La Fundación BBVA ha atorgat recentment 58 ajuts a investigadors i creadors, en el marc de la convocatòria 2024 de les Beques Leonardo, entre els quals es troben dos professors del Departament d’Economia i Empresa de la UPF: Rosa Ferrer, professora agregada Serra Húnter, i Joan Monràs, catedràtic, ambdós vinculats també a la Barcelona School of Economics (BSE).

L’ajut que han obtingut, amb una durada que va entre els 12 i els 18 mesos i una dotació de prop de 40.000 euros, els permetrà desenvolupar els seus projectes de recerca altament innovadors, en ambdós casos circumscrits dins de l’àmbit de l’Economia (un dels deu camps en què es reparteixen els ajuts de la convocatòria).

Rosa Ferrer serà la investigadora principal de “New Tools to Estimate the Demand and Supply of Video Content: Heterogeneous Consumers, Gender, and Social Media Effects”, i Joan Monràs liderarà el projecte “Investigating the implications of the demand for housing for welfare inequality”.

Quins són els factors que influeixen en l’oferta i la demanda en el mercat del consum audiovisual?

Actualment les persones dediquen una part important de temps lliure visionant contingut de vídeo, ja sigui a la televisió o a internet. No obstant això, hi ha múltiples factors que afecten el contingut audiovisual que es consumeix. El projecte de Rosa Ferrer desenvoluparà una estratègia empírica per quantificar les forces d'oferta i de demanda que afecten aquest mercat. “Més enllà de les variables explicatives estàndard, com les variables sociodemogràfiques dels espectadors i el tipus de contingut, també analitzaré altres factors, com l'aversió dels espectadors cap als anuncis i el contingut amb estereotips de gènere”, puntualitza la investigadora.

Rosa Ferrer desenvoluparà una estratègia empírica per quantificar les forces d'oferta i de demanda que afecten el mercat del consum audiovisual

D’altra banda, aprofitant que la televisió i les xarxes socials es consumeixen habitualment com a productes complementaris (és a dir, els espectadors comenten amb freqüència continguts a través de les xarxes socials mentre veuen els programes), el projecte també ajudarà a iniciar una nova via de recerca per determinar les característiques de contingut que es pot vincular a un comportament posterior indesitjable a internet, com l'assetjament i el hate speech a les xarxes socials. En aquest sentit, Rosa Ferrer aprofitarà el fet que les plataformes han de facilitar l'accés dels investigadors a dades clau sobre l'assetjament a les xarxes socials.

Rosa Ferrer, doctora en Economia per la Universitat Vanderbilt (EUA) és professora agregada Serra Húnter del Departament d’Economia i Empresa de la UPF, professora afiliada de la Barcelona School of Economics (on dirigeix el Master's Program in Competition, Regulation, and Markets) i investigadora afiliada del Center for Economic Policy Research (CEPR) de París. El seu treball, en què utilitza tant la teoria empírica com la teoria aplicada per analitzar problemes socials i jurídics, se centra actualment en la regulació del consum i les diferències de gènere, l’economia digital, el comportament i la política regulatòria del consumidor.

Com la proporció de despesa dedicada a habitatge afecta les desigualtats en benestar?

La visió convencional entre els macroeconomistes que estudien els mercats immobiliaris és que la proporció de la despesa assignada a l’habitatge és força constant (de mitjana) a totes les àrees metropolitanes. Això els porta a assumir en els seus models proporcions iguals de la despesa en habitatge entre llars de diferents ingressos per estudiar fenòmens com els canvis en els mercats laboral i d’habitatge.

En el seu projecte, Joan Monràs desafiarà aquesta visió: “El meu argument principal és que la proporció de l'ingrés gastat en habitatge és menor entre les llars més riques que entre les pobres. Això podria jugar un paper clau a l’hora d’estudiar les implicacions per al benestar que suposen els canvis tant en el mercat laboral com en l'immobiliari”, afirma.

Joan Monràs creu que les millores uniformes en les condicions del mercat laboral beneficien més les llars més riques que les més pobres

Per exemple, l'investigador creu que els augments en el preu de l'habitatge poden conduir a augments en la desigualtat del benestar, ja que l'habitatge és més important per a les llars pobres que no pas per a les riques. També que les millores uniformes en les condicions del mercat laboral beneficien més les llars més riques que les més pobres, tenint en compte que amb l'augment dels salaris augmenta la demanda d'habitatge, i una competència més gran en el mercat immobiliari perjudica desproporcionadament les llars pobres.

Joan Monràs, doctor en Economia per la Universitat de Colúmbia (EUA), és catedràtic del Departament d’Economia i Empresa de la UPF, investigador associat del Centre de Recerca en Economia Internacional (CREI) i professor afiliat de la Barcelona School of Economics (BSE). Els darrers anys ha estat en excedència per desenvolupar el càrrec d'assessor d'investigació al Banc de la Reserva Federal de San Francisco (EUA). La seva recerca, circumscrita en els camps de l’economia laboral, l’economia urbana i el comerç internacional, se centra a entendre la mobilitat laboral, especialment geogràfica, i com això contribueix a l'equilibri espacial. Una de les seves línies de treball analitza l'efecte de la immigració sobre el mercat laboral.

Beques Leonardo, una convocatòria molt competitiva de suport a projectes innovadors

L'edició del 2024 de les beques Leonardo de la Fundación BBVA ha seleccionat 58 projectes  entre les 1.423 candidatures presentades, fet que suposa una taxa d'èxit del 4%, un indicador de l'alta competitivitat de la convocatòria. Es tracta de projectes individuals, desenvolupats per persones que es troben en un moment decisiu de les seves trajectòries professionals: investigadors i creadors entre 30 i 45 anys, un estadi intermedi de les seves carreres.

Els deu àmbits que inclou la convocatòria són Ciències Bàsiques (Física, Química, Matemàtiques); Biologia i Biomedicina; Ciències del Medi Ambient i de la Terra; Enginyeries; Ciències de la Computació i Ciència de Dades; Ciències Socials; Humanitats; Arts Plàstiques; Música i Òpera; Creació Literària i Arts Escèniques.