EDvolució s’estructura al voltant de sis temes clau per a l'aprenentatge del futur: (1) Identitat UPF, (2) Rol del professorat, (3) Acompanyament a l'estudiant, (4) Arquitectura d’aprenentatge, (5) Espais i recursos, (6) Format educatiu. Alhora, aquests temes es divideixen en vint-i-dos subtemes que han estat treballats en profunditat per grups formats per PDI (Personal de Docència i Investigació), PAS (Personal de l’Administració i Serveis) i estudiants.

 

Identitat UPF

El sistema de rànquings que planteja el panorama educatiu actual estableix, des de fa temps, una situació competitiva entre les universitats. Per tal de diferenciar-se entre elles, moltes desenvolupen programes de capacitació propis i es nodreixen d’unes competències identitàries que les singularitzen respecte de les altres. EDvolució suggereix dotar els estudiants d'unes competències identitàries i transversals que els singularitzin com a estudiants UPF.

Subtema: Competències transversals.

Rol del professorat

EDvolució vol fer un pas més enllà en l'assumpció de nous rols per als professors i evitar que aquests siguin únicament transmissors unidireccionals del saber. Aquest redisseny també ha de repercutir en les dinàmiques estudiant-professor: l’estudiant ha de convertir-se en un agent actiu dins del procés d’aprenentatge i el professor, esdevenir guia i orientador. Els docents, doncs, es veuen obligats a replantejar-se l’objecte de la seva tasca, la metodologia docent, el grau de dedicació i els sistemes d’avaluació.

Subtemes: Dedicació docent, avaluació de la docència, desenvolupament professional i formació docent.

Acompanyament a l'estudiant

El Ministeri d’Educació, Cultura i Esports va establir l’any 2010, a través de l’Estatut de l’estudiant, que totes les universitats havien de desenvolupar tutories i incloure-les com a part de la docència. En el seu moment aquest dictat va requerir que les universitats haguessin de dissenyar un acompanyament de l’estudiant més enllà de les activitats lectives. Aquest tipus d’acompanyament ajuda a fomentar l’aprenentatge no estrictament acadèmic i afavoreix uns lligams socials que poden repercutir positivament en el futur professional dels estudiants. 

Subtemes: Tutorització i mentories, accés a la Universitat, programa de landing i takeoff i Universitat i empresa.

Arquitectura d'aprenentatge

EDvolució planteja una organització del procés d'aprenentatge dissenyada per a la creació d'itineraris acadèmics personalitzats i interdisciplinaris, que ofereixin flexibilitat als estudiants per construir el seu coneixement i currículum d'aprenentatge, i amb un alt grau d'internacionalització. L'arquitectura d'aquest nou model docent s'empara en què els estudiants desenvolupin competències transversals que responguin a les necessitats de la societat i la indústria, en programes oberts que permetin satisfer les seves inquietuds, i en portafolis acadèmics singulars i adaptats a la seva projecció professional i social.

Subtemes: Passaport de l'estudiant, programes oberts, internacionalització, multidisciplinaritat i transversalitat entre programes i treball per projectes.

 

Espais i recursos

La UPF es planteja redissenyar els espais disponibles per convertir-los en espais polivalents capaços d'acollir tot tipus d'esdeveniments (tutories, treballs en grups, xerrades, espais de coworking, etc.). Aquesta reorganització ha d'adaptar-se, sobretot, a les necesitats dels nadius digitals: cal eliminar entorns fixos de treball i substituir-los progressivament per espais líquids i flexibles que permetin una mobilitat i connexió total. En aquesta transformació, l'ús d'entorns i aplicacions digitals (Aula Global, MyApps, etc.) hi juga un paper clau.

Subtemes: Espais físics d’aprenentatge, espais virtuals, entorns col·laboratius i espais orientats als recursos i serveis.

Formats educatius

Les noves modalitats educatives i la inclusió de les TIC han propiciat una nova manera de relacionar-se i d'adquirir coneixement. Dinàmiques com el flipped learning, les classes per videoconferència, els MOOC o el núvol s'ofereixen com un complement efectiu a l'educació presencial. Més enllà de les classes magistrals, l’educació actual demana també metodologies actives i participatives que situïn l’estudiant al centre del procés d’ensenyament-aprenentatge i el converteixin en un individu crític, pràctic i reflexiu.

Subtemes: Presencialitat, formats híbrids i e-learning, metodologies d’aprenentatge, aprenentatge per projectes i avaluació.