Vés enrere Les transaccions hipotecàries amb un valor de taxació baix comparat amb el preu de venda solen ser més fraudulentes

Les transaccions hipotecàries amb un valor de taxació baix comparat amb el preu de venda solen ser més fraudulentes

Un estudi elaborat pels professors José García Montalvo i Josep M. Raya (UPF) i Amedeo Piolatto (UAB) proposa un model que mostra una correlació negativa entre la sobrevaloració i l'evasió fiscal. Per elaborar el model, els autors han tingut accés a una base de dades de prop de 1.400 operacions immobiliàries a Espanya, amb informació rellevant sobre valor declarat, import pagat i valor de la taxació.

12.06.2020

Imatge inicial

El sector immobiliari s'ha identificat com un àmbit propici per facilitar el blanqueig de capital i el frau fiscal. Es tracta d'un problema persistent entre els països, però no hi ha dades ni estadístiques oficials sobre la seva dimensió real. En aquest sentit, la manipulació de preus a l'hora de fer una transacció hipotecària és un dels mètodes més habituals utilitzats per cometre frau fiscal.

Els investigadors han creat un model basat en el comportament del deutor hipotecari per predir l'elusió de l'impost de transferències immobiliàries.

José García Montalvo, catedràtic d'Economia Aplicada de la UPF; Amedeo Piolatto, investigador Ramón i Cajal de la UAB, tots dos vinculats a la Barcelona GSE, juntament amb Josep M. Raya, professor de l'Escola Superior de Ciències Socials i de l'Empresa (ESCSET) Tecnocampus-UPF i del Departament d'Economia i Empresa de la UPF, han creat un model basat en el comportament del deutor hipotecari per predir l'elusió de l'impost de transferències immobiliàries.

El model està inclòs en un estudi publicat el passat mes de març a la revista Regional Science and Urban Economics, que analitza fins a quin punt es poden utilitzar les taxacions com una eina per captar la probabilitat d'evasions d'impostos sobre transferències hipotecàries: proposa una mesura observable de la sobrevaloració, relacionada inversament amb l'evasió fiscal: "El nostre model apunta inequívocament a una correlació negativa entre la sobrevaloració i l'evasió que es porta a terme mitjançant la liquiditat", afirmen els autors.

Un model basat en informació cabdal de 1.400 operacions immobiliàries

Els investigadors desenvolupen un model teòric i ho combinen amb una anàlisi empírica d'un conjunt de dades únic a Espanya, entre els anys 2005 a 2011, que inclou informació sobre el valor de venda declarat a l'autoritat fiscal, l'import pagat de manera efectiva i el valor de taxació de prop de 1.400 operacions immobiliàries.

A partir d'aquestes dades, construeixen un índex de sobrevaloració observada, que és la relació entre la taxació i el valor de venda declarat, i estudien com la sobrevaloració varia amb l'evasió d'impostos.

Prop de la meitat de les transaccions de la mostra inclouen una quantitat no declarada de diners.

Prop de la meitat de les transaccions de la mostra inclouen una quantitat no declarada de diners, un 7,64% de mitjana, equivalent a 13.847 euros del total. Segons el grau de comportament fraudulent, aquest percentatge puja fins al 15,1%  (27.409 euros).

El model indica que les baixes valoracions solen correspondre a un comprador que disposa de liquiditat que, en contraposició a un comprador amb liquiditat restringida, és capaç de permetre un pagament lateral (il·legal) per rebaixar el valor de venda i, per tant, el pagament d'impostos, sense recórrer a una hipoteca elevada.

 "L'ús de la sobrevaloració per augmentar l'import de la taxació segueix sent el recurs final per a un comprador, utilitzat només en cas de no haver-hi altres alternatives. Per tant, la sobrevaloració és un senyal de restriccions de liquiditat i és poc probable que es produeixi en les persones que disposin d'estalvis que es puguin utilitzar per a pagaments laterals il·legals", asseguren els autors.

Un estudi que pot ajudar a millorar l'efectivitat de l'autoritat fiscal

A partir dels resultats del seu estudi, els autors conclouen que l'autoritat fiscal hauria de concentrar els esforços d'auditoria en les transaccions immobiliàries de més baixa taxació (comparat amb el preu de venda), per identificar millor les que són potencialment fraudulentes.

"Com que la sobrevaloració declarada és molt més fàcil d'avaluar i observar que l'accés a l’estalvi líquid o el frau, s'hauria d'utilitzar com a indicador de la probabilitat de frau. En particular, les autoritats fiscals haurien de centrar els seus esforços d'auditoria en transaccions en les quals la taxació sigui relativament baixa", afirmen.

Segons els investigadors, fer una bona elecció de les transaccions a auditar (a través del sistema de banderes vermelles, "red flags system") és crucial per gestionar els recursos de l'autoritat fiscal de manera eficient: "Una bona ‘bandera vermella’ ha de ser fàcil d'observar i ha de presentar una alta probabilitat d'identificar fraus, i el nostre estudi hi pot ajudar molt", expliquen.

Importància de les característiques personals i de l'entorn local

Després de combinar les seves dades amb indicadors de l'entorn local, com la corrupció, la qualitat de govern, l'economia submergida i el capital social, els autors sostenen que una part de la variació de la probabilitat de cometre fraus i la seva magnitud ve determinada per aquest entorn més immediat.

Així mateix, les característiques individuals de les persones també expliquen una part de l'heterogeneïtat observada a l'hora de dur a terme l'evasió: "Com que hem tingut accés a característiques individuals d'un terç de la mostra, podem documentar que un alt nivell educatiu és un bon pronòstic de baixos nivells d'evasió", asseguren.

Treball de referència: José G. Montalvo, Amedeo Piolatto, Josep M. Raya (març 2020). “Transaction-tax evasion in the housing market”. Regional Science and Urban Economics, Vol.61, 103526, 10.1016/j.regsciurbeco.2020.103526

Multimèdia

Categories:

ODS - Objectius de desenvolupament sostenible:

Els ODS a la UPF

Contact

Per a més informació

Notícia publicada per:

Oficina de Comunicació