Vés enrere La tolerància a l'ambigüitat és un factor clau que determina les decisions socials de cooperació

La tolerància a l'ambigüitat és un factor clau que determina les decisions socials de cooperació

Segons revela un estudi publicat el 12 de juny a la revista Nature Communications, del qual són autors Marc-Lluís Vives, investigador del Centre de Cognició i Cervell, i Oriel FeldmanHall, investigadora del Departament de Ciències Cognitives, Lingüístiques i Psicosocials de la Universitat de Brown (EUA).
13.06.2018

 

El dimarts 12 de juny, la revista Nature Communications, publica un article en què mostra la relació entre la tolerància a l’ambigüitat de les expectatives futures i les decisions socials de caire col·laboratiu. L'objectiu de la recerca ha estat investigar si les actituds d'incertesa purament individual comparteixen certs trets amb les decisions socials que comporten confiar i cooperar amb les altres persones. El treball ha estat dut a terme per Marc-Lluís Vives, investigador del Centre de Cognició i Cervell (CBC), al Departament de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (DTIC) de la UPF, conjuntament amb Oriel FeldmanHall, investigadora del Departament de Ciències Cognitives, Lingüístiques i Psicosocials de la Universitat de Brown (EUA).

 "Les actituds individuals d'incertesa poden ser útils per predir les decisions prosocials i col·laboratives”

Segons explica Marc-Lluís Vives “L'argument del qual hem partit ha estat el següent: confiar en els altres comporta per definició cert grau d’incertesa, atès que mai podem estar al 100% segurs que aquesta confiança ens serà corresposta. Per tant, si aquesta característica de les relacions socials és rellevant, la nostra hipòtesi ha estat pensar que les actituds individuals d'incertesa poden ser útils per predir les decisions prosocials i col·laboratives”.

Els autors han fet ús d’una distinció clàssica en Economia entre dos tipus possibles d’incertesa: el risc i l’ambigüitat. En el primer cas, la persona coneix de manera explícita les probabilitats dels resultats; en el segon cas, no les coneixen. La hipòtesi dels investigadors era que les interaccions socials són més semblants a l’ambigüitat que al risc: quan es coopera amb algú, no es sol saber inequívocament quina és la probabilitat que l’altra persona cooperi amb tu o no. En concordança amb la seva hipòtesi, els resultats evidencien que les decisions prosocials només estan relacionades amb les actituds d’ambigüitat, i no amb les de risc.

S'han emprat diversos paradigmes de la teoria de jocs

Per a la part experimental de la recerca, els autors han emprat diversos paradigmes clàssics de la teoria de jocs en què els participants han hagut de prendre decisions de caire col·laboratiu: public goods game; trust game i prisoner’s dilemma. Abans, els autors han avaluat les actituds d'ambigüitat i risc de cada participant mitjançant una tasca en què havien de decidir si volien jugar a la loteria o si preferien obtenir un premi segur (5€). Després d'aquesta tasca, els participants passaven als jocs col·laboratius esmentats, i els investigadors es fixaven en si les actituds calculades en la tasca inicial estaven relacionades amb les decisions preses en els jocs de cooperació proposats. Els autors del treball van realitzar tres experiments d’aquests tipus.

En el primer experiment van poder constatar que, aquelles persones que són més tolerants a l'ambigüitat també decideixen cooperar més.

En el segon experiment van trobar que, les actituds d'ambigüitat estan relacionades amb el comportament en els jocs, com ara el Trust game.

Finalment, en el tercer experiment malgrat que aquelles persones més tolerants a l'ambigüitat també decideixen cooperar més, s’ha pogut observar que, una vegada es desvela l'ambigüitat del que farà l'altra persona, aquesta relació de cooperació desapareix.

Els resultats porten a considerar que les normes socials van ser creades precisament per reduir aquesta ambigüitat social.

Aquests resultats conviden a pensar que, “la tolerància a l'ambigüitat és un factor clau que determina les nostres decisions socials de cooperació i de col·laboració”, explica Vives. “I que només quan tenim informació clara sobre què podem esperar de l'altra, aquesta associació desapareix”, conclouen els autors.

A més, els resultats porten a considerar que les normes socials van ser creades precisament per reduir aquesta ambigüitat social, amb la qual cosa s’obre la possibilitat d’orientar la recerca futura a demostrar que, un entorn en què es coneixen de manera clara les normes esperades pot tenir un efecte positiu sobre aquelles persones especialment propenses a tenir aversió a l'ambigüitat. 

Treball de referència:

Marc-Lluís Vives, Oriel FeldmanHall (2018), “Tolerance to ambiguous uncertainty predicts prosocial behavior”, Nature Communications, 12 de juny, DOI: 10.1038/s41467-018-04631-9

Multimèdia

Categories:

ODS - Objectius de desenvolupament sostenible:

Els ODS a la UPF

Contact