italià és més metonímic i pot ensenyar amb certa picardia algunes parts del cos per arribar a finalment a la totalitat ", afegeixen els coordinadors.

L'interès de l'ideari nazi pel cos ari està bastant desvinculat de la sexualitat i es manifesta sense les connotacions moralistes

Pel que fa al cas de l'Alemanya nazi, els autors indiquen que la repressió no va afectar de la mateixa manera. L'interès de l'ideari nazi pel cos ari està bastant desvinculat de la sexualitat i es manifesta sense les connotacions moralistes.

En el treball de tots aquests autors es reconeix un esforç comú per tractar la problemàtica sense acudir a esquemes merament deterministes (pensar l'erotisme com a causa directa de la repressió) o cercar conclusions de caràcter universal (reduint les diferències nacionals a una mateixa ideologia patriarcal). Per contra, el llibre il·lumina diferències crucials en la manera en què cada règim construeix l'estatus visual de la dona i tracta de donar compte de les contradiccions i els reflexos metaficcionals, sovint subtils, que deixen entreveure referències a les pròpies trajectòries professionals de les actrius.

Tal com demostren els capítols d'aquest llibre, el cos de les actrius rep imperatius narratius de moltes classes, carregant models polítics i arquetips simbòlics, però en tots els casos, la carnalitat del gest sembla desbordar els motlles i amb tal sort que, de manera inevitable, l'ambigüitat i la sensualitat obren nous interrogants. És des d'aquesta premissa que El cuerpo erótico de la actriz bajo los fascismos ofereix la seva pròpia lectura dels imaginaris històrics.

Aquesta investigació tindrà la seva continuïtat en un nou projecte "El desig femení en el cinema espanyol durant el franquisme: evolució gestual de l'actriu sota la coacció censora", que se centrarà estrictament en la cinematografia espanyola durant tot el període franquista.

Obra de referència:

Núria Bou, Xavier Pérez (2018), El cuerpo erótico de la actriz bajo los fascismos, editorial Cátedra. Col·lecció Signos e imagen, pp. 300, 17 de maig.

Multimèdia

Categories:

ODS - Objectius de desenvolupament sostenible:

Els ODS a la UPF

Contact