Notícies Notícies

Torna a la pàgina principal
Vés enrere

Els factors econòmics han estat un dels principals determinants de l'antisemitisme

Els factors econòmics han estat un dels principals determinants de l'antisemitisme

Un estudi amb la participació de Luigi Pascali, professor del Departament d'Economia i Empresa de la UPF, mostra com després de la Reforma Protestant, l'antisemitisme va augmentar en la part protestant d'Alemanya en relació a la part catòlica, a causa de la major exposició dels jueus a la competència en la seva faceta de prestadors.

29.04.2019

Imatge inicial

L'antisemitisme segueix sent un problema social generalitzat i profundament arrelat a la història. Encara que hi ha una àmplia literatura que ha proporcionat proves sobre els determinants socials i polítics de l'antisemitisme, s'han fet pocs estudis dins l'àmbit de les ciències socials quantitatives pel que fa a les seves arrels econòmiques.

Una investigació elaborada per Luigi Pascali, professor del Departament d'Economia i Empresa de la UPF i de la Barcelona GSE, conjuntament amb Sascha O. Becker, professor del Centre for Competitive Advantage in Global Economy (CAGE) de la Universitat de Warwick, avalua com els factors econòmics i la divisió de treball han contribuït a donar forma a la geografia de l'antisemitisme.

L'estudi vol esbrinar si la presència o absència de complementarietats en el mercat laboral entre la minoria jueva i la població majoritària explica la variació de sentiments antisemites

L'estudi, que es publicarà pròximament a l'American Economic Review sota el títol "Religion, Division of Labor and Conflict: Anti-Semitism in Germany over 600 Years", vol esbrinar si la presència o absència de complementarietats en el mercat laboral entre la minoria jueva i la població majoritària explica la variació de sentiments antisemites i de violència al llarg del temps entre les diverses regions i ciutats alemanyes.

"En la nostra recerca vam mostrar que després de la Reforma Protestant de l'any 1517, l'antisemitisme va augmentar a l'Alemanya protestant en relació a l'Alemanya catòlica, i aquest increment es va accentuar més en ciutats on ja abans de la Reforma s'havia establert el préstec jueu i en les que el comerç ja era un sector destacat", explica Luigi Pascali.

Anàlisi de dades per provar l'augment d'actituds antisemites

En primer lloc, l'estudi analitza informació sobre la història jueva procedent de les diverses regions i de més de 2.000 ciutats alemanyes durant gairebé sis segles (entre els anys 1300 i 1900): constata que els pogroms i els assassinats de jueus i expulsions de comunitats jueves van augmentar després de la Reforma a l'Alemanya protestant pel que fa a l'Alemanya catòlica.

En segon lloc, es recopilen dades de tots els llibres coneguts impresos en les ciutats alemanyes entre els anys 1450 i 1600. Es troba que després de la Reforma Protestant, el nombre absolut i la proporció de llibres amb títols antisemites impresos a Alemanya protestant van augmentar en relació a l'Alemanya catòlica.

Evolució de la posició dels jueus com a prestadors respecte a la competència

Segons els autors, durant els dos primers segles del període analitzat (1300-1900), els jueus tenien un avantatge comparatiu específic en el sector dels diners, a causa del fet que la prohibició catòlica d'usura va impedir que els catòlics prestessin interessos, mentre que els jueus si podien fer-ho. A més, els índexs d'alfabetització i de capital humà van ser més alts entre la minoria jueva en comparació amb la majoria catòlica.

Després de la Reforma Protestant (1517), les terres alemanyes es van dividir entre catòlics i protestants. A la zona protestant, la usura va ser menys restrictiva i es va permetre (o va tolerar) la concessió de diners per part dels protestants. Per tant, mentre que a les àrees catòliques persistien les complementarietats entre catòlics i jueus, en les àrees protestants, els jueus van perdre les seves prerrogatives quant als diners.

"Interpretem aquestes troballes com una prova que, amb la Reforma, els jueus van perdre el seu avantatge comparatiu en els préstecs".

"Interpretem aquestes troballes com una prova que, amb la Reforma, els jueus van perdre el seu avantatge comparatiu en els préstecs: aquest fet els va exposar a la competència amb la majoria cristiana i va provocar un augment de l'hostilitat ètnica i religiosa, que va ser més gran en les ciutats més comercials". "La geografia de l'antisemitisme està relacionada amb la geografia de les interaccions econòmiques entre la minoria jueva i la majoria cristiana", emfatitzen.

Finalment, els autors de l'estudi volen remarcar la importància que la seva investigació pot tenir per als responsables polítics: "Els nostres resultats suggereixen que l'antisemitisme i els conflictes interètnics, de forma més àmplia, responen a incentius econòmics. Aquesta és una troballa important a la llum dels conflictes ètnics contemporanis a tot el món".

Article de referència: L. Pascali, S. Bechker (pròximament). "Religion, Division of Labor and Conflict: Anti-Semitism in Germany over 600 Years". American Economic Review

Multimèdia

Multimedia

Multimedia

Categories: