Vés enrere La UPF és la 16a millor universitat jove del món, segons el rànquing Times Higher Education

La UPF és la 16a millor universitat jove del món, segons el rànquing Times Higher Education

El THE Young University Rankings 2022, que inclou els millors centres del món de menys de cinquanta anys, situa la UPF en la primera posició de l’Estat i la vuitena d’Europa. La Universitat, que respecte a l'edició anterior millora en quatre de les cinc dimensions que inclou el llistat, destaca especialment en citacions.

15.02.2022

Imatge inicial

Times Higher Education (THE), que elabora un dels rànquings universitaris de més prestigi i influència mundials, ha publicat avui, 15 de febrer, l'edició 2022 del Young University Rankings, que situa la UPF en la setzena posició mundial (l'any passat va ser la quinzena).

THE Young University Ranking 2022 recull les prop de 800 millors institucions de tot el món de menys de cinquanta anys d'antiguitat. Al llarg de les onze edicions de la classificació publicades fins ara, des de l’any 2012, la UPF s’ha mantingut en nou ocasions entre les posicions 10 i 17. Oriol Amat, rector de la Universitat, ha valorat que "La UPF és manté entre les millors universitats joves del món malgrat competir amb institucions que compten amb molt més finançament”.

Al llarg de les onze edicions de la classificació publicades fins ara, des de l’any 2012, la UPF s’ha mantingut en nou ocasions entre les posicions 10 i 17

A escala estatal, la UPF es manté en la primera posició, per davant de la Universitat Ramon Llull (posició 121) i la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya (posició 131), mentre que si ens centrem en Europa, la Pompeu Fabra se situa en la vuitena posició (l’any passat ocupava la setena). Pel rector de la UPF, Oriol Amat, "estar entre les millors universitats joves del món es un reconeixement a l’esforç i dedicació del nostre professorat, personal de gestió i estudiantat, ja que la nostra posició en aquest rànquing es deu, principalment, a la producció científica, la qualitat de l’ensenyament i la interacció social."

Oriol Amat: "Estar entre les millors universitats joves del món es un reconeixement a l’esforç i dedicació del nostre professorat, personal de gestió i estudiantat, ja que la nostra posició en aquest rànquing es deu, principalment, a la producció científica, la qualitat de l’ensenyament i la interacció social."

En el rànquing global, el podi l’ocupen la Universitat PSL (Paris Sciences & Lettres) (puja un lloc), la Universitat Tecnològica de Nanyang, de Singapur (baixa un lloc) i la Universitat de Hong Kong de Ciència i Tecnologia (es manté). Dins les deu primeres posicions, cinc institucions són europees, quatre asiàtiques i una d’Oceania.

La UPF millora en quatre de les cinc dimensions, i destaca en citacions i internacionalització

En l’elaboració del rànquing de les millors universitats joves, Times Higher Education usa els mateixos indicadors (un total de tretze) que empra en el rànquing global, en el qual la UPF es va situar, en la seva darrera edició, en la 156a. posició global. No obstant això, el rànquing de les universitats joves atorga menys pes als indicadors vinculats a la reputació, per tal de reflectir de la manera més fidedigna possible les característiques de les institucions més joves.

En l’edició 2022 del Young University Rankings, la UPF aconsegueix un marcador global de 62,8 punts, lleugerament superior al de l’edició 2021, que va ser de 62,4 punts, i obté, en les cinc dimensions que inclou, la puntuació següent: Citacions (94,2), ingressos del sector privat (47,8), Internacionalització (66,8), Recerca (51,3) i Docència (43,2). Respecte a l’any passat, puja en Citacions, internacionalització, Recerca i Docència, i baixa en Ingressos del sector privat.

Aquestes dimensions tenen un pes específic diferent: docència (30%), amb diverses variables relacionades amb el procés global de la docència, com la ràtio d’estudiants per professor o la reputació acadèmica de la institució; recerca (30%), obtinguda a partir del volum ingressos per recerca, la productivitat científica i la reputació de la institució en aquest camp.

Les tres dimensions restants són les de citacions rebudes en publicacions (30%), amb l’objectiu de mesurar la influència dels resultats de la recerca; internacionalització (7,5%), amb ràtios que mesuren la relació d’estudiants i professorat locals versus els internacionals, a més de la col·laboració internacional amb d’altres institucions; i ingressos del sector privat (2,5%), procedents de la transferència de coneixement.

Multimèdia

ODS - Objectius de desenvolupament sostenible:

04. Educació de qualitat
Els ODS a la UPF

Contact

Per a més informació

Notícia publicada per:

Oficina de Comunicació