Vés enrere El procés d'igualació de gènere a Espanya va comportar efectes inesperats sobre la salut dels nounats, segons una recerca

El procés d'igualació de gènere a Espanya va comportar efectes inesperats sobre la salut dels nounats, segons una recerca

Un estudi amb la participació d’investigadors de les universitats Pompeu Fabra, de Barcelona, Mannheim i Carlos III de Madrid analitza l’efecte que el major accés de les dones a l’educació i a les oportunitats econòmiques va provocar sobre la seva fertilitat i la salut dels nounats. La recerca aprofita una reforma laboral implementada a l’Estat al 1980, que va augmentar l’edat mínima legal per treballar dels 14 als 16 anys, i utilitza com a mostra els fills de dones nascudes entre 1961 i 1971.

22.03.2021

Imatge inicial

Una recerca feta per investigadors de quatre universitats d’Espanya i d’Alemanya, amb la participació de la UPF, la UB, la UC3M i la Universitat de Manheim, estudia l'efecte de l'educació de les dones sobre la fertilitat i els resultats de salut dels nounats durant una època de millora en la igualtat de gènere a l’Estat. Es tracta d’una recerca pionera a l’hora d’utilitzar una llei sobre el treball de menors per estudiar aquests vincles en països d’ingressos mitjans, immersos en un procés d'igualació de gènere, com va ser el cas d’Espanya, uns anys després del final de la dictadura.

Els investigadors van trobar que la reforma va fer augmentar la probabilitat de tenir un primer fill amb menys de 37 setmanes de gestació i de néixer amb un pes inferior a la mitjana.

Els investigadors aprofiten per a la seva anàlisi una reforma implementada a Espanya l'any 1980, que va augmentar l'edat mínima legal dels menors per treballar dels 14 als 16 anys. Abans de la reforma, les persones nascudes a principis d'any, quan complien els 14, tenien la possibilitat de deixar l'educació primària i posar-se a treballar, una possibilitat que no tenien els nascuts cap a finals d’any. Aquesta diferència va quedar abolida amb la reforma, que ja no preveia la possibilitat de treballar als 14 anys, i que va fer augmentar els incentius per mantenir-se dins el sistema educatiu dels nascuts en la primera part de l’any. Així, la recerca analitza la variació dins de la cohort estudiada, comparant els individus nascuts durant els primers i els últims mesos de l'any, i abans i després de la reforma laboral.

Cristina Bellés-Obrero (Universitat de Mannheim, Alemanya), Antonio Cabrales (Universitat Carlos III de Madrid), Sergi Jiménez-Martín (Universitat Pompeu Fabra) i Judit Vall-Castelló (Universitat de Barcelona), els dos darrers vinculats al Centre de Recerca en Economia i Salut (CRES-UPF), són els autors de l’estudi, publicat als Working Papers de la Fundació d’Estudis d’Economia Aplicada (FEDEA).

A banda de constatar que la reforma laboral adreçada als menors va provocar amb els anys un augment en el nivell educatiu tant d’homes com de dones (un efecte que ja s’havia analitzat anteriorment), el treball demostra que aquests canvis legislatius van tenir un impacte en els resultats de fertilitat de les dones i en la salut dels nounats.

Segons els investigadors, la reforma laboral va provocar un ajornament d'un mes, de mitjana, dels primers naixements de les dones analitzades, tot i que aquest retard va anar seguit per un efecte de recuperació i un impacte nul en la seva fertilitat completa, és a dir, fent balanç al final de l’etapa de fertilitat. Quant a la salut dels nounats en el moment del part, els investigadors van trobar que la reforma va fer augmentar la probabilitat de tenir un primer fill amb menys de 37 setmanes de gestació (amb un augment d’un 0,23%) i de néixer amb un pes inferior a la mitjana (4,15 grams menys).

Quina és la mostra de l’estudi?

Els investigadors utilitzen dades administratives registrades de tots els naixements a Espanya, el que permet observar l’univers dels naixements ocorreguts durant més de 40 anys (entre el 1975 i el 2018). Aquestes dades els permeten examinar la fertilitat completa de les dones (i no només la fertilitat adolescent, com en estudis anteriors) i també els resultats de salut dels nadons en el moment del part.

Els investigadors limiten la mostra als fills de dones espanyoles nascudes entre 1961 i 1971 que tenien entre 14 i 47 anys en el moment del part, i analitzen les dades de les dones nascudes el gener, febrer, juny, juliol, novembre i desembre. Així, finalment tenen en compte un total de 2.527.415 naixements i 1.393.937 primers naixements.

Què va provocar els efectes negatius en la salut dels nounats?

Els investigadors constaten dos motius principals pels quals la llei sobre el treball per a menors va provocar aquest efecte perjudicial en la salut dels nounats: en primer lloc, l’augment de l'edat de les dones que queden embarassades per primera vegada, el que fa que els seus embarassos siguin més arriscats i que augmentin les possibilitats que hi hagi algun dèficit en la salut dels bebès.

En segon lloc, els canvis provocats pels hàbits poc saludables: la reforma va augmentar la probabilitat de les dones de fumar i beure alcohol. Addicionalment, també troben que la probabilitat de deixar de fumar durant l'embaràs es redueix per a les dones nascudes a principis d’any afectades per la reforma. “El retard en la maternitat i les males conductes durant l'embaràs, com el tabaquisme, són clau per explicar l'efecte negatiu que va provocar la reforma en la salut infantil”, asseguren.

“Les mares, amb un nivell educatiu més elevat degut a la reforma, tenien fills de menys pes i prematurs a causa de retards en la maternitat i mals comportaments durant l'embaràs".

Però també han descobert que aquests efectes negatius per als nounats desapareixen a mitjà termini, en què es produeix una reversió de les condicions negatives. D’una banda, les mares, amb un nivell d’educació més elevat, contribueixen a millorar la salut de la seva descendència, prenent decisions sobre l’estil de vida dels seus fills (una millor dieta, per exemple). De l’altra, continuen preocupades per la salut dels nounats ja que, per exemple, tenen una probabilitat significativament més gran de tenir una assegurança privada.

“Les mares, amb un nivell educatiu més elevat degut a la reforma, tenien fills de menys pes i prematurs a causa de retards en la maternitat i mals comportaments durant l'embaràs, però no obstant això, com que segueixen preocupades per la salut dels seus fills (avaluen que el seu estat de salut no és bo quan la seva salut real és, de fet, bona), la repercussió a mitjà termini és nul·la”, asseguren els investigadors.

Segons els autors, el seu estudi supleix una mancança en la recerca en aquest àmbit per a països amb ingressos mitjans, ja que s’havien fet estudis en països o molt desenvolupats o molt poc desenvolupats: “A Espanya, el procés d'igualació de gènere va conduir a una convergència de factors de risc per a la salut entre homes i dones. Per tant, els nostres resultats proporcionen importants implicacions a tenir en compte en la política per als països d'ingressos mitjans que actualment estan passant per aquests processos d'igualació de gènere”, conclouen.

Article de referència:

Cristina Bellés-Obrero, Antonio Cabrales, Sergi Jiménez-Martín, Judit Vall-Castelló, 2021. "Women’s Education, Fertility and Children’ Health during a Gender Equalization Process: Evidence from a Child Labor Reform in SpainWorking Papers 2021-04, FEDEA.

Multimèdia

Categories:

ODS - Objectius de desenvolupament sostenible:

Els ODS a la UPF

Contact

Per a més informació

Notícia publicada per:

Oficina de Comunicació