Notícies Notícies

Torna a la pàgina principal
Vés enrere

La interfície entesa com a lloc d’interacció i alhora d’innovació

La interfície entesa com a lloc d’interacció i alhora d’innovació

Afirma Carlos A. Scolari, expert en l’ecologia dels mitjans i professor del Departament de Comunicació, en la seva darrera obra Las leyes de la interfaz. Diseño, ecología, evolución, tecnología (Gedisa, 2018) que es presenta el dimecres 14 de febrer, a les 19.00 hores, a la sala Aleix Carrió de l’Escola Universitària Elisava (La Rambla, 30-32, 1a. planta).

14.02.2018

Si abandonem la idea d’ “interfície d’usuari” i comencem a reflexionar sobre la utilitat d’aquest concepte en un context molt més ampli, si pensem en l’evolució tecnològica, les institucions educatives o polítiques en termes de la “interfície”, podrem avançar en el desenvolupament de processos d’innovació o de redisseny, des d’una perspectiva molt més rica i integral.

És la proposta de Carlos A. Scolari, professor del Departament de Comunicació de la UPF i docent del Màster Universitari en Estudis Interdisciplinaris en Disseny i Comunicació (MUDIC), en el seu nou llibre Las leyes de la interfaz. Diseño, ecología, evolución, tecnología, publicat per la editorial Gedisa, que es presenta per primera vegada el dimecres 14 de febrer, a les 19.00 hores. L’acte tindrà lloc a la sala Aleix Carrió de l’Escola Universitària Elisava (La Rambla, 30-32, 1a. planta), és obert amb inscripció prèvia.

Las leyes de la interfaz és un assaig que compta amb una àmplia bibliografia i múltiples referències adreçat a un ventall ampli de lectors, des d’estudiants i investigadors de les ciències socials i la tecnologia a creatius, emprenedors i artistes. “El meu llibre inclou molts exemples i breus històries sobre l’evolució tecnològica i social. Es parla de la màquina de vapor als papirs, dels avions supersònics a les ulleres, dels ganivets a l’impremta de Gutenberg o el Macintosh d’Steve Jobs”, comenta Scolari.

De l’estudi de les microinteraccions a l’anàlisi del gran ecosistema de les interfícies

“La raó per escriure aquesta nova obra es basa en que en el meu llibre Hacer clic (Gedisa, 2004) presentava un model d'anàlisi de les interfícies i els processos d'interacció amb els dispositius digitals. Aquest model es focalitzava en les microinteraccions davant la pantalla, o sigui en els processos d'interacció amb interfícies de CD Roms, webs o programari. Al final d'aquest llibre deixava caure la idea d'analitzar les macrointeraccions, és a dir passar de l'estudi de la dimensió "micro" a l'anàlisi del gran ecosistema de les interfícies. Las leyes de la inerfaz apunta cap aquesta direcció i intenta respondre a preguntes com ara: Com es relacionen les interfícies? Com es creen les noves interfícies? S’ hibriden entre si? De quina manera? En aquest context, m'interessava molt deixar enrere la idea d’ "interfície d'usuari" i treballar altres dimensions de les interfícies, per exemple analitzar els partits ( "interfícies polítiques") o la universitat ( "interfícies educatives")”, explica Scolari.

Perquè es tracta d’una obra dirigida a un públic ampli i no necessàriament acadèmic, l’autor va decidir organitzar els continguts del llibre en “lleis” o principis emergents. “Em vaig inspirar en dos texts molt coneguts en el món del disseny i dels estudis de comunicació: Les lleis de la simplicitat de John Maeda i Les lleis dels mitjans de Marshall McLuhan”.

Així doncs, aquestes deu lleis de les interfícies són l’eix vertebrador de l’obra:

  1. La interfície és el lloc de la interacció
  2. Les interfícies no són transparents
  3. Les interfícies conformen un ecosistema
  4. Les interfícies evoluciones
  5. Les interfícies coevolucionen amb els seus usuaris
  6. Les interfícies no s’extingeixen, es transformen
  7. Si una interfície no pot fer alguna cosa, la simularà
  8. Les interfícies estan sotmeses a les lleis de la complexitat
  9. El disseny i ús d’una interfície són pràctiques polítiques
  10. La interfície és el lloc de la innovació

El programa de l’acte de presentació de Las leyes de la interfaz. Diseño, ecología, evolución, tecnología de Carlos A. Scolari, inclou una conferència i una taula rodona que girarà al voltant de l’abast del concepte d’interfície i la seva capacitat de transformar el món que ens envolta. La taula rodona, serà moderada per Ariel Guersenzvaig, director del Màster Universitari en Estudis Interdisciplinaris en Disseny i Comunicació (MUDIC) i comptarà amb la participació de Carlos A. Scolari; conjuntament amb Rosa Llop i Jonathan Chacón, professors del MUDIC.

Carlos A. Scolari, investigador del Grup Unitat d’Investigació en Comunicació Audiovisual  (UNICA) del Departament de Comunicació de la UPF,  és expert en l’ecologia dels mitjans i autor de diversos llibres i articles acadèmics, entre el quals hi ha Hacer clic (2004), Hipermediaciones (2008), Narrativas Transmedia (2013) i Ecología de los Medios (2015). Ha realitzat conferències, tallers i seminaris en més de 25 països europeus, americans i asiàtics. El seu bloc Hipermediaciones.com és una referència en els estudis de comunicació a Iberoamèrica.

Programa de l’acte:
http://www.elisava.net/es/centro/agenda/mesa-redonda-del-mudic-los-limites-y-evolucion-del-concepto-interfaz

Acte de caire obert, amb inscripció:
http://www.elisava.net/es/mesa-redonda-mudic-confirmacion-asistencia

Obra de referència:
Carlos A. Scolari, Las leyes de la interfaz. Diseño, ecologia, evolución, tecnologia, Barcelona, editorial Gedisa, febrer 2018.

Més informació:
Blog de Carlos A. Scolari:
Hipermediaciones.com

Categories: