Vés enrere L’efecte de les cesàries sobre el desenvolupament del sistema immunitari és més complex del que es pensava

L’efecte de les cesàries sobre el desenvolupament del sistema immunitari és més complex del que es pensava

L’estudi, publicat com a document de treball a VATT Working Papers, va seguir l’evolució de la salut de més d'1,4 milions de nens finesos durant els seus primers 15 anys de vida. El treball demostra que las cesàries no programades augmenten el risc de tenir asma, però no s’ha trobat vinculació causal amb les al·lèrgies, la diabetis del tipus 1 o l’obesitat.

31.10.2019

Imatge inicial

En el desenvolupament humà, la transició de la vida fetal a la del nounat, en el moment de néixer, és un esdeveniment brusc que representa desafiaments fisiològics importants per als nounats. Hi ha evidències que moltes intervencions mèdiques al néixer estan associades a la salut a llarg termini. Així, el part per cesària en embarassos de baix risc (la cirurgia major més freqüent en molts països) està vinculat amb una gran varietat d’efectes adversos per a la salut, tant a curt com a llarg termini. Tot i això, el caràcter causal d’aquestes relacions ha rebut fins ara poca atenció.

Amb l’objectiu d’avançar en aquest camp, un estudi internacional, fet entre investigadores del Centre de Recerca en Economia i Salut (CRES) de la UPF, l'Institut Finès de Salut i Benestar, la Universitat de Turku i l'Institut VATT per a la Investigació Econòmica, tots tres de Finlàndia, mostra com algunes cesàries potencialment evitables podrien augmentar el risc d'asma, però no el risc d'altres malalties immunològiques que anteriorment s'hi associaven.

En l’estudi, publicat a VATT Working Papers, han participat Ana Costa-Ramón i Ana Rodríguez-González, investigadores del CRES-UPF i doctorandes del Departament d’Economia i Empresa. “Els resultats que hem obtingut mostren que las cesàries augmenten el risc de tenir asma ja des de l’edat primerenca, però no trobem efectes en malalties que diversos estudis previs havien associat amb les cesàries, com la  diabetis de tipus I, l’obesitat o les al·lèrgies”, afirmen. I afegeixen: “Aquestes troballes suggereixen que l’efecte de les cesàries en el desenvolupament del sistema immunitari és més complex del que es creia anteriorment”.

Una metodologia innovadora que mostra un augment de cesàries no programades abans dels dies festius

L’estudi és innovador en el sentit que busca millorar els problemes metodològics d’altres treballs existents sobre aquest tema. Les comparacions entre nascuts per cesària o per part vaginal poden donar lloc a conclusions errònies, ja que si la cesària s’ha practicat per raons mèdiques, podria ser que això expliqui la pitjor salut futura i no el fet d’haver nascut per cesària.                 

Les investigadores van estimar l'impacte de néixer per cesària (no programada) sobre la salut dels nens, amb dades administratives de parts i registres hospitalaris, que han permès seguir l’evolució de la salut de més d'1,4 milions de nens finesos (tots els nascuts a Finlàndia entre els anys 1990 i 2014) des del seu naixement fins a la seva adolescència (en el cas dels nascuts abans del 2000). “La principal innovació del nostre treball és que tracta d’identificar l'efecte de la cesària, separat d'altres diferències entre els nens nascuts per cesària i els nens nascuts per part normal”, explica Ana Rodríguez-González.

La recerca espera proporcionar una base sòlida sobre la qual es puguin construir futures investigacions sobre els efectes de les cesàries evitables

Per a aconseguir-ho, s’han valgut de dues metodologies diferents: d’una banda, per allunyar-se de les cesàries que responen a una clara indicació mèdica, van aprofitar la variació de la demanda de temps lliure per part dels metges. Així, van demostrar que la probabilitat de cesàries no programades augmenta substancialment durant l’horari laboral normal (de 8.00 a 16.00 hores) els dies laborables abans d’un dia festiu o de cap de setmana. “Les dades mostren que durant els dies que precedeixen les vacances, els metges fan un major ús de diagnòstics discrecionals com a justificació de la cesària”, assegura Ana Costa-Ramón.

D’altra banda, per verificar els seus resultats i entendre millor l’efecte causal de les cesàries, les investigadores van complementar les seves estimacions mitjançant un model que comparava les diferències de salut entre germans nascuts de diferent manera (cesària o part natural).

Cal tenir en compte que segons l’OCDE, Finlàndia és un dels països amb la taxa de cesàries més baixa del món, per la qual cosa, en altres països amb taxes més elevades d’intervencionisme mèdic durant el part, encara podria existir més variació en la pràctica de cesària davant casos dubtosos.

Segons les investigadores de la UPF, aquesta recerca espera proporcionar una base sòlida sobre la qual es puguin construir futures investigacions sobre els efectes de les cesàries evitables. No obstant això, “una potencial limitació del nostre treball és que només podem observar els diagnòstics hospitalaris, i per alguna d'aquestes malalties relacionades, això pot comportar que només observem els casos més greus”, comenten.

Article de referència: Ana Costa-Ramón, Mika Kortelainen, Ana Rodríguez-González, Lauri Sääksvuori (octubre 2019). “The Long-Run Effects of Cesarean Sections”, VATT Working Papers 125.

Multimèdia

Categories:

ODS - Objectius de desenvolupament sostenible:

Els ODS a la UPF

Contact

Per a més informació

Notícia publicada per:

Oficina de Comunicació