Vés enrere Els fons d'inversió de gestores filials de bancs contribueixen al finançament dels seus bancs matrius en períodes de crisi

Els fons d'inversió de gestores filials de bancs contribueixen al finançament dels seus bancs matrius en períodes de crisi

Es desprèn d'una recerca acadèmica en què Javier Gil-Bazo, professor de Departament d'Economia i Empresa de la UPF, ha col·laborat amb Peter Hoffmann i Sergio Mayordomo, i que s'ha publicat a la prestigiosa revista The Review of Financial Studies. L'estudi demostra que a Espanya els bancs recorren estratègicament a aquesta pràctica sobretot en temps de crisi, quan l'accés al finançament tradicional és limitat i costós, i per tant els incentius són més grans.

09.10.2020

Imatge inicial

Un estudi publicat recentment a la revista Review of Financial Studies, i que ha estat elaborat pels investigadors Javier Gil-Bazo, Peter Hoffmann i Sergio Mayordomo, mostra evidències clares que els fons d'inversió de gestores filials de bancs espanyols van contribuir al finançament dels seus bancs matrius mitjançant la compra de bons en el mercat primari durant l'última crisi (2008-2012).

Càlcul de cost-benefici per part dels conglomerats

La recerca és el primer estudi a escala internacional de l'ús de fons d'inversió gestionats per empreses controlades per bancs com a font alternativa de finançament de les entitats bancàries. Els investigadors estudien si els conglomerats consideren de forma estratègica els beneficis d'aquesta pràctica, i si la disponibilitat d'aquesta font alternativa de finançament ajuda els bancs a superar els períodes de dificultat financera.

Per minimitzar el cost del finançament mutu, és més freqüent utilitzar fons adreçats a inversors minoristes i fons que no cobren comissions sobre resultats. Aquest fet suggereix que aquesta modalitat de finançament és el resultat d'una decisió estratègica presa a nivell de conglomerat.

El suport financer que proporcionen els fons d'inversió de gestores filials als seus bancs matrius és més important en temps de crisi i per als bancs amb més risc.

En la seva recerca, els autors van trobar que el suport financer que proporcionen els fons d'inversió de gestores filials als seus bancs matrius és més important en temps de crisi i per als bancs amb més risc. Segons els autors, el conflicte d'interès que analitzen apareix només en circumstàncies extraordinàries, com les que van experimentar els bancs europeus i espanyols des de la fallida de Lehman Brothers el 2008.

Mentre que el finançament dels fons afiliats té poc valor per als bancs en èpoques normals, resulta valuós en èpoques de crisi financera. La possibilitat d'utilitzar aquesta font alternativa de finançament per part del banc matriu es manté latent fins que arriba una crisi bancària. Aquesta pràctica és més freqüent entre els bancs que depenen més de la liquiditat dels bancs centrals, tenen una ràtio més elevada de préstecs fallits i han experimentat una rebaixa en la seva qualificació creditícia.

Anàlisi dels bancs espanyols durant el període 2000-2012

L'estudi utilitza dades de fons d'inversió afiliats a bancs espanyols en el període 2000-2012. Segons els autors, Espanya és un laboratori especialment adequat per a l'objectiu de la recerca per tres motius: la seva indústria de fons d'inversió està dominada pels bancs; el sector bancari espanyol va entrar en un període de greu crisi després de la fallida de Lehman el 2008, que va provocar que augmentés la seva dependència de bancs centrals i la competència per obtenir fonts de finançament estable; i finalment, pel fet que, a diferència dels EUA, a Espanya no es prohibeixen les operacions vinculades.

Espanya és un laboratori especialment adequat per a l'objectiu de la recerca.

L'estudi troba que durant el període 2000-2012, agregant tots els fons del mateix grup de gestió d'actius, l'excés de compres de deute del banc matriu per part dels seus fons afiliats va representar, de mitjana, el 2,85% de l'import total emès durant tot el període analitzat, que correspon a 514 milions d'euros per banc o 14.400 milions d'euros en conjunt. Mentre que el suport mitjançant finançament està absent en èpoques normals, aquest representa el 7% de l'import emès en època de crisi (11.900 milions d'euros en conjunt). Aquest finançament va permetre als bancs alleujar les seves restriccions de finançament i facilitar l'accés al crèdit de les empreses espanyoles en el context de la crisi.

Canvis en la regulació a Espanya, que segueix sent laxa i no afavoreix els inversors dels fons

A diferència dels EUA, a Espanya les operacions amb empreses del mateix grup no estan prohibides per als fons d'inversió, pel fet de trobar-se dins el marc normatiu europeu relatiu als conflictes d'interessos en la gestió d'actius. La regulació es basa en l'establiment de normes de conducta que evitin conflictes d'interessos o que minimitzin l'impacte sobre els inversors. Aquest enfocament podria no ser eficaç per protegir els inversors dels fons d'inversió, segons els autors.

A diferència dels EUA, a Espanya les operacions amb empreses del mateix grup no estan prohibides per als fons d'inversió.

Al febrer de 2018, la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) va establir una nova normativa mitjançant la qual es requereix l'autorització prèvia d'aquestes operacions. L'autorització ha de tenir en compte els conflictes d'interès que es poden generar, el que suposa que les empreses gestores d'actius han de declarar explícitament que una transacció es fa en el millor interès dels inversors. Els autors proposen, a més, un nou enfocament regulador que inclou millorar la transparència de les operacions vinculades i els seus costos potencials per als inversors, així com proporcionar als inversors eines que facilitin la comparació de rendiments, comissions i riscos entre fons.

Article de referència: Gil-Bazo, J., Hoffmann, P., Mayordomo, S. (octubre 2020) “Mutual Funding”. The Review of Financial Studies vol. 33, issue 10, (2020) pp. 4883–4915. https://doi.org/10.1093/rfs/hhz111

Multimèdia

Categories:

ODS - Objectius de desenvolupament sostenible:

Els ODS a la UPF

Contact

Per a més informació

Notícia publicada per:

Oficina de Comunicació