Vés enrere Aprendre tècniques respiratòries podria ajudar els estudiants universitaris a reduir la seva ansietat, segons un estudi liderat per la UPF

Aprendre tècniques respiratòries podria ajudar els estudiants universitaris a reduir la seva ansietat, segons un estudi liderat per la UPF

Això podria contribuir alhora a millorar la seva capacitat d'aprenentatge, que disminueix en condicions d'ansietat, i a prevenir problemes musculoesquelètics, que es manifesten cada cop en edats més primerenques i estan relacionats amb l'estrès.

05.06.2024

Imatge inicial

Amb l'aprenentatge de tècniques de respiració adequades, els estudiants universitaris podrien reduir el nivell d'ansietat i millorar la capacitat d'aprenentatge que disminueix en condicions d'estrès. També podrien prevenir els problemes musculoesquelètics, algunes de les causes dels quals estan vinculades a la tensió emocional. Un estudi liderat per la Universitat Pompeu Fabra (UPF) ha indicat que les dificultats per exercitar la respiració abdominal estan relacionades amb elevats nivells d'ansietat i una reducció de l'estabilitat corporal.

L'estudi, publicat recentment a la revista Frontiers in Bioengineering and Biotechnology, s'ha fet amb una mostra de 23 estudiants universitaris (9 dones i 14 homes), de 18 a 23 anys. La investigació l'han liderat els grups de recerca SIMBIOsys (Simulació, Imatge i Modelatge per Sistemes Biomèdics) i TIDE (Tecnologies Interactives i Distribuïdes per a l'Educació) del Departament d'Enginyeria de la UPF. També hi han participat investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), ​​la Technische Universität Wien (Viena), la Universitat Nacional de Colòmbia a Medellín i la Universitat Iberoamericana de Ciutat de Mèxic. D'ara en endavant, l'equip de recerca es planteja ampliar l'estudi amb mostres més grans de joves.

Aquesta línia de recerca aborda una problemàtica social creixent: l'aparició en edats cada cop més primerenques de trastorns musculoesquelètics, les causes dels quals estan relacionades amb l'estrès. Els estudiants, i les persones joves en general, sovint s’enfronten a situacions estressants inherents a la vida i als seus estudis acadèmics sense haver desenvolupat encara les habilitats d'autoregulació emocional necessàries per fer-ho. A més, acostumen a adoptar postures corporals inadequades.

A través d´aquest estudi, s’ha dissenyat i provat l´eficàcia d’un protocol que permet analitzar conjuntament la manera de respirar, la postura corporal i els nivells emocionals de les persones, amb quatre tipus de variables. En primer lloc, s'ha mesurat l'estabilitat i l'equilibri corporal, a partir de la tècnica de l'estabilometria, de manera que cada persona s'havia de col·locar dreta i quieta sobre unes plaques de força amb sensors elèctrics, capaços de detectar les petites oscil·lacions que fa el cos fins i tot en estar en una posició estàtica. Com majors són aquestes oscil·lacions, major és el nivell d'estrès de cada individu.

En segon lloc, s’ha examinat la postura corporal a partir dels angles adoptats per les diferents articulacions a partir d’un sistema estereofotogramètric. Aquesta tècnica consisteix a col·locar marcadors reflectants en diferents punts de referència del cos de cada persona, de manera que es puguin captar els seus moviments i posició a través de càmeres d'infrarojos. Aquesta mateixa tècnica, juntament amb la pletismografia optoelectrònica, s'ha fet servir, en tercer lloc, per determinar el moviment de les diferents parts del pit (la part superior dels pulmons, la caixa toràcica i l'abdomen) durant la respiració i estimar el volum a què arriben als pulmons.

En quart lloc, s'ha mesurat l'estat emocional de cada jove, a partir de dades psicomètriques (amb test d’aptitud) o d’altres proves fisiològiques, per mesurar la conductivitat de l'electricitat a través de la pell en resposta a certs estímuls (una major conductivitat, està associada a una major sudoració i és indicativa d'un major nivell d'estrès), la temperatura corporal o el ritme cardíac. Durant l'experiment, s'han mesurat aquestes variables quan els joves es trobaven drets i en silenci, però en quatre escenaris diferents, resultants d'estar amb els ulls oberts o tancats, ja sigui respirant com ho fan normalment o intentant fer-ho profundament amb l’abdomen.

El 30% dels estudiants examinats tenen nivells d'ansietat alts

Pel que fa als resultats de la investigació, l'autor principal de l'estudi, Simone Tassani (UPF) assegura: “Els resultats indicarien que la majoria d'estudiants que conformen la mostra de la investigació no són capaços de modular la respiració i tenen nivells elevats d’ansietat”. Concretament, dels 23 estudiants que han participat a l'estudi, 7 (el 30%) presenten nivells d'ansietat per sobre dels llindars considerats normals.

La majoria també tenen problemes per respirar profundament amb l'abdomen. De fet, en el 65% de situacions analitzades durant l'estudi, els joves no exercien la respiració abdominal quan se'ls demanava que ho fessin. Aquestes dificultats -que la investigació suggereix que podrien ser lleugerament superiors entre les noies que entre els nois- estan associades amb alts nivells d'ansietat i una disminució de l'estabilitat corporal.

Les estratègies per millorar el benestar de les persones joves, que podrien variar lleugerament segons el sexe per les diferències suggerides per l'estudi entre nois i noies, han de fer front a diversos reptes comuns. Des del punt de vista físic, la correcció de la postura corporal és un desafiament important, per la complexitat de l'autoaprenentatge en aquesta matèria i per la inviabilitat d'una supervisió externa sobre tots els moviments d'una persona. Des del punt de vista psicològic, cal considerar que els problemes de salut mental i emocional solen sorgir en edats primerenques, en què els estudiants no solen demanar ajuda.

La forma de respirar es pot modular de manera voluntària

Les tècniques respiratòries constitueixen un enfocament per abordar de forma accessible tots dos reptes (físics i psicològics), ja que fan la mediació entre les dues esferes. Els principals músculs usats durant la respiració també contribueixen al control postural, per la qual cosa totes dues qüestions estan relacionades. També hi ha una relació entre l'estat emocional i com respirem. A més, a diferència de la majoria de funcions fisiològiques, la manera de respirar es pot modular de forma voluntària. Per això, els investigadors proposen abordar els problemes d'ansietat i de postura dels estudiants a partir amb estratègies fonamentades en l'aprenentatge de tècniques de respiració. Aquestes tècniques poden ser de diversa índole, però comparteixen la necessitat de controlar el diafragma i l'abdomen en respirar.

Article de referència:

Tassani S, Chaves P, Beardsley M, Vujovic M, Ramírez J, Mendoza J, Portero-Tresserra M, González-Ballester MA i Hernández-Leo D (2024). Breathing, postural stability, and psychological health: a study to explore triangular links. Front. Bioeng. Biotechnol. 12:1347939. doi: 10.3389/fbioe.2024.1347939

Multimèdia

Categories:

ODS - Objectius de desenvolupament sostenible:

03. Salut i benestar
Els ODS a la UPF

Contact

Per a més informació

Notícia publicada per:

Oficina de Comunicació