Vés enrere Pinelopi K. Goldberg ha impartit la 30a. Lliçó d’Economia, centrada en els efectes desiguals de la globalització

Pinelopi K. Goldberg ha impartit la 30a. Lliçó d’Economia, centrada en els efectes desiguals de la globalització

L’economista en cap del Grup del Banc Mundial i professora de la Universitat de Yale ha obert el curs 2019-2020 de la Facultat d’Economia i Empresa de la UPF.

06.11.2019

Imatge inicial

The unequal effects of globalization" és el títol de la 30a. Lliçó d’Economia, que ha pronunciat Pinelopi K. Goldberg, economista en cap del Grup del Banc Mundial (World Bank Group), professora de la Universitat de Yale i experta en macroeconomia aplicada, especialment en els determinants i els efectes de la política comercial sobre la desigualtat.

L’acte, amb el qual s'ha obert el curs acadèmic 2019-2020 de la Facultat d'Economia i Empresa de la UPF, ha tingut lloc el 6 de novembre, a les 11.00 hores, a l’auditori del campus de la Ciutadella, presidit pel catedràtic d’Economia Aplicada José García Montalvo, comissionat per a l’estratègia científica de la UPF, en representació del rector. 

Ha comptat amb la presència de Walter García-Fontes, degà de la Facultat d’Economia i Empresa; Jaume Ventura, director del Centre de Recerca en Economia Internacional (CREI), que ha presentat la ponent, i Pilar Miracle, responsable de tresoreria de Laboratoris Esteve, entitat col·laboradora de la Lliçó d’Economia.

En les seves paraules inicials, Walter García-Fontes ha destacat el fet que la Lliçó d’Economia arriba aquest any a la seva 30a. edició, una mostra de la maduresa que ha adquirit la facultat. “Molts economistes, governants, empresaris i acadèmics s’han format a les nostres aules, i per a nosaltres això és motiu d’orgull”, ha emfasitzat.

El degà ha recalcat la màxima qualitat acadèmica dels diversos graus que s’imparteixen a la facultat, acreditats amb nivell d’excel·lència per l’AQU; un sistema docent competitiu a escala internacional i un exigent procés d’incorporació i de promoció del personal docent i investigador.

Seguidament, Jaume Ventura ha repassat la trajectòria de Pinelopi K. Goldberg i ha animat els estudiants i investigadors a llegir les seves contribucions i els seus articles científics. En ells l'economista posa xifres als efectes que suposen les decisions que es prenen en l'àmbit de la política comercial dels països, per exemple, als Estats Units, amb el president Donald Trump.

L’efecte de la globalització depèn de molts factors

Pinelopi K. Goldberg, en la seva ponència, ha afirmat que l'efecte de la globalització sobre la desigualtat depèn de molts factors, específics per a cada país i moment concret. Entre aquests factors, l’economista ha destacat el patró de protecció comercial d'un país abans de la liberalització; la manera particular en què es va produir la liberalització i els sectors que va afectar; i la flexibilització dels mercats nacionals en l’adaptació als canvis en l’entorn econòmic, particularment, el grau de mobilitat laboral i de capital dins dels països.

Per a ella, això implica que els intents de pal·liar els efectes distributius potencialment adversos de la globalització a curt o a mitjà termini han de fonamentar-se en un estudi minuciós de la naturalesa de la globalització i les circumstàncies individuals de cada país. "Els efectes de la globalització han estat desiguals entre països, entre regions de cada país, entre treballadors formals i informals, i entre productors i consumidors", ha assegurat. 

La professora Goldberg ha dividit la seva lliçó en tres parts: en primer lloc, ha parlat de l’era de la globalització i del seu retrocés, que va començar a partir de la crisi financera global del 2008. En aquest apartat, ha repassast els diferents aspectes que van impulsar el creixement comercial: entre ells ha destacat la baixada dels costos de transport i de la comunicació, així com la revolució tecnològica.

En segon lloc, ha analitzat les causes d’aquest retrocés, entre les quals ha esmentat la percepció que la competència comercial no ha estat justa. Així, en molts països desenvolupats hi ha hagut una revolta contra el lliure comerç i la immigració.

“Es tracta d’un petit esclat enmig de l’onada de globalització, o estem al principi d’una nova era de desglobalització sostinguda?”, s’ha preguntat la professora Goldberg. Segons ella, la resposta depèn de les opcions polítiques que esculli cada país i de l’anàlisi des factors que van provocar originalment aquesta reacció negativa.

“L’afirmació segons la qual la globalització ha augmentat la desigualtat no està justificada”.

Després de recalcar que en les darreres dècades hi ha hagut una gran reducció de la pobresa global, ha afirmat que cal analitzar els diversos factors que han influït en les desigualtats dins de cada país. Per exemple, els efectes de la globalització en el mercat de treball (que ha provocat la disminució del percentatge de població que treballa en la indústria de les manufactures), els efectes sobre els consumidors (amb uns beneficis que, a curt termini, han arribat més als productors i a les empreses que als propis consumidors) o els efectes sobre les marques. “L'afirmació segons la qual la globalització ha augmentat la desigualtat no està justificada”, ha assegurat.

Finalment, ha parlat de les implicacions en l’àmbit polític, que porten a centrar-se més en les polítiques a escala regional, i de la necessitat de repensar la cooperació internacional en diversos àmbits, més enllà del comerç. En aquest apartat, ha esmentat que cal focalitzar-se en les disrupcions i transicions més que no pas en els estats estacionaris, i posar atenció a diversos aspectes que plantegen qüestions importants sobre fiscalitat, com ara l’augment de beneficis, les cadenes de valor globals i l’aparició de plataformes globals.

Experta en macroeconomia aplicada

Pinelopi K. Goldberg (Atenes, Grècia, 1963) és economista en cap del Grup del Banc Mundial (World Banc Group) des del 2018, i actualment es troba en excedència de la Universitat Yale (EUA), on és professora d'Economia Elihu.

Doctora en economia per la Universitat de Stanford, la professora Goldberg és una de les principals expertes en l’àmbit de l’economia internacional. És coneguda per la seva recerca sobre els determinants i els efectes de la política comercial sobre la desigualtat i la productivitat de l'empresa, els drets de propietat intel·lectual dels països en desenvolupament, la discriminació de preus, la conversió de tipus de canvi i les tarifes comercials, entre d'altres.

Com a economista en cap del Grup del Banc Mundial, pretén reforçar la connexió de la institució amb les investigacions acadèmiques més innovadores i ajudar a formar una visió sobre com assolir els objectius del creixement sostenible, la prosperitat compartida i un món lliure de pobresa extrema.

Goldberg aporta dècades d’experiència com a microeconomista aplicada i es basa en qüestions rellevants de la política en matèria de comerç i desenvolupament. Ha aprofitat un ampli conjunt d’enfocaments metodològics, entre els quals l’estimació dels models d’equilibri de la indústria estructural típics de la literatura de l’organització industrial.

Actualment, Goldberg és presidenta electa de la Econometric Society (fins al 2021) i anteriorment va ocupar el càrrec de vicepresidenta de la American Economic Association (2011-2017) i de coeditora i redactora en cap de la revista American Economic Review (2007-2017).

Membre de l'Acadèmia Nacional de les Ciències i de l'Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències, va obtenir beques de la Fundació Memorial Guggenheim i de l’Sloan Research, a més de guanyar el premi Bodossaki en ciències socials. També és investigadora de la National Bureau of Economics Research (NBER, actualment en excedència) i membre del consell de la Bureau of Research and Economic Analysis of Development (BREAD).

> Àlbum de fotos publicat a Flickr

Lliçó inugural d'Economia 2019-2020

Multimèdia

Categories:

ODS - Objectius de desenvolupament sostenible:

Els ODS a la UPF

Contact

Per a més informació

Notícia publicada per:

Oficina de Comunicació