La bretxa de gènere a la llar es redueix després de la pandèmia
La bretxa de gènere a la llar es redueix després de la pandèmia
Així ho evidencia l’estudi de l’Observatori Social de la Fundació ”la Caixa” «Desigualtats de gènere en la feina remunerada i no remunerada després de la pandèmia», a càrrec de Libertad González, professora del Departament d'Economia i Empresa de la UPF i de la BSE, i Lídia Farré, de la UB. La bretxa de gènere en el total d’hores dedicades al treball remunerat i no remunerat s’ha reduït i ha passat d’un diferencial de 9 hores setmanals abans de la pandèmia a un diferencial de 5 hores el 2022.
Dos anys després de la irrupció de la pandèmia de la COVID-19, la bretxa de gènere en el total d’hores setmanals de treball, incloent-hi el remunerat i el no remunerat, s’ha reduït i ha passat d’un diferencial de 9 hores setmanals abans de la pandèmia a un diferencial de 5 hores el 2022. El fet que els homes dediquin més temps a la cura dels fills menors ha contribuït a una distribució més igualitària de les hores dedicades al treball no remunerat.
Després de la pandèmia, els homes dediquen 3 hores més a la setmana a la cura dels fills menors, i les dones, 3 hores menys, segons l’estudi de l’Observatori Social de la Fundació ”la Caixa” «Desigualtats de gènere en la feina remunerada i no remunerada després de la pandèmia», a càrrec de Libertad González, professora del Departament d'Economia i Empresa de la UPF i de la Barcelona School of Economics (BSE) i Lídia Farré, de la Universitat de Barcelona. Així mateix, s’observa una distribució lleugerament més equilibrada en el repartiment de les tasques domèstiques.
L’exposició més alta a les responsabilitats familiars durant el confinament i la promoció d’horaris laborals més flexibles s’assenyalen com les causes d’una implicació més gran dels homes. Tot i això, les dones continuen sent les responsables principals de les tasques de la llar i de les cures domèstiques, ja que hi dediquen un 62 % de la seva jornada, enfront del 43 % que hi dediquen els homes.
La bretxa de gènere abans, durant i després de la pandèmia
En un estudi publicat el 2021, les mateixes investigadores van mostrar que les mesures adoptades a Espanya abans de la crisi sanitària van produir un increment immediat de la bretxa de gènere després d’analitzar el temps que invertien homes i dones en les seves tasques remunerades, en les tasques domèstiques i en la cura dels menors. L’augment de la bretxa va ser conseqüència de la dedicació més alta de les dones a les tasques de la llar sense que hi hagués una reducció equivalent en les hores destinades a les seves responsabilitats laborals.
Així, entre el març i el maig del 2020, els homes van dedicar 14 hores setmanals menys a la feina remunerada i van passar de 37 a 23 hores setmanals, mentre que les dones van reduir la seva jornada laboral en 11 hores setmanals i van passar de 25 a 14 hores. En canvi, el temps dedicat al treball no remunerat (tasques de la llar i cura dels fills) es va incrementar en tots dos casos. Els homes van destinar 10 hores més a la setmana a les tasques domèstiques i a la cura dels fills menors (de 24 a 34 hores setmanals), mentre que les dones van dedicar 12 hores més a aquestes funcions (de 45 a 57 hores setmanals), com es mostra en el gràfic següent:
Com a conseqüència, durant el confinament les dones van treballar, de mitjana, 14 hores més que els homes a la setmana, de manera que es va accentuar el fenomen de la doble jornada entre les dones.
Dos anys després, els homes dediquen 28 hores setmanals a la cura dels seus fills menors i a les tasques de la llar, cosa que suposa 4 hores setmanals més en comparació amb el període previ al confinament, amb una atenció especial al temps que dediquen als fills menors (fins a 3 hores més). Aquesta implicació podria originar una distribució més igualitària de les responsabilitats familiars a llarg termini segons les investigadores. D’altra banda, les dones destinen 43 hores a aquest tipus de treball no remunerat, 2 hores menys en comparació amb el període prepandèmia, però continuen assumint gran part de les responsabilitats familiars.
Pel que fa al treball remunerat, tant homes com dones han tornat a un nivell relativament similar al que tenien abans de la pandèmia. El maig del 2022, els homes van dedicar 36 hores setmanals a les seves responsabilitats professionals, 1 hora menys que el març del 2020. En canvi, les dones van invertir 26 hores setmanals a la seva ocupació laboral, cosa que suposa 1 hora més respecte del període prepandèmia.
Com a conseqüència, la bretxa de gènere en el total d’hores de treball, tant fora com dins de la llar, s’ha reduït, ja que ha passat d’un diferencial de 9 hores setmanals abans de la pandèmia a un diferencial de 5 hores el 2002, com es mostra en el gràfic següent:
Diferencial de gènere en les tasques domèstiques
Dos anys després de l’inici de la crisi sanitària i després de recuperar els nivells d’activitat laboral previs a la pandèmia, s’observa que la bretxa de gènere en la participació de les tasques domèstiques s’ha reduït en relació amb el període previ al confinament per la COVID-19.
En concret, el maig del 2022 el diferencial era del 17 % enfront del 23 % registrat el març del 2020. Entre les tasques domèstiques en què ha disminuït més aquest diferencial destaquen tasques com posar la rentadora, fer reparacions i netejar la llar, com mostra el gràfic següent:
L’estudi, que analitza la bretxa de gènere tant dins com fora de la llar dos anys després de l’inici de la pandèmia, ha examinat un conjunt de dades transversals amb informació socioeconòmica per a dues mostres representatives de la població espanyola d’entre 25 i 50 anys recollides el maig del 2020 (N = 5.001) i el maig del 2022 (N = 4.000).
Pràctiques laborals més flexibles
La implementació de mesures laborals més flexibles com el teletreball i les jornades més compactes són dos dels canvis més importants que ha experimentat el mercat laboral arran de la pandèmia. Segons dades del març del 2020, abans de la irrupció del virus el 13 % dels treballadors amb fills menors al seu càrrec treballaven més de la meitat del temps des de casa. Durant el confinament, el 50 % dels homes i el 59 % de les dones van treballar des de casa. I dos anys després de la crisi sanitària, el 33 % de les dones i el 30 % dels homes fan, com a mínim, 1 dia de teletreball, mentre que el 14 % de les dones i el 17 % dels homes treballen des de casa, com a mínim, 3 dies a la setmana.
Així mateix, les jornades laborals s’han compactat. S’observa una reducció en el percentatge de persones que treballen més enllà de les 5 h de la tarda: el 9 % en el cas dels homes (ha passat del 71 al 62 %) i el 6 % en el cas de les dones (del 61 al 55 %), com s’observa en el gràfic següent:
El teletreball i les jornades laborals més compactes han facilitat la conciliació familiar, com asseguren el 90 % de les dones i el 87 % dels homes que treballen des de casa com a mínim 1 dia a la setmana. Aquestes pràctiques empresarials més flexibles, juntament amb una exposició més alta dels homes a les tasques i cures domèstiques durant el confinament, han afavorit la reducció de la bretxa de gènere en les hores destinades al treball no remunerat.