Vés enrere José García Montalvo i Guillem López Casasnovas debaten sobre els efectes econòmics de la pandèmia en l’obertura del nou curs de la Facultat d’Economia i Empresa

José García Montalvo i Guillem López Casasnovas debaten sobre els efectes econòmics de la pandèmia en l’obertura del nou curs de la Facultat d’Economia i Empresa

En un acte que ha tingut lloc l’11 de novembre a l’auditori del campus de la Ciutadella, retransmès en streaming, els dos catedràtics d’Economia de la UPF han analitzat les peculiaritats de la crisi actual, com les institucions fan front a la recessió, si el sistema financer espanyol està prou preparat o les prioritats a l’hora d’invertir els fons europeus de recuperació.

11.11.2020

Imatge inicial

José García Montalvo, catedràtic d’Economia Aplicada de la UPF i comissionat per a l’estratègia científica de la UPF, i Guillem López Casasnovas, catedràtic d’Economia, fundador i director del Centre de Recerca en Economia i Salut (CRES-UPF) han protagonitzat l’acte d’obertura del curs 2020-2021 de la Facultat d’Economia i Empresa, amb una conversa centrada en les conseqüències econòmiques de la pandèmia.

El debat, en format de taula rodona, ha tingut lloc l’11 de novembre a l’auditori del campus de la Ciutadella (sense públic) i s’ha retransmès en streaming per a tota la comunitat universitària i públic interessat, amb més de 500 persones que s'han connectat per seguir-lo. Ha estat conduït per Walter Garcia-Fontes, degà de la Facultat, que en el decurs de l’acte ha anat formulant diverses preguntes als ponents al voltant de diferents aspectes relacionats amb la covid-19 i la situació econòmica actual i futura.

"Cal intentar afrontar aquests moments difícils amb bons ànims, i estic segur que aviat tornarà la vida universitària plena que tots coneixem”.

En unes paraules de presentació, Walter Garcia-Fontes ha volgut recordar que la Lliçó d’Economia prevista per aquest curs 2020-2021 s’intentarà fer cap a la primavera, si la situació sanitària ho permet. “Cal intentar afrontar aquests moments difícils amb bons ànims, i estic segur que aviat tornarà la vida universitària plena que tots coneixem”, ha afirmat.

El degà ha assegurat que tots els càrrecs, personal docent i investigador i personal d’administració i serveis estan posant tots els mitjans al seu abast per poder portar a terme la docència en les millors condicions possibles, a l’alçada del nivell d’exigència i rigor dels estudis de la Facultat. “Professorat i estudiants som uns privilegiats per poder estar aquí i això s’ha de valorar. Hem de treballar conjuntament en la docència i la recerca per garantir el prestigi dels nostres graus”, ha exhortat.

La primera part del debat s’ha centrat en les peculiaritats de la crisi provocada per la covid-19, i en les similituds i diferències respecte a recessions anteriors. Un dels punts que han tractat els dos catedràtics ha estat si aquesta crisi tindrà forma de “V”, amb una recuperació ràpida, com en un principi es preveia. Guillem López Casasnovas ha posat l’accent en el fet que no està clar que pugui ser així, ja que aquest creixement previst és aleatori, i està molt vinculat a la trobada de la vacuna.

Segons el professor López Casasnovas, “hi ha estalvi acumulat, però això no es reflecteix en una millora del consum. És bàsic que no s’enfonsi el teixit productiu i la capacitat productiva de respondre a la demanda interna”. Ha afirmat que tot i que la reacció inicial de l’estat espanyol ha estat molt minsa, “gràcies a Europa tenim perspectiva d’injecció de diners, però ens agafa amb poc múscul”. Aspectes com el deute de les empreses o l’augment de l’atur juvenil, un col·lectiu molt vulnerable a les crisis (tot i que els titulats superiors s’escapen d’aquesta tendència), poden dificultar la recuperació.

“És bàsic que no s’enfonsi el teixit productiu i la capacitat productiva de respondre a la demanda interna”.

De la seva banda, José García Montalvo, després de remarcar que la crisi actual no és cíclica ("les canonades, a diferencia de la crisi financera del 2008, no estan embussades, i el crèdit circula”), ha recordat que estem parlant d’unes caigudes del PIB sense precedents, i això dificulta la capacitat de sortir de la recessió. Tenint en compte que no hi ha destrucció de capital ni de mà d’obra, creu que si les coses es fan bé, es podria pensar en sortir de la crisi en forma de “V”, com ha fet Corea del Sud. De tota manera, “la incertesa a curt termini és tan gran, i a llarg termini encara més, que costa molt fer previsions. Això és la bola de vidre”, ha ironitzat.

Centrats en si l’organització política i institucional a Espanya és adequada per fer front a la recessió,  el professor García Montalvo ha remarcat que “obrir i tancar l’aixeta com a sistema per arribar a la immunitat de tot el ramat, ara obro, ara tanco, no és la solució”. A més, pensa que si es tanca cal saber gestionar la situació, i si no se sap fer bé, vol dir que aquesta no és la manera adequada de fer-ho.

“No es poden salvar vides humanes sense salvar l’economia, i no es pot tancar tot per salvar vides”.

El catedràtic d'Economia Aplicada opina que hi ha aspectes en què hi ha hagut errors, com ara els molts mesos dedicats a l’anàlisi de dades que no eren fiables, el retard en les aplicacions de rastreig i en la protecció del col·lectiu de la gent gran o la profusió d’epidemiòlegs i experts: “Per sortir de la crisi cal tenir en compte factors econòmics i psicològics. No es poden salvar vides humanes sense salvar l’economia, i no es pot tancar tot per salvar vides”, ha assegurat. Per exemple, als EUA s’ha introduït el terme deaths of despair (morts de desesperació), per a gent deprimida, sense cap mena de perspectiva i esperança laboral ni vital.

Guillem López Casasnovas ha manifestat que els responsables de salut pública no han estat a l’alçada i no han mostrat prou professionalització: “Quan falla qui té la responsabilitat, surten epidemiòlegs de sota les cadires”. Creu que els mitjans de comunicació s’han apoderat del discurs, a vegades sense distingir bé les dades, o sense entendre bé què és un “pre-print” d’una revista científica. Ha afirmat que des de l’economia de la salut els resultats es poden qualificar de dolents, ja que hi hagut un excés de mortalitat: “La mortalitat prematura deguda a la covid-19 són anys de vida que no recuperarem, i això et fa adonar de la magnitud de la tragèdia”.

La salut del sistema financer per fer font a la crisi i les prioritats en la inversió en els fons europeus

Les dues darreres qüestions que Walter Garcia-Fontes ha plantejat als ponents han fet referència a si el sistema financer espanyol està prou preparat per fer front a la situació, i finalment, pel que fa als mecanismes de recuperació que la Unió Europea ha posat a disposició dels països membres, amb prop de 140.000 milions d’euros, com s’han d’invertir i quines són les prioritats.

En referència a la primera qüestió, els dos economistes han coincidit en què si la crisi s’estén al sector financer, serà molt més forta. Guillem López Casasnovas ha apuntat que els interessos baixos no afavoreixen el sector financer, mentre que José García Montalvo ha incidit en els ERTE: segons ell, si per un cantó són beneficiosos per a l’estalvi i per a la connexió entre l’empresa i els treballadors, per l’altra, poden ocasionar que la transferència productiva entre els diferents sectors econòmics es retardi, i això no és positiu.

Els dos economistes han coincidit en què si la crisi s’estén al sector financer, serà molt més forta.

Respecte al repartiment dels fons europeus, el professor Montalvo opina que no es tracta tant de parlar dels àmbits als quals s’han de dedicar (la digitalització i l’economia verda), sinó que és més un tema de gestió: “Serem capaços de gestionar bé els fons?”, es pregunta. En aquest sentit, s’ha mostrat partidari de simplificar les regulacions que impedeixen al sector públic fer la seva tasca, canviar el sistema de contractació pública, fer una reforma del mercat de treball, i dedicar els ajuts a sectors en els quals Espanya tingui avantatges competitius, com són les energies renovables, la rehabilitació d’habitatge sostenible i les infraestructures de telecomunicacions. “Amb aquests diners d’Europa, una part es pot destinar a compensar els perdedors de les reformes estructurals, però aquestes reformes s’han de fer”, ha sentenciat.

Ambdós professors han afirmat que cal apostar clarament per l’atracció i manteniment del talent: el professor López Casasnovas ha incidit en la necessitat de la importància de la recerca per arrossegar les petites i mitjanes empreses i en estudiar bé què podem fer per tal que les institucions recuperin aquest talent.

Per tancar l’acte, José García Montalvo, en nom del rector Jaume Casals, i en qualitat de comissionat per a l’estratègia científica de la UPF, ha declarat inaugurat el curs 2020-2021 de la Facultat d’Economia i Empresa.

Multimèdia

Categories:

ODS - Objectius de desenvolupament sostenible:

Els ODS a la UPF

Contact