“Només hi ha tres maneres d'evitar la dependència del gas i dels combustibles fòssils i futures crisis com aquesta: renovables, renovables i més renovables”
“Només hi ha tres maneres d'evitar la dependència del gas i dels combustibles fòssils i futures crisis com aquesta: renovables, renovables i més renovables”
Albert Banal Estañol, professor del Departament d’Economia i Empresa de la UPF i subdirector del màster en Economics of Energy, Climate Change and Sustainability de la BSE, és expert en energia i medi ambient, competència i regulació, i innovació i emprenedoria.
Albert Banal Estañol, professor del Departament d’Economia i Empresa de la UPF i subdirector del màster Economics of Energy, Climate Change, and Sustainability de la Barcelona School of Economics (BSE), és el coautor de l’informe “Towards Net-Zero? Gas Infrastructure and Investment Regulation in Spain" (Cap a zero emissions netes?: Regulació de la infraestructura i inversió en el sector del gas a Espanya).
Aquest informe, que Albert Banal Estañol ha fet conjuntament amb Olivier Massol, professor d’economia de l’energia a la IFP School de París, i encarregat per la European Climate Foundation, va ser presentat el 21 de setembre del 2022, a Madrid, en el marc de la jornada “El Invierno del Gas”.
Al llarg de l’entrevista parla de qüestions d’actualitat com ara la política regulatòria i el mercat del gas a Espanya, el pla de xoc aprovat recentment per la Comissió Europea amb l’objectiu de pal·liar la crisi energètica, la dependència del gas provinent de Rússia, com serà el sistema elèctric del futur, les energies renovables, la transició energètica i l’empoderament del consumidor.
—En el teu estudi alertes que la política regulatòria del gas a Espanya necessita canvis profunds. Sobre quin plantejament i amb quin objectiu s’hauria de repensar aquesta política?
La política regulatòria espanyola té la tendència a traslladar una gran part dels riscos del sector als consumidors de gas, i no als constructors i als operadors. Tant el risc de baixa demanda com una gran part del risc de construcció i manteniment de les infraestructures recauen en els consumidors. Fins i tot, en els contractes de construcció d’infraestructures de gas és habitual que hi hagi una clàusula de compensació per a les societats concessionàries en cas d'imprevistos, de manera que el risc de la inversió privada sigui el menor possible i es traslladi als consumidors. Aquest és l’origen del desastre del projecte El Castor, que havia de ser el dipòsit de gas natural més gran d’Espanya i que es va paralitzar pels terratrèmols que provocava i que acabarem pagant durant trenta anys.
—Afirmes que a Espanya hi ha un excés d’infraestructures de gas, amb més capacitat de la que seria necessària, i que projectes com el MidCat no són convenients. A què es deu aquest sobredimensionament?
La infraestructura de transport i d'importació, és a dir, les plantes de gas natural liquat (GNL) i els gasoductes transfronterers, es va fonamentar en les previsions de demanda durant la primera dècada del 2000, en què es predeia una tendència creixent del consum de gas natural. El consum de gas a Espanya, però, va assolir el seu punt àlgid al 2007 i des d’aleshores ha mantingut una tendència entre estable i decreixent.
Les previsions actuals preveuen un decreixement progressiu, que es veurà accelerat pels objectius energètics i climàtics. El MidCat ajudaria a solucionar un problema a curt termini per convertir-se en un problema més a la llarga, tant pel que fa al pagament com pel que fa a la descarbonització i la transició energètica.
"El MidCat ajudaria a solucionar un problema a curt termini per convertir-se en un problema més a la llarga, tant pel que fa al pagament com pel que fa a la descarbonització i la transició energètica"
—Els consumidors finals són els que acaben assumint els costos d’aquest excés de despesa?
Efectivament, el regulador del mercat, la Comsión Nacional de los Mercados y la Competencia (CNMC), calcula anualment la retribució que ha de rebre l’empresa que posseeix i opera la xarxa, Enagas, i divideix aquesta quantitat de diners entre els consumidors de gas. Aquesta tarifa o “peatge” es paga en el rebut del gas. Segons el mateix regulador, per als consumidors domèstics, els peatges i càrrecs suposen, normalment, la meitat del cost de la factura.
—Com valores la recent proposta de mesures de la Comissió Europea com a pla de xoc energètic per reduir la pujada de preu de l’electricitat i obtenir recursos addicionals?
La veritat és que cap de les mesures, a excepció de la de reduir la demanda, es ideal: totes tenen inconvenients. És clar que, a llarg termini, el que hem de fer és reduir la demanda d’energia i sobretot la dependència del gas i dels combustibles fòssils. Reduir la demanda a curt termini ´wa complicat, si no és a través de restriccions. Però, tot i no haver-hi cap mesura que sigui ideal, és evident que hem de fer alguna cosa. Aquests preus tan desorbitadament alts estan tenint un impacte enorme en les empreses i les llars, i sobretot en les llars més vulnerables. Si no fem res, aquest hivern pot ser terrible.
"Aquests preus tan desorbitadament alts estan tenint un impacte enorme en les empreses i les llars, i sobretot en les llars més vulnerables"
—Una de les mesures proposades és reduir el 5% del consum d’electricitat durant les hores punta de demanda, i una reducció general del 10% més a la llarga.. Ho veus factible? Empreses i particulars ho podrien complir?
Reduir la demanda és difícil, i sobretot a curt termini. Dels tres objectius 20-20-20 que tenia la Unió Europea per al 2020 (reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle en un 20%, augmentar la quota d'ús d'energies renovables fins al 20% i millorar l'eficiència energètica en un 20%), el de l’eficiència energètica, és a dir, reduir el consum, va ser el més difícil d’aconseguir. Però podem fer moltes coses, com millorar els aïllaments als edificis i racionalitzar l'ús de l’aire condicionat a l’estiu i la calefacció a l’hivern. Els governs han de combinar incentius i penalitzacions, és a dir pastanaga i pal, per aconseguir-ho.
—Posar un topall al preu de l’electricitat generada per les renovables i les nuclears pot reduir els incentius per invertir en aquestes energies netes, en un futur?
Sí, el topall en el preu podria reduir els incentius d’invertir en renovables. Però els incentius són tan alts, que fins i tot si els preus no són més alts que aquests topalls dels quals s’està parlant (200 EUR/MW), la inversió en renovables continua sent rentable. Les subhastes de renovables dels últims anys han demostrat que les energies renovables poden arribar a tenir costos molt baixos, al voltant dels 30 EUR/MW. Les nuclears jo no les consideraria netes, i el que és clar és que no hem d invertir-hi més.
-—L’impost que preveu gravar el 33% dels beneficis extraordinaris de les companyies de combustibles fòssils, trobarà grans reticències dins el sector?
Evidentment aquesta taxa produirà rebuig en el sector. Diran que ja paguen impostos i que és injust perquè han fet inversions basades en els impostos existents. Diran també que, a llarg termini, això afectarà el risc del negoci, i per tant, a les inversions. Però aquests impostos alleujarien la situació dels fons públics, esgotats a causa de la pandèmia, i permetrien poder ajudar les famílies i les empreses en situació de vulnerabilitat. Pot ser la mesura menys dolenta o una de les menys dolentes entre les que haurem de prendre. La idea d’aquestes taxes als beneficis extraordinaris és adreçar-se a les empreses que han tingut la sort de beneficiar-se d'una situació de la qual no són responsables, és a dir, d’una situació extraordinària.
"La idea d’aquestes taxes als beneficis extraordinaris és adreçar-se a les empreses que han tingut la sort de beneficiar-se d'una situació de la qual no són responsables"
—La guerra a Ucraïna ha estat el desencadenant per veure que no hi ha més remei que reduir la dependència del gas i dels combustibles fòssils?
Totalment! Només hi ha tres maneres d evitar la dependència del gas i dels combustibles fòssils i futures crisis com aquesta: renovables, renovables i més renovables.
—Una posició tant dominant com la de Rússia pel que fa al gas, s’ha d’evitar en qualsevol mercat energètic?
Sí, això és un dels tres principals objectius que ha de tenir la política energètica: garantir el subministrament, és a dir, tenir, la seguretat que l’energia estarà disponible quan i a on se la necessiti (els altres dos principals objectius serien l’assequibilitat/competitivitat i la descarbonització). En aquest sentit, les lleis espanyoles de la dècada del 2000 van obligar la indústria a diversificar les fonts de gas, degut a les tensions amb Algèria. No s’ha fet el mateix en altres països d Europa, com per exemple a Alemanya, amb el gas provinent de Rússia, i ara n’estem patint les conseqüències.
—Tot aquest terratrèmol pot acabar alentint la transició energètica? El fet que la UE inclogués l’energia nuclear i el gas dins el pack de les energies verdes i renovables no hi va en contra?
Tot al contrari. Crec que aquesta crisi ha deixat clar que hem d’apostar, encara més, per les renovables i per la transició energètica. El que sí que és un fre a la transició energètica, i una molt mala noticia, és que la UE hagi acabat considerant, per pressions polítiques, la nuclear i el gas com energies verdes, en contra de tots els criteris tècnics.
—Les noves infraestructures que es creïn en l’àmbit energètic s’haurien de basar totes en el desenvolupament sostenible? En quin punt es troba la tecnologia que ha de permetre obtenir els objectius de zero emissions?
Tota inversió hauria d'estar, a partir d ara, focalitzada sense cap mena de dubte en la sostenibilitat. No sabem encara quines seran les tecnologies dominants en el futur mercat elèctric. Però el que sí que sabem és que passarem d'un sistema elèctric vertical, centralitzat i unidireccional, a un sistema elèctric horitzontal, descentralitzat, distribuït i bidireccional, en el qual tots, incloses les llars, haurem de ser partícips actius.
"Passarem d'un sistema elèctric vertical, centralitzat i unidireccional, a un sistema elèctric horitzontal, descentralitzat, distribuït i bidireccional, en el qual tots, incloses les llars, haurem de ser partícips actius"
—Les diferents iniciatives i projectes per fomentar l’autosuficiència energètica i l’empoderament del consumidor, com es veuran afectades per tota aquesta situació?
L’autoproducció individual i compartida, així com les comunitats energètiques, en sortiran reforçades, d’aquesta crisi. La transició energètica i l’empoderament ciutadà són les solucions a les crisis energètiques com aquesta. Hem d'aconseguir que tothom s’adoni que el futur passa per una participació activa de les persones.