Els polítics adopten polítiques impopulars quan els mitjans de comunicació i el públic estan distrets amb altres esdeveniments?
Els polítics adopten polítiques impopulars quan els mitjans de comunicació i el públic estan distrets amb altres esdeveniments?
Un estudi amb la participació de Ruben Durante, investigador de la UPF, analitza el moment en què els presidents dels EUA han signat les ordres executives durant quatre dècades i la seva relació amb el cicle informatiu. Els autors troben proves sòlides que les ordres executives tenen més probabilitats de signar-se la vigília dels dies en què les notícies estan dominades per altres esdeveniments importants, i així evitar la cobertura mediàtica.
Els polítics utilitzen estratègies per minimitzar la publicitat negativa de les seves decisions mitjançant la distracció, i fins i tot en presència d'una premsa lliure, aquest comportament estratègic pot limitar l'escrutini públic de les seves accions i de la seva responsabilitat.
Aquesta és una de les principals conclusions d’un estudi elaborat per Milena Djourelova, doctora en Economia per la UPF i actualment investigadora postdodoral a la Universitat de Chicago, i Ruben Durante, professor d’investigació ICREA del Departament d’Economia i Empresa de la UPF, publicat a finals de l’any 2021 a la revista American Journal of Political Science.
Als EUA, els presidents tenen total discreció per decidir quan s'emeten les ordres executives
Els autors analitzen la informació sobre el moment i el contingut de cada ordre executiva (Executive Order, EO, en anglès), signada pels presidents dels EUA entre 1979 i 2016, i ho combinen amb dades sobre el contingut de les notícies diàries del vespre a les principals cadenes de televisió dels Estats Units.
Als Estats Units, les EO tenen el mateix valor que les lleis federals, no requereixen la ratificació del Congrés, i els presidents tenen total discreció per decidir quan s'emeten, de manera que hi ha un ampli marge per escollir el moment en què són signades.
Tot i que legislar a través d'EO ofereix al president una manera d'impulsar la seva agenda i eludir el Congrés, també pot generar crítiques de l’organisme legislatiu; la possible publicitat negativa associada a aquestes crítiques pot crear un incentiu perquè el president intenti evitar l'atenció dels mitjans de comunicació.
“Com que la notícia d'una EO sol ser de curta durada, el moment de la seva signatura pot coincidir amb altres esdeveniments noticiables, i això pot ser una estratègia viable per minimitzar aquesta publicitat negativa”, asseguren els autors en el seu estudi.
En quins períodes sol haver-hi ordres executives controvertides i quan se signen?
Els autors troben que les notícies relacionades amb les EO estan associades a una disminució dels índexs d'aprovació presidencial només en períodes de govern dividit, és a dir, quan la majoria del Congrés i el president pertanyen a partits diferents, però no en períodes de govern unificat. De fet, documenten que les EO signades sota un govern dividit tenen més probabilitats de tractar temes de desacord previ entre el president i el Congrés, de manera que l'abast d'aquestes crítiques és sens dubte més gran.
Els investigadors creuen que les ordres executives tenen més probabilitats de signar-se la vigília de dies caracteritzats per alts nivells de pressió informativa
Pel que fa a l’anàlisi dels determinants del moment de les EO, els investigadors troben que tenen més probabilitats de signar-se la vigília de dies caracteritzats per alts nivells de pressió informativa. Aquest efecte només és present en períodes de govern dividit, ´es a dir, “quan la presència d'un Congrés hostil augmenta l'incentiu del president per ocultar accions unilaterals controvertides, i només per a categories d'EO susceptibles de ser notícia i generar crítiques”.
Quin tipus de notícies es poden orientar estratègicament?
Quant al tipus de notícies que s’utilitzen per minimitzar la cobertura de les OE, els autors conclouen que només els esdeveniments informatius previsibles es poden orientar estratègicament per influir en l'opinió pública, mentre que això no passa amb notícies inesperades. “Trobem que el moment de les EO coincideix amb alts nivells de pressió informativa previstos per a l’endemà, relacionats amb l'anticipació d’esdeveniments previsibles”, asseguren.
Treball de referència: Djourelova, M. , Durante, R. (desembre 2021): “Media Attention and Strategic Timing in Politics: Evidence from U.S. Presidential Executive Orders". American Journal of Political Science