Un estudi liderat per la UPF ha revelat que només el 7% de les facultats de comunicació espanyoles treballen la desinformació a través d’assignatures específiques. És una de les principals conclusions del projecte FACCTMedia, liderat per un grup d'investigadors del grup POLCOM-GRP del Departament de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra (UPF). Els resultats del projecte, de cinc anys de durada, s’han presentat en unes jornades sobre els reptes de la verificació en l’àmbit acadèmic, l’educació i els mitjans de comunicació al campus del Poblenou de la UPF.

La desinformació, tema central de les jornades del projecte FACCTMedia, és una de les principals amenaces per a unes audiències afectades per la polarització, la complexitat de l'ecosistema comunicatiu, la fatiga informativa o una creixent desconfiança en la premsa. Així s’ha posat de manifest amb algunes de les informacions recents sobre temes d’actualitat com la DANA a València, les eleccions nord-americanes o la guerra a Gaza.

En aquest context, el projecte FACCTMedia, “Instruments de rendició de comptes davant la desinformació: Impacte de les plataformes de fact-checking com a eines de accountability i proposta curricular”, ha examinat, des del 2020, l'evolució dels instruments de rendició de comptes dels mitjans de comunicació per combatre la desinformació, especialment mitjançant les plataformes de fact-checking. La recerca, finançada pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, aporta una sèrie de resultats i recomanacions pràctiques per abordar aquests desafiaments, presents en l'agenda de governs, mitjans de comunicació, universitats i la societat en general.

Els investigadors principals del projecte són Ruth Rodríguez i Marcel Mauri, del grup POLCOM-GRP del Departament de Comunicació de la UPF, coordinadora de l’equip del projecte. També hi participen investigadors de set universitats més: les universitats Complutense, Carlos III i Nebrija (Madrid), la Universitat Mondragon (Guipúscoa), la Universitat de Santiago de Compostela, la Universitat de Sevilla i la TU Dortmund University (Alemanya).

Sobre la rellevància de les jornades del projecte FACCTMedia, Marcel Mauri ha assegurat: “En un moment on s'està posant en dubte que moltes institucions formin part de xarxes socials com la xarxa X, precisament per la desinformació com a eina habitual en aquests espais, en aquesta jornada parlem de reptes ètics de l'ús de la tecnologia de la intel·ligència artificial en la construcció d'un periodisme que es formi a partir de la veritat”.

En la mateixa línia, Ruth Rodríguez ha afegit: “En un context en què la desinformació ocupa titulars, tenint en compte la cobertura que s'ha fet de tragèdies com la de València o també l'impacte de les plataformes en la difusió d'un contingut que intencionadament és fals, pensem que cal reflexionar sobre el paper dels mitjans de comunicació, però també sobre què es fa des de les facultats de comunicació”.

L'alumnat i el professorat universitari entrevistat reclama més pes educatiu per a l’ús d’eines de verificació

Un dels objectius principals de FACCTMedia ha estat analitzar fins a quin punt les facultats de periodisme de les universitats espanyoles treballen específicament la desinformació. La recerca ha constatat que 36 dels 54 plans d’estudi de totes les facultats de Periodisme i Comunicació d’Espanya, és a dir el 66% del total dels graus, compten amb assignatures que aborden la rendició de comptes, la desinformació o el fact-checking. Però, en la gran majoria de casos, aquests 36 graus aborden el tema de forma genèrica i només 4 (el 7% dels 54 plans examinats) treballen la desinformació i la verificació informativa amb assignatures específiques.

En el marc del projecte FACCTMedia, també s’han dut a terme grups de discussió, on han participat alumnes de comunicació de diverses facultats espanyoles, el 85% dels quals asseguren informar-se principalment a través de les xarxes socials. Cal tenir en compte que, en aquests grups de discussió, hi han participat prop d’una trentena d’alumnes i que, per tal d’extreure conclusions generals sobre les fonts informatives més consultades pels estudiants de comunicació espanyols, caldria ampliar l’abast de l’estudi.

Als grups de discussió, els alumnes participants també es van mostrar preocupats per la pèrdua de rigor de l'ofici periodístic, causada per la falta de temps per contrastar informació o la difusió de falsedats per part d’influencers no subjectes a cap regulació, entre altres motius. Només el 38% d'aquests joves reconeixen haver cursat una assignatura que tracti la desinformació amb continguts de fact-checking. Tant l'alumnat com el professorat universitari entrevistat reclama dedicar més pes educatiu a l’ús d’eines de verificació.

Una proposta curricular per treballar el tema a les facultats de comunicació

Després de constatar aquesta situació, l’equip de recerca també ha elaborat a mode de guia docent la proposta curricular "Verificació periodística en l'era de la desinformació", que inclou els fonaments teòrics del concepte de desinformació i els grups socials més vulnerables, així com la història i les metodologies de les principals plataformes de fact-checking en l'àmbit nacional i internacional. També inclou l'aprenentatge d'eines especialitzades per verificar text (com Factstrea), deep fakes (Eye Aspect Radio), missatges de xarxes socials (Bot Sentinel) o vídeos (inVID).

Més enllà d’examinar els continguts sobre desinformació a les facultats de comunicació, una altra part de l’estudi ha analitzat les capacitats de verificació de les persones majors de 60 anys, en col·laboració amb la Càtedra Idiograma-UPF. En termes generals, els resultats d’aquesta part de l’estudi constaten que aquest col·lectiu té una bona capacitat per identificar els continguts informatius verídics.

Les jornades de clausura del projecte FACCTMedia

A les jornades de cloenda del projecte FACCTMedia, que se celebren dilluns 18 i dimarts 19 de novembre al campus del Poblenou de la UPF, es presenten els resultats de la recerca i hi intervenen diversos experts en desinformació i verificació informativa  i el reptes ètics i tecnològics del fact-checking. Expertes com Cristina Pulido (UAB) o Constanza Hormazábal (UNIACC) participen en debats sobre el futur de la disciplina en la investigació universitària, mentre que periodistes com Irene Larraz (Newtral) o Pablo Hernández (Maldita) ho fan en l’àmbit de l’educació universitària i l’alfabetització mediàtica del conjunt de la societat, un dels pilars per fomentar la rendició de comptes. També hi assisteixen professionals especialitzats en l’impacte mediàtic de la intel·ligència artificial, com Carlos Baráibar (Catalunya Ràdio) o David Valenzuela (CNN).