Molt probablement hi ha un consens total en afirmar que el cost de la vida varia en el territori de manera significativa. Només cal mirar les dades publicades per Eurostat de les paritats de poder adquisitiu, és a dir el que costa comprar una mateixa cistella de la compra, als diferents països de la Unió Europea per constatar aquest fet.

Per exemple, el cost de la vida a Espanya és un 28% més alt que a la República Txeca, i un 16% més baix que a Bèlgica. Malauradament, i malgrat les recomanacions del Parlament Europeu i del Consell (Reglament 1145/2007), aquesta informació sobre el cost de la vida no està disponible com a estadística oficial a nivell regional o inferior.

En l’estudi “El coste de la vida en las comunidades autònomes, áreas urbanas y ciudades de España”, realitzat conjuntament amb Àlex Costa (Ajuntament de Barcelona), Vittorio Galletto (Institut d’Estudis Regionals i Metropolitana de Barcelona), Josep Lluís Raymond (Universitat Autònoma de Barcelona) i Daniel Sánchez (OCDE), abordem l’estimació de les paritats de poder adquisitiu per als àmbits territorials esmentats en el títol del treball, sense que els resultats i les opinions expressades siguin atribuïbles a les institucions a les que pertanyem els autors. L’estudi és la continuació de dos treballs anteriors dels mateixos autors: un referit a les comunitats autònomes espanyoles i l’altre a les regions dels països de l’OCDE.

Existeix una diferència significativa entre el cost de la vida a les diferents comunitats autònomes espanyoles. Així, en el cas de Catalunya aquest cost està un 7,6% per sobre de la mitjana estatal, mentre que a Extremadura es situa un 13,6% per sota d’aquesta mitjana.

El primer resultat que es desprèn de l’estudi, referit a l’any 2017, és la corroboració d’una evidència estadística, ja apuntada en els treballs anteriors, en el sentit que existeix una diferència significativa entre el cost de la vida a les diferents comunitats autònomes espanyoles. Així, en el cas de Catalunya aquest cost està un 7,6% per sobre de la mitjana estatal, mentre que a Extremadura es situa un 13,6% per sota d’aquesta mitjana. És a dir, el cost de la vida és gairebé un 25% més alt a Catalunya que a Extremadura. Aquestes diferències també es donen en àmbits territorials inferiors, com les àrees urbanes funcionals (concepte similar al d’àrea metropolitana) o les ciutats centrals d’aquestes àrees, en relació amb la comunitat autònoma corresponent. Així, el cost de la vida a l’àrea funcional de Barcelona i a la ciutat de Barcelona són, respectivament, un 5,6% i un 12,4% més alts que el de Catalunya. Aquesta relació de costos més alts a àrees urbanes funcionals i ciutats en relació a la comunitat autònoma es dóna de manera sistemàtica per a totes les regions.

El segon resultat de l’estudi té a veure amb les implicacions de l’ús d’aquestes paritats de poder adquisitiu en l’anàlisi econòmica, en particular, en la comparativa territorial de diferents macromagnituds, com per exemple la renda familiar disponible per càpita o la taxa de pobresa. Així, Catalunya ocupa el tercer lloc en el rànquing de comunitats autònomes per renda per càpita sense corregir pel cost de la vida, estant un 16,9% per sobre de la mitjana espanyola. Si es té en compte el cost de la vida, Catalunya passaria a ocupar el sisè lloc i estaria un 8,6% per sobre de la mitjana espanyola. Si es fa la comparació amb Extremadura, comunitat autònoma amb la renda per càpita sense corregir més baixa, aquest indicador de riquesa és un 57% més alt a Catalunya si no es té en compte el cost de la vida i un 26% quan es fa aquesta correcció.

Catalunya ocupa el tercer lloc en el rànquing de comunitats autònomes per renda per càpita sense corregir pel cost de la vida. Si es té en compte el cost de la vida, Catalunya passaria a ocupar el sisè lloc.

En quant a la taxa de pobresa, definida com la proporció de població en llars que tenen una renda disponible per unitat de consum inferior al 60% de mediana d’aquest indicador a nivell espanyol, les xifres oficials publicades pel Instituto Nacional de Estadística situen aquesta taxa en el 13,9% a Catalunya i en el 31,5% a Extremadura. Ara bé, com són xifres d’ingressos necessaris per a un “cistella de la compra”, caldria corregir aquesta mediana pel cost de la vida a cada comunitat autònoma. El resultat d’aquest exercici seria que la taxa de pobresa a Catalunya i Extremadura passarien d’un 13.9% a un 15.8%, i d’un 31.5% a un 21.4%, respectivament. És a dir, una diferència significativa respecte de les dades oficials.

Aquests exemples, sobre com la comparativa de diferents macromagnituds entre comunitats autònomes (o àmbits territorials inferiors) es veu afectada per la consideració de les diferències en el cost de la vida entre territoris, posen de manifest la necessitat que el càlcul de les paritats de poder adquisitiu esdevingui una estadística oficial, propiciant que la seva estimació no sigui a través de mètodes indirectes com els emprats en aquest treball, sinó fent ús d'informació de base sobre els preus dels béns i serveis d’una cistella de la compra. Mentrestant, l’ús de qualsevol estimació mínimament rigorosa de les paritats de poder adquisitiu és preferible a cap correcció a l’hora d’utilitzar aquestes macromagnituds per informar determinades decisions en matèria de política econòmica i/o social.