David Rossell, investigador Ramon y Cajal en Matemàtiques, vinculat al Departament d’Economia i Empresa de la UPF i al Barcelona GSE Data Science Center, ha creat una aplicació que proporciona estadístiques, diagrames i dades en brut sobre l’evolució de la Covid-19 arreu del món, amb una actualització diària. A través de l’anàlisi de dades i l’evolució dels diferents països, l’investigador arriba a la conclusió que el creixement de la malaltia es va alentint (no augmenta de manera exponencial) i que també puja el nombre de persones recuperades.

"L’objectiu de l’aplicació és ajudar a seguir de manera fàcil i visual l'evolució de la malaltia, en particular, a apreciar similituds i diferències entre països".

Segons el seu creador, l’objectiu de l’aplicació és ajudar a seguir de manera fàcil i visual l'evolució de la malaltia, en particular, a apreciar similituds i diferències entre països. “Amb aquesta eina també pretenc tranquil·litzar una mica la població, ja que sentim moltes notícies dolentes, però cal dir que també n'hi ha de positives”, afirma. Un altre dels motius que esgrimeix David Rossell és “motivar els estudiants i fer-los veure que l'estadística i el data science són disciplines molt útils i amenes”.

L’aplicació obté les dades actualitzades a partir de dues fonts, a escollir per l’usuari: d’una banda, la base de dades de l’European Center for Disease Prevention and Control (ECDC), i de l’altra, una de proveïda pel Johns Hopkins Center for Systems Science and Engineering (EUA) a través de la de plataforma Github, el repositori de programari de codi obert i font de dades obertes més important del món. “Les dues bases de dades presenten algunes diferències. Una d'important és que Johns Hopkins dóna nombre de persones recuperades, mentre que ECDC només ho fa de casos totals (actius o no) i morts”, afirma David Rossell.

Augment no exponencial i alentiment del creixement de la malaltia

L’app inclou diverses gràfiques, que fan referència al nombre total de casos confirmats i actius, amb una comparació de la dinàmica de difusió de la Covid-19 entre països; el nombre de noves infeccions i la taxa d’infecció diària; el nombre de casos i el percentatge de persones recuperades;  el nombre i el percentatge de morts; o dades en brut sobre casos confirmats, recuperats i morts, entre d'altres.

Un apartat especial fa referència a la rapidesa amb què creix la malaltia, que segons l’investigador, no presenta un creixement exponencial, ja que per ser-ho, “cada dia el nombre de casos hauria d’augmentar amb un percentatge fix i constant, i no és així”. David Rossell explica que “per exemple, posem que avui tenim 100 casos i demà 200, és a dir el doble. Aleshores d'aquí a 2 dies en tindríem 2 x 200 (400 casos), en 3 dies 4 x 200 (800 casos), etc. Amb aquesta progressió creixeria molt ràpid, només en 10 dies ja tindríem 204.800 infectats!”.

El creador de l afirma que les dades mostren un alentiment generalitzat del creixement del contagi: “El que veiem a la majoria de països és que el percentatge de creixement tendeix a ser més lent. A Espanya i Itàlia això es veu molt clarament des que va començar el confinament: si mirem el gràfic de percentatge d’infeccions diàries, aquestes baixen d’un 40% a un 20% en set dies”. Així, si al principi de la pandèmia cada persona amb Covid-19 infectava dues persones cada dia, ara la quantitat és molt menor: al voltant de 0.2 persones a Espanya, i similar en altres països europeus”.

Més recuperats, diferències entre països i poca fiabilitat en la taxa de mortalitat

Una altra consideracions que queda palesa a través de l’anàlisi de les dades és que les mesures que es prenen estan tenint efecte: “és inevitable que ara mateix el nombre de casos augmenti cada dia, però el nombre de casos recuperats va a l’alça i la taxa de creixement té tendència a la baixa”, assegura David Rossell.

No obstant això, les dades denoten que el procés de recuperació és lent: “a la Xina fa 40 dies que van arribar al pic de casos actius, i malgrat que pràcticament ja no tenen casos nous, la taxa de recuperació és lenta, és a dir, sembla que encara trigaran una mica a tenir zero casos actius. És perillós extrapolar a altres paisos, però donada la similitud de l'evolució, no seria estrany que a Europa triguem un temps similar, tenint en compte que encara no hem arribat al pic”.

"Actualment no és possible fer comparacions fiables de taxa de mortalitat".

També es detecten diferències entre països. “D'una banda, a Corea del Sud i al Japó van aconseguir mitigar la malaltia molt de pressa. Pel que fa a la majoria de països europeus, presenten similituds en l'evolució de la taxa de creixement de nombre de casos, mentre que la diferència principal es troba en el nombre de casos detectats”, assegura.

David Rossell sosté que actualment no és possible fer comparacions fiables de taxa de mortalitat: “Alemanya aparentment té un percentatge de morts menor, però en part es deu al fet que han testejat moltes més persones. De fet a Corea també ho van fer. Espanya és dels països que ha fet menys tests, en relació al nombre de casos que hem tingut”.

L’investigador alerta que aquestes dades recollides tenen unes limitacions, ja que cal tenir en compte les persones que van patir la malaltia però que mai van ser detectades, així com l’existència d’una diversitat de precisió i fiabilitat dels informes entre països.