Vés enrere Les xarxes socials van precipitar l'estampida bancària de Silicon Valley Bank

Les xarxes socials van precipitar l'estampida bancària de Silicon Valley Bank

Un estudi fet per investigadors dels EUA, França i Espanya, entre els quals hi ha Javier Gil-Bazo, de la UPF, demostra que la comunicació a través de Twitter va actuar com a motor del pànic financer que va conduir a la fallida de l'entitat bancària. Els autors analitzen l'evolució de la sèrie temporal de tuits, on les converses dels inversors s'estenen als dipositants i al públic general, així com la relació entre les converses a Twitter i les pèrdues de valor de les accions dels bancs.

11.05.2023

Imatge inicial

El 10 de març del 2023 es va produir la fallida de Silicon Valley Bank (SVB), una entitat financera amb seu a Santa Clara, Califòrnia (EUA). El dia abans, 9 de març, prop de 42.000 milions de dòlars (gairebé una quarta part de tots els dipòsits de l'entitat) van ser retirats en poques hores a través de la banca digital, i 100.000 milions més van estar a punt de fugir just abans del col·lapse.

Un estudi amb la participació d'investigadors dels EUA, França i Espanya, entre els quals Javier Gil-Bazo, professor del Departament d'Economia i Empresa de la UPF, també vinculat a la UPF-BSM i a la BSE, ha demostrat que a part d'altres factors de risc, les xarxes socials amplifiquen el pànic financer, i que el risc per als bancs augmenta notablement quan les entitats bancàries es troben al centre d'una conversa de Twitter.

L'estudi és pioner a l'hora d'aportar proves directes que la comunicació ràpida a través de les xarxes socials constitueix un risc de pànic bancari

L'estudi, realitzat per J. Anthony Cookson (Universitat de Colorado a Boulder), Corbin Fox (Universitat James Madison), Javier Gil-Bazo (UPF, BSE i BSM-UPF), Juan F. Imbet (Universitat Paris-Dauphine) i Christoph Schiller (Universitat Estatal d'Arizona) és pioner a l'hora d'aportar proves directes que la comunicació ràpida a través de les xarxes socials constitueix un risc de pànic bancari, i suposa una contribució fonamental a la literatura en aquest àmbit.

Els autors van recopilar tots els tuits (prop de 5,4 milions) des de l'1 de gener del 2020 fins al 13 de març del 2023 que esmentaven accions de les entitats bancàries dels EUA que cotitzen en borsa (tuits que contenien almenys un cashtag: $, seguit del ticker de l'entitat). Van analitzar el contingut dels tuits, la dinàmica i la transmissió de les idees de l'estampida bancària des de les xarxes socials dels inversors fins a les xarxes connectades dels dipositants, així com el seu impacte sobre les pèrdues de valor de les accions dels bancs. L'estudi es va centrar sobretot en els tuits del període previ al pànic financer (des d'inicis de gener del 2023) i del període pròpiament de l'estampida bancària (del 8 al 13 de març del 2023).

“Una obertura i una rapidesa de transmissió d'una comunicació sense precedents”

Els investigadors van detectar que les converses prèvies dels inversors es van traslladar als dipositants, que van utilitzar Twitter per parlar dels problemes a què s'enfrontava SVB i de la intenció de retirar els seus dipòsits, majoritàriament no assegurats, per dipositar-los en altres bancs. Així, la fallida del banc va ser precedida d'un gran pic a Twitter, amb "una obertura i una rapidesa de transmissió d'una comunicació sense precedents", afirmen els autors.

Els investigadors van confirmar que els bancs més vulnerables al pànic financer, aquells amb més pèrdues per la pujada de tipus d'interès i amb un percentatge més alt de dipòsits no assegurats, van patir més pèrdues en borsa durant el període de pànic bancari.

Els bancs amb una gran exposició a les xarxes socials van obtenir resultats molt pitjors durant l'estampida bancària de SVB, particularment si tenien grans pèrdues en els seus balanços a preu de mercat i un alt percentatge de dipòsits no assegurats

Tot i això, la novetat de l'estudi és que els autors troben que els bancs amb una gran exposició a les xarxes socials van obtenir resultats molt pitjors durant l'estampida bancària de SVB, particularment si tenien grans pèrdues en els seus balanços a preu de mercat i un alt percentatge de dipòsits no assegurats. "La comunicació oberta dels dipositants a través de les xarxes socials va fer augmentar el risc de pànic financer per a bancs que estaven exposats prèviament a aquest tipus de debats a les xarxes", asseguren.

Paper rellevant dels dipositants de la comunitat de start-ups

Així mateix, els dipositants de SBV estaven molt concentrats a la comunitat de start-ups i empreses de nova creació, que posseïen una gran quantitat de dipòsits no assegurats. A causa de la naturalesa altament interconnectada d'aquesta comunitat, fomentada per les empreses de capital risc, aquests dipositants no només concentraven els seus dipòsits a SVB, sinó que també mostraven un alt grau de comunicació a Twitter i en altres fòrums per compartir informació.

Segons els autors, les piulades escrites per membres d'aquesta comunitat van tenir efectes més forts, sobretot quan contenien paraules clau relacionades amb fuites de dipòsits i contagi bancari.

Les converses a Twitter no només van perjudicar SVB, sinó també altres entitats financeres. “Fins i tot eliminant SVB de la mostra els resultats indiquen que hi ha una forta associació entre converses a Twitter i pèrdues bancàries”, apunten.

Els tuits contenien termes més negatius van provocar caigudes immediates en els preus de les accions dels bancs, exacerbant així el risc de fuga de dipòsits

Analitzant el to dels tuits, els investigadors van trobar que aquells que contenien termes més negatius van provocar caigudes immediates en els preus de les accions dels bancs, exacerbant així el risc de fugida de dipòsits. L'efecte és molt més gran per a les piulades procedents de comptes vinculats a membres de la comunitat d'empreses start-up tecnològiques. “Aquests resultats són consistents amb la idea que els dipositants van fer servir Twitter per comunicar-se en temps real durant el pànic bancari”.

En conclusió, els investigadors assenyalen que el seu estudi és una mostra que a la societat actual, les xarxes socials proporcionen un mitjà perquè els individus es coordinin, i que la preeminència d'aquest tipus de comunicació fa presagiar que aquest fenomen anirà en augment: "L'amplificació del risc de fallida bancària a través de les converses a Twitter és una oportunitat única per observar la comunicació i la coordinació que donen forma a un resultat econòmic d'importància crítica: les dificultats dels bancs", asseguren.

Treball de referència: Cookson, J. Anthony; Fox, Corbin; Gil-Bazo, Javier; Imbet, Juan Felipe; Schiller, Christoph, “Social Media as a Bank Run Catalyst” (abril 2023), SSRN

http://dx.doi.org/10.2139/ssrn.4422754

Multimèdia

Categories:

ODS - Objectius de desenvolupament sostenible:

Els ODS a la UPF

Contact

Per a més informació

Notícia publicada per:

Oficina de Comunicació